05
de Setembre
de
2016
Act.
06
de Setembre
de
2016
Com si d'una gran cerimònia es tractés, el centre Bill Graham de San Francisco, als Estats Units, es prepara aquests dies per acollir aquest dimecres 7 de setembre (hora espanyola, 19 hores) la keynote de llançament del nou iPhone 7. El nou dispositiu, que s'espera menys sorprenent que en altres edicions -tal com ja hem explicat a VIA Empresa-, arriba en un context "difícil" per a la companyia després de la multa de la Comissió Europea per evasió d'impostos a Irlanda.
Sigui per l'expectació davant del seu últim llançament o per un canvi en el comportament del seu mercat, les darreres xifres publicades per la firma de Cupertino mostren una evident davallada del seu negoci. L'informe del tercer trimestre fiscal d'Apple (tancat al juny de 2016) revelen una caiguda dels beneficis respecte al mateix període de l'any anterior. Si aquest juny ha venut per valor de 42.400 milions de dòlars, generant un benefici net de 7.800 milions de dòlars, el 2015 la xifra de venda arribava als 49.600 milions de dòlars.
El balanç perpetua la situació econòmica del segon trimestre fiscal d'Apple que, a l'abril d'enguany, assumia un descens en les vendes del 13% i, per tant, una reducció del benefici net de 3.100 milions de dòlars en comparació amb l'any anterior.
La multa de la discòrdia
Per si la caiguda de vendes i beneficis d'Apple no fos poc, la multinacional nord-americana s'ha trobat a finals d'agost amb un altre maldecap sobre la taula: la multa de 13.000 milions d'euros de la Comissió Europea per suposades ajudes fiscals a Irlanda. La tesi comunitària és que l'executiu irlandès va concedir avantatges fiscals il·legals a Apple entre 2003 i 2014 que li van permetre pagar "substancialment menys" impostos que altres empreses.
La companyia, evidentment preocupada per una multa que representa el doble dels beneficis obtinguts en el darrer trimestre, ja ha anunciat que batallarà la decisió. En un comunicat dirigit a "la comunitat d'Apple a Europa", Tim Cook defensa la correcció de la seva actuació presumint de més de tres dècades d'inversió a Irlanda. Apple recorda que es va establir a Cork el 1980, en una època on "patia una alta taxa d'atur i una extrema manca d'inversió econòmica". El gegant de la poma defensa que la seva presència a la zona va servir per atreure més inversions i portar "l'economia local de Cork cap al seu moment de més fortalesa".
Apple reconeix que "els impostos de les multinacionals són complexos", però defensa el seu rol de major contribuent impositiu d'Irlanda, els Estats Units i del món. Assegura que ha rebut la mateixa guia de l'administració irlandesa per al pagament d'impostos que qualsevol altra empresa, i no veu cap base legal ni de fets per la multa imposada.
Per Apple, la decisió de la Comissió Europea és "devastadora per a la sobirania fiscal dels estats membres i pel principi de seguretat jurídica a Europa". La companyia recorda que tant ells, com Irlanda i els Estats Units estan d'acord en el principi que els impostos sobre els beneficis d'una companyia s'han de pagar en el país on es crea aquest valor. Asseguren que amb la tesi de la Comissió Europea, qualsevol companyia a Europa pateix un risc sobtat de veure reclamades unes taxes arran d'una legislació que no ha existit.
L'esmena de la Comissió Europea a Apple, segurament l'empresa icònica dels Estats Units, arriba en un moment on el Tractat de Lliure Comerç (TTIP) entre les dues economies sembla a punt de morir abans de néixer. Casualitat o no, l'escàndol d'un dels símbols de la indústria europea, Volkswagen, es va destapar als Estats Units.
Amb tot, Tim Cook, el director executiu d'Apple, s'ha mostrat darrerament content per "l'enorme fortalesa de l'ecosistema Apple i per la nostra creixent base instal·lada de més de 1.000 milions de dispositius actius". El 27 de juliol, Cook presumia que havien assolit la xifra de 1.000 milions d'iPhone venuts i agraïa els seus clients ajudar-los a canviar el món. Però aquestes evidents fortaleses poden estar sent debilitades per la competència feroç de Samsung que, tal com publica el web IDC Research, és la companyia que lidera el rànquing de venda d'smartphonesamb una quota de mercat del 22,4% i més de 77 milions d'unitats mòbilsvenudes durant el segon trimestre del 2016. Serà Samsung qui mossega la poma de l'èxit del gegant tecnològic?
