El Qui és qui és un joc de taula ben conegut per les generacions nascudes després de la del baby-boom. L’objectiu consisteix a endevinar la identitat del personatge seleccionat per l’altre jugador. En aquest article, prenem com referència aquest joc per a revisar les característiques i funcions d’alguns professionals que podem trobar a les organitzacions. Ens centrem, concretament, en les figures de mentor, entrenador i tutor. Creieu que les sabríeu reconèixer? A continuació, us posem a prova.
Per començar, si us diem que la primera ocupació fa referència a un professional amb experiència, és molt possible que no pugueu abaixar la casella de cap de les tres figures, oi? Certament, la pista és poc discriminant, ja que per als tres tipus d’ocupacions podem pensar que es tracta d’algú amb força pràctica en el sector. Si, a més, afegim que transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada, també ens pot resultar difícil endevinar de qui estem parlant o a qui podem descartar, perquè en els tres casos entenem que el professional actua com a guia d’algú. Tanmateix, si finalment afegim que normalment transmet aquests coneixements a una persona de la mateixa organització i que l’orienta en la feina diària, segurament haureu abaixat la casella de dos dels “personatges” per quedar-vos només amb una. Si es tracta de la de mentor o mentora, l’heu encertat, perquè un mentor designa la persona responsable d’aquest mètode de formació i desenvolupament professional, que en català rep el nom de mentoria, i no pas mentoring, que correspon al manlleu de l’anglès, com ja vam explicar en un article anterior. Aprofitem per presentar, a més, un altre tipus de mentoria, la mentoria inversa. En aquest cas, acostuma a ser una persona jove amb unes habilitats específiques qui transmet els seus coneixements i la seva visió de la feina a una altra persona més gran i experimentada que ocupa un càrrec jeràrquic superior amb la finalitat de disminuir la bretxa generacional.
Si en comptes de triar el mentor, heu seleccionat la figura de tutor o tutora, aprofitem per explicar-ne les diferències. Tot i que es tracta d’una persona que també podem trobar representada en una organització, l’origen se situa en l’àmbit educatiu, en el qual designa el professor responsable d’orientar un alumne o un grup d’alumnes en l’obtenció del màxim profit formatiu o en l’elaboració d’un treball, entre d’altres funcions. En l’àmbit laboral, doncs, quan una organització rep un estadant de pràctiques, el tutor és la persona de l’organització designada per a portar a terme aquestes funcions, que inclouen definir el projecte formatiu així com les tasques en què col·laborarà i, en alguns casos, elaborar un informe final.
Ara que ja coneixem el paper del mentor i del tutor, passem a explicar què s’entén per entrenador o entrenadora. És possible que si us diem que en anglès se’n diu coach, el terme us resulti més familiar i ja sapigueu que es tracta d’un professional que, a partir de la pròpia experiència i d’una preparació específica, orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l’anàlisi dels resultats, i l’estimula a descobrir el propi potencial. Encara que en català entrenador i entrenament (coaching, en anglès), s’utilitzin bàsicament en l’àmbit esportiu, com que són calcs de l’anglès i es consideren formes semànticament motivades, facilita la identificació d’aquests dos conceptes. En canvi, coach i coaching, tot i estar molt introduïts, es consideren manlleus innecessaris, tenint en compte que en l’àmbit dels esports els equivalents en català estan completament fixats i que, a més, hi ha altres alternatives catalanes, com assessorament i assessor o assessora, o guia, en els seus múltiples sentits, per a fer-hi referència.
L’existència d’aquests ocupacions i tasques posa de manifest que la formació no s’acaba quan es finalitzen els estudis, sinó que segueix durant el desenvolupament de l’activitat professional, ja sigui amb l’acompanyament que ens proporciona un tutor o un mentor, si som a l’inici de la vida laboral o ens estrenem en un nou lloc de treball, o bé el d’un entrenador, si ocupem places de més responsabilitat. A més, com a treballadors, també podem comptar amb altres accions formatives integrades, per exemple, en un programa de formació contínua.
Podeu consultar aquests termes relacionats amb la formació en l’àmbit laboral, entre d’altres, al Diccionari de la negociació col·lectiva, al Cercaterm i a la Neoloteca del TERMCAT.