16
de Març
de
2016
Act.
16
de Març
de
2016
La història del sistema bancari espanyol i català es reescriu des del 2009, quan es va crear el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i es va iniciar el procés de reordenació del fragmentat mapa d'entitats del país. El procés va afectar especialment les caixes locals, massa petites per sobreviure en un entorn que reclamava volum per ser competitiu. En aquest context neix al maig de 2010 Unnim, fruit de la fusió de Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu. La seva trajectòria ha estat narrada al detall pels mitjans: dos test d'estrès no superats com a bateig, processos de capitalització i adquisició per part del BBVA el 2012. En paral·lel, i amb un ressò mediàtic menor, aquestes entitats van haver d'encarar la reconversió de la seva branca més social. Què se n'ha fet de l'obra social d'aquestes caixes d'estalvi?
Tal i com recordava el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera, en l'acte La transformació de l'obra social de les caixes d'estalvi celebrat a la seu de CECOT, "després de caure en el segon test d'estrès, el 2011, i que el FROB posés en venda l'entitat per 1 euro, Unnim separa el seu negoci financer (Unnim Banc) i el seu patrimoni i obra social (Unnim Caixa)".
Ribera assegura que, en aquell moment, la situació era d'incertesa, fins al punt que es va arribar a especular que els béns de les obres socials acabessin en mans del Banc d'Espanya. "L'arribada del BBVA va ser clau per la conservació del patrimoni; l'entitat es va sentir còmode amb l'eslògan 'Banca de Proximitat' i es va convertir en l'interlocutor de la Fundació Antigues Caixes Catalanes".
Després de la seva reconversió en fundacions i de la creació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el 2013, les antigues obres socials de Caixa Terrassa, Sabadell i Manlleu negocien any a any el seu pressupost amb el BBVA. La primera aportació del banc per a les fundacions del grup Unnim va ser de 300.000 €, mentre que la de 2015 va pujar fins els 500.000. "Existeix dependència en un patrocinador, però la partida creix cada curs i, si tenim present d'on veníem, podem estar satisfets", considera Ribera; que celebra el manteniment del patrimoni i de les activitats locals més emblemàtiques.
Institucions privades, accions d'interès públic
L'alleujament actual no suposa un futur sense dificultats per les antigues obres socials. El president de la Fundació de l'Antiga Caixa Terrassa, Ignasi Cusidó, recorda que "el BBVA és un banc i, per tant, no vol saber-ne res de dèficits: les seves aportacions van dirigides a accions que suposen un retorn positiu per la seva imatge".
La conseqüència és que les fundacions han de trobar la manera de ser autosuficients, amb la dificultat que suposa trobar finançament per a institucions formalment privades, però que realitzen actuacions d'interès públic. "Si busquem injeccions de capital en l'àmbit privat ens diuen que hem d'anar a l'ens públic. I quan piquem la porta de l'administració, ens diuen que som privats", explica Cusidó, que considera que la solució passa per mutar en entitats d'utilitat pública.
El cas de la Fundació Caixa Terrassa
De les tres entitats que van acabar conformant Unnim, Caixa Terrassa és la que comptava amb una obra social més activa i que, avui, té continuïtat amb els projectes del Centre Cultural, FUPAR i La Llar.
Cusidó reconeix que la programació d'activitats culturals "sempre és deficitària", pel que considera que "sense el suport d'una entitat com el BBVA seria difícil mantenir tota la programació del Centre Cultural". Tot i això, aquest espai destinat a la música, la dansa i altres espectacles va tancar el 2015 amb 790.000 euros d'ingressos, sense intervenció pública. De fet, entre el 2012 i el 2016, el centre ha reduït el seu dèficit en 400.000 euros, fins a una previsió de deixar-lo en 371.000 euros al final de 2016. Com s'explica? Hi ha hagut una reducció de personal, passant de 18 a 10 persones en plantilla, i llogant les instal·lacions per a congressos, convencions, etc.".
Per la seva part, el FUPAR destina la seva activitat a l'atenció i inserció laboral de les persones amb discapacitat. Cusidó considera que el seu futur passa per aportar un "esperit més empresarial" a la seva gestió, i això passa per "anar a buscar el client". L'entitat ha guanyat per primer cop un concurs públic per la gestió de la jardineria a la ciutat de Terrassa i la intenció és replicar el model en ciutats del voltant. "Amb projectes, el FUPAR és autosuficient", assegura Cusidó. Actualment, l'activitat del centre suposa uns ingressos 4,5 milions d'euros, mentre que l'administració aporta 3,2 milions més. El president de la Fundació de l'Antiga Caixa Terrassa calcula que el dèficit del projecte quedaria a zero si es mantenen els ingressos els propers dos anys.
Finalment, La Llar atén actualment a 155 persones grans i compta amb projectes de servei a domicili de menjar triturat i una botiga de venda de material ortopèdic. En el seu cas, els ingressos per activitat pròpia suposen el 86,2% de les entrades totals dels projectes, mentre que el balanç anual està en números verds des de fa tres anys.
