Si hi ha un sector que ha crescut de manera constant en els darrers quinze anys, però sense fer gaire soroll, aquest és el dels trasters, també anomenat “self storage”. Tot i que els antigament anomenats “guardamobles” existien des de fa molts anys, una actualització del concepte de negoci produïda en les darreres dues dècades ha propiciat que passi a ser un sector modern i de creixement. És cert que les necessitats de metres quadrats han augmentat, però el nou enfocament que se li ha donat al negoci ha estat clau... en altres paraules, fins als anys noranta els trasters o guardamobles eren llocs més aviat sòrdids amb un nul esforç de màrqueting o d’imatge corporativa.
Probablement, a qui més coneix el gran públic, encara que no en siguin usuaris, és a Bluespace, que van néixer a Catalunya i que sempre han fet un gran esforç publicitari. Van ser pioners en aquesta nova etapa dels trasters, perquè l’empresa va néixer tan aviat com el 2002. L’austríac Alexander Ruckensteiner i el francès Arnaud Ripert van arribar a la conclusió que era un sector de futur i es van posar mans a l’obra. El primer d’ells era guia de muntanya i CEO del fabricant de roba esportiva Kneissl - Raichle – Dynafit, mentre que el segon havia passat per Accenture, Morgan Stanley i Boston Consulting Group, entre d’altres. Després dels primers tres anys i amb la marca i el model de negoci ja consolidats, van rebre una inversió important per part de Pramerica Real Estate Investors, que era la filial europea de l’asseguradora americana Prudential Financial. L’aportació del nou soci es va enfilar fins als 15 milions de dòlars, un manà imprescindible per complir amb els plans de creixement de l’empresa i que va permetre al nou soci quedar-se amb el 80% de la companyia. Més tard, el 2014, tots els socis van traspassar les seves accions a un nou propietari, Fremont Group, el family office de la família californiana dels Bechtel. Avui dia, Bluespace continua creixent a bon ritme, de manera que el 2023 van aconseguir una facturació de 35 milions i mig d’euros, amb uns beneficis de sis milions. Per cert, Ripert no s’ha desvinculat d’aquest món, perquè el 2011 va obrir Trastering, una nova aventura en companyia de socis noruecs residents a Catalunya.
La firma que acabem de veure és probablement el líder del sector a l’Estat espanyol, però n’hi ha d’altres que val la pena esmentar, com és el cas de Necesito un Trastero (NUT), Tu Trastero, HomeBox i Box Infiniti. Aquesta petita elit juntament amb Bluespace, acumula més de la meitat de tots els trasters espanyols (cal tenir en compte que, segons la patronal del sector, el nombre de marques que operen actualment és de 72). La primera d’aquesta llista breu, NUT, és una firma fundada el 2013 a Sant Cugat del Vallès i el seu funcionament és a base de franquícies. Des del 2022 pertany al fons d’inversió PineBridge Benson Elliot i presumeix de ser la xarxa amb més centres oberts a l’Estat.
Per la seva banda, Tu Trastero és una firma de capital espanyol que va ser fundada el 2004. Està vinculada a la família Botín del Banco Santander. Tenen una dotzena de centres propis i 40 d’associats. La costa mediterrània i el País Basc són les seves ubicacions més habituals. En canvi, HomeBox és una multinacional d’origen francès que va obrir el seu primer centre el 1996 de la mà de l’emprenedor Nicolas Rousselet, que s’havia inspirat en el mercat nord-americà del storage. A l’Estat espanyol, el primer centre que va obrir portes va ser l’any 2017 i des d’aleshores no han parat de créixer, sobretot a Catalunya. Avui dia la companyia continua dirigida pel fundador. Finalment, l’altra marca que hem destacat, Box Infiniti, és una empresa fundada a Barcelona i amb centres d’emmagatzematge a les àrees metropolitanes tant de la capital catalana com de Madrid. El negoci és dirigit per Luis Casanovas González, mentre que el màxim accionista és la societat Pongo Self Storage, que pertany a la firma patrimonial de la família Cuatrecasas.
Si fa dècada i mitja es considerava que existia un problema d’espai a l’àmbit residencial i, per això es considerava que els trasters serien un protagonista de futur, ara que el problema és trobar un sostre i un llit per viure a les principals capitals del país, caldrà veure si aquests petits apèndixs del domicili particular continuen la seva puixança o bé, si el patrimoni físic de les famílies tendirà a desaparèixer per manca de possibilitats.