Tradicionalment –i dit d’una manera esquemàtica i un pèl simplista– el món de l’empresa ha necessitat la llengua per a dos propòsits fonamentals: d’una banda, deixar constància d’un catàleg dels productes fabricats i, de l’altra, poder-lo vendre mitjançant la publicitat tradicional. La gent i els productes van començar a viatjar alhora que l’impacte de la industrialització en la societat alienava la població del sentit tradicional que la terra i la vida havien tingut fins aleshores. Per això, i per la situació anòmala que vivia la llengua catalana en concret, es va fixar una imatge tan idíl·lica del país i de l’idioma que, quan algú se n’allunyava, “es moria d’enyorança”.
En els darrers decennis, el tremp empresarial del país i la seva llengua s’han transformat, i continuen ben vius, tot i la fragilitat de ferro d’aquesta última. És segurament per aquest motiu, afegit a l’encimbellament de la cultura com a indústria i a la seducció que suscita la tecnologia en un temps de canvis constants, que sortides laborals com ara la docència, la correcció de textos, l’edició, l’assessoria o la dinamització lingüístiques tenen un 100 % d’inserció laboral, a banda, és clar, d’un atractiu i d’un interès evidents.
Ara ja fa temps que la fàbrica –el sector secundari– ha deixat de ser el principal centre de producció de béns, i que el percentatge majoritari de l’economia recau en un sector terciari els serveis del qual necessiten la força de la paraula per conferir-los valor i atractiu de compra. L’avenç en la terciarització de l’economia ha fet palès que la vàlua d’un producte o servei no depèn tant d’unes qualitats intrínseques que ja pressuposem, com dels mitjans a través dels quals (influenciadors, màrqueting per correu electrònic, geomàrqueting...) es fa arribar al client potencial uns missatges d’impacte que el converteixin en client real i fidelitzat.
Hi ha empreses que busquen enginyers o lingüistes competents en català per dissenyar les peticions o indicacions (en anglès, prompts), és a dir, les seqüències de text o línies de codi
Existeix, doncs, una nova realitat que conviu amb els valors que tradicionalment hem associat a les feines lligades a la llengua. Els avenços tecnològics en l’àmbit digital –IA, processament del llenguatge, etc.– han accelerat el sorgiment de noves professions relacionades amb el català que requereixen no tant treballar per la llengua com treballar per un producte amb la llengua. Ara mateix, hi ha empreses que busquen enginyers o lingüistes competents en català per dissenyar les peticions o indicacions (en anglès, prompts), és a dir, les seqüències de text o línies de codi que l'usuari introdueix en un model d'intel·ligència artificial amb l'objectiu d'obtenir una resposta d’un bot de conversa o assistent virtual, per exemple; o que busquen experts en processament de llenguatge natural, una professió en què filòlegs, lingüistes, matemàtics i enginyers s’escarrassen a detectar i desfer les ambigüitats del llenguatge.
A Dublín, una plataforma tecnològica multinacional que ofereix als propietaris de negocis la possibilitat de vendre des de qualsevol lloc, gestionar els inventaris, pagar les nòmines, comunicar-se amb els clients, rebre comandes en línia, etc., i que té web i aplicació en llengua catalana, necessita un especialista en satisfacció del client que tingui competències de català perquè les empreses client puguin treure el màxim rendiment possible de les solucions tècniques que la companyia proposa. L’oferta permet teletreballar. Qui sap si potser ben aviat un català emigra a Irlanda i, en algun lloc remot de l’illa maragda, en comptes de recitar el clàssic “Dolça Catalunya,/ pàtria del meu cor/quan de tu s’allunya/ d’enyorança es mor”, el reblarà amb un “quan de tu s’allunya/de la llengua viu”?