Sigui per l'expectació davant del seu últim llançament o per un canvi en el comportament del seu mercat, les darreres xifres publicades per la firma de Cupertino mostren una evident davallada del seu negoci. L'informe del tercer trimestre fiscal d'Apple (tancat al juny de 2016) revelen una caiguda dels beneficis respecte al mateix període de l'any anterior. Si aquest juny ha venut per valor de 42.400 milions de dòlars, generant un benefici net de 7.800 milions de dòlars, el 2015 la xifra de venda arribava als 49.600 milions de dòlars.
El balanç perpetua la situació econòmica del segon trimestre fiscal d'Apple que, a l'abril d'enguany, assumia un descens en les vendes del 13% i, per tant, una reducció del benefici net de 3.100 milions de dòlars en comparació amb l'any anterior.
La multa de la discòrdia
Per si la caiguda de vendes i beneficis d'Apple no fos poc, la multinacional nord-americana s'ha trobat a finals d'agost amb un altre maldecap sobre la taula: la multa de 13.000 milions d'euros de la Comissió Europea per suposades ajudes fiscals a Irlanda. La tesi comunitària és que l'executiu irlandès va concedir avantatges fiscals il·legals a Apple entre 2003 i 2014 que li van permetre pagar "substancialment menys" impostos que altres empreses.
La companyia, evidentment preocupada per una multa que representa el doble dels beneficis obtinguts en el darrer trimestre, ja ha anunciat que batallarà la decisió. En un comunicat dirigit a "la comunitat d'Apple a Europa", Tim Cook defensa la correcció de la seva actuació presumint de més de tres dècades d'inversió a Irlanda. Apple recorda que es va establir a Cork el 1980, en una època on "patia una alta taxa d'atur i una extrema manca d'inversió econòmica". El gegant de la poma defensa que la seva presència a la zona va servir per atreure més inversions i portar "l'economia local de Cork cap al seu moment de més fortalesa".
Apple reconeix que "els impostos de les multinacionals són complexos", però defensa el seu rol de major contribuent impositiu d'Irlanda, els Estats Units i del món. Assegura que ha rebut la mateixa guia de l'administració irlandesa per al pagament d'impostos que qualsevol altra empresa, i no veu cap base legal ni de fets per la multa imposada.
Per Apple, la decisió de la Comissió Europea és "devastadora per a la sobirania fiscal dels estats membres i pel principi de seguretat jurídica a Europa". La companyia recorda que tant ells, com Irlanda i els Estats Units estan d'acord en el principi que els impostos sobre els beneficis d'una companyia s'han de pagar en el país on es crea aquest valor. Asseguren que amb la tesi de la Comissió Europea, qualsevol companyia a Europa pateix un risc sobtat de veure reclamades unes taxes arran d'una legislació que no ha existit.
L'esmena de la Comissió Europea a Apple, segurament l'empresa icònica dels Estats Units, arriba en un moment on el Tractat de Lliure Comerç (TTIP) entre les dues economies sembla a punt de morir abans de néixer. Casualitat o no, l'escàndol d'un dels símbols de la indústria europea, Volkswagen, es va destapar als Estats Units.
Amb tot, Tim Cook, el director executiu d'Apple, s'ha mostrat darrerament content per "l'enorme fortalesa de l'ecosistema Apple i per la nostra creixent base instal·lada de més de 1.000 milions de dispositius actius". El 27 de juliol, Cook presumia que havien assolit la xifra de 1.000 milions d'iPhone venuts i agraïa els seus clients ajudar-los a canviar el món. Però aquestes evidents fortaleses poden estar sent debilitades per la competència feroç de Samsung que, tal com publica el web IDC Research, és la companyia que lidera el rànquing de venda d'smartphonesamb una quota de mercat del 22,4% i més de 77 milions d'unitats mòbilsvenudes durant el segon trimestre del 2016. Serà Samsung qui mossega la poma de l'èxit del gegant tecnològic?