Amb una plantilla total de 550 persones entre els tres projectes, Cusidó reivindica la Fundació com "una de les empreses importants de Terrassa, tot i el desconeixement de la gent", i apunta a un repte comú per totes les antigues obres socials: "hem de poder tirar endavant sense el suport del BBVA, de manera que els recursos propis de la Fundació cobreixin les despeses generades".
Tal i com recordava el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera, en l'acte La transformació de l'obra social de les caixes d'estalvi celebrat a la seu de CECOT, "després de caure en el segon test d'estrès, el 2011, i que el FROB posés en venda l'entitat per 1 euro, Unnim separa el seu negoci financer (Unnim Banc) i el seu patrimoni i obra social (Unnim Caixa)".
Ribera assegura que, en aquell moment, la situació era d'incertesa, fins al punt que es va arribar a especular que els béns de les obres socials acabessin en mans del Banc d'Espanya. "L'arribada del BBVA va ser clau per la conservació del patrimoni; l'entitat es va sentir còmode amb l'eslògan 'Banca de Proximitat' i es va convertir en l'interlocutor de la Fundació Antigues Caixes Catalanes".
Després de la seva reconversió en fundacions i de la creació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el 2013, les antigues obres socials de Caixa Terrassa, Sabadell i Manlleu negocien any a any el seu pressupost amb el BBVA. La primera aportació del banc per a les fundacions del grup Unnim va ser de 300.000 €, mentre que la de 2015 va pujar fins els 500.000. "Existeix dependència en un patrocinador, però la partida creix cada curs i, si tenim present d'on veníem, podem estar satisfets", considera Ribera; que celebra el manteniment del patrimoni i de les activitats locals més emblemàtiques.
Institucions privades, accions d'interès públic
L'alleujament actual no suposa un futur sense dificultats per les antigues obres socials. El president de la Fundació de l'Antiga Caixa Terrassa, Ignasi Cusidó, recorda que "el BBVA és un banc i, per tant, no vol saber-ne res de dèficits: les seves aportacions van dirigides a accions que suposen un retorn positiu per la seva imatge".
La conseqüència és que les fundacions han de trobar la manera de ser autosuficients, amb la dificultat que suposa trobar finançament per a institucions formalment privades, però que realitzen actuacions d'interès públic. "Si busquem injeccions de capital en l'àmbit privat ens diuen que hem d'anar a l'ens públic. I quan piquem la porta de l'administració, ens diuen que som privats", explica Cusidó, que considera que la solució passa per mutar en entitats d'utilitat pública.
El cas de la Fundació Caixa Terrassa
De les tres entitats que van acabar conformant Unnim, Caixa Terrassa és la que comptava amb una obra social més activa i que, avui, té continuïtat amb els projectes del Centre Cultural, FUPAR i La Llar.
 |
| La seu de Cecot va acollir la jornada sobre la transformació de les obres socials. Cedida |
Cusidó reconeix que la programació d'activitats culturals "sempre és deficitària", pel que considera que "sense el suport d'una entitat com el BBVA seria difícil mantenir tota la programació del Centre Cultural". Tot i això, aquest espai destinat a la música, la dansa i altres espectacles va tancar el 2015 amb 790.000 euros d'ingressos, sense intervenció pública. De fet, entre el 2012 i el 2016, el centre ha reduït el seu dèficit en 400.000 euros, fins a una previsió de deixar-lo en 371.000 euros al final de 2016. Com s'explica? Hi ha hagut una reducció de personal, passant de 18 a 10 persones en plantilla, i llogant les instal·lacions per a congressos, convencions, etc.".
Per la seva part, el FUPAR destina la seva activitat a l'atenció i inserció laboral de les persones amb discapacitat. Cusidó considera que el seu futur passa per aportar un "esperit més empresarial" a la seva gestió, i això passa per "anar a buscar el client". L'entitat ha guanyat per primer cop un concurs públic per la gestió de la jardineria a la ciutat de Terrassa i la intenció és replicar el model en ciutats del voltant. "Amb projectes, el FUPAR és autosuficient", assegura Cusidó. Actualment, l'activitat del centre suposa uns ingressos 4,5 milions d'euros, mentre que l'administració aporta 3,2 milions més. El president de la Fundació de l'Antiga Caixa Terrassa calcula que el dèficit del projecte quedaria a zero si es mantenen els ingressos els propers dos anys.
Finalment, La Llar atén actualment a 155 persones grans i compta amb projectes de servei a domicili de menjar triturat i una botiga de venda de material ortopèdic. En el seu cas, els ingressos per activitat pròpia suposen el 86,2% de les entrades totals dels projectes, mentre que el balanç anual està en números verds des de fa tres anys.
Amb una plantilla total de 550 persones entre els tres projectes, Cusidó reivindica la Fundació com "una de les empreses importants de Terrassa, tot i el desconeixement de la gent", i apunta a un repte comú per totes les antigues obres socials: "hem de poder tirar endavant sense el suport del BBVA, de manera que els recursos propis de la Fundació cobreixin les despeses generades".