En els últims quatre anys, en part degut a la pandèmia, Barcelona no ha impulsat “suficientment” el transport públic ni ha guanyat usuaris, tot i ser un dels grans objectius per descongestionar els carrers, segons subratlla un estudi de mobilitat del RACC que el seu president, Josep Mateu, ha presentat aquest dimecres. Aquest estudi considera “imprescindible” que les restriccions dels vehicles privats es facin “simultàniament” a l’entrada en servei de les millores del transport públic. Mateu està convençut que hi hauran menys vehicles privats al centre de Barcelona “si realment s’ofereix més i millor transport públic” per accedir a la ciutat des de la seva àrea metropolitana.
En una tribuna a l’Auditori de la Pedrera, titulada La Gran Barcelona, impulsem una visió de mobilitat al servei de les persones, Mateu ha desgranat deu propostes per facilitar el transport i la convivència. Ha insistit en que les restriccions de vehicles privats al centre de la ciutat s’han de dur a terme quan les millores previstes en transport públic entrin en servei. I ha recordat que, en els últims quatre anys, no s’ha impulsat com calia el transport públic ni ha guanyat usuaris.
Josep Mateu, president del RACC: “Hi hauran menys vehicles al centre de Barcelona si s’ofereix més i millor transport públic”
Si bé s’ha incrementat l’espai per a vianants, bicicletes (en 70 kilòmetres) i patinets, aquest augment no ha significat cap canvi de model profund cap a una mobilitat més sostenible. En aquest sentit, el transport públic ha caigut un 10% mentre que el vehicle privat només ho ha fet en un 4%, segons les dades aportades pel RACC. Aquesta entitat s’ha fixat com a objectiu per a la “gran Barcelona” que el 30% dels desplaçaments en dies feiners es facin en transport públic en l’horitzó del 2030. Per aconseguir-ho, han presentat aquestes deu propostes:
- Prioritzar les inversions en transport públic metropolità. I, en aquest camp, especialment els serveis ferroviaris. Tot i que el Pla de Rodalies preveu 6.300 milions d’euros d’inversió i més d’un centenar de trens nous, consideren que les millores estructurals només es començarien a notar a partir de 2025.
- Impulsar una estratègia metropolitana per desenvolupar una potent xarxa d’aparcaments a les estacions de tren. Falta oferta tant a Rodalies com a FGC per captar nous usuaris.
- Replantejar el projecte de la Superilla de l’Eixample i coordinar l’execució de les obres previstes a l’espai públic. Fins a 2030 s’han previst més de 20 actuacions que augmentaran la congestió i dificultaran els desplaçaments diaris en una àrea on resideixen més de cinc milions de persones. Sobre la Superilla, Mateu ha apuntat que és “una bona solució pels que hi viuen però no per la seva perifèria” perquè en els carrers dels voltants s’incrementa el volum de trànsit.
- Apostar per la convivència entre modes i acompanyar la mobilitat en bicicleta i patinet. Un 65% dels ciclistes se senten vulnerables i un 33% d’ells admet que no coneix la normativa de circulació. El RACC adverteix que cal garantir la “coherència” entre les diverses ordenances municipals de circulació de l’àrea metropolitana.
- Mesures per evitar la sinistralitat i desenvolupar el pla de la moto. Aquests vehicles representen el 6,9% dels desplaçaments individuals diaris, el doble dels que es fan en bicicleta o patinet. De les 23 víctimes mortals en accidents de trànsit del 2022, 16 eren motoristes.
- Impulsar la mobilitat elèctrica. Per això s’aposta per incentius a la compra i per ampliar la xarxa de punts de recàrrega. La renovació del parc hauria de ser una prioritat en termes de descarbonització però es troba frenada pels preus dels vehicles nous i per la desconfiança dels usuaris sobre la disponibilitat de punts de càrrega.
- Fomentar la mobilitat compartida i connectada: el model de sharing. Formulen propostes concretes: desplegar un model consensuat de cotxes compartits, una millor distribució entre els operadors de motos o convertir el bicisharing en metropolità. I avançar cap a la integració física i tarifària de totes les solucions de mobilitat compartida amb el transport públic.
- Resoldre el model de taxis i VTC. Proposen una regulació que no expulsi les VTC del mercat i, a mateix temps, faciliti l’evolució del taxi en clau de digitalització del servei i eficiència dels recorreguts. Mