Aquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, hem sentit a parlar d'encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d'inversors, de capital de risc…: el negoci global.
Un dels termes de moda és blockchain, una tecnologia que encara es mira amb certa por i reticència però que impregna tots els debats i congressos d'innovació. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).
Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins (moneda virtual descentralitzada i no avalada ni controlada per cap banc ni govern) per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.
Com veieu, no cal recórrer a l'anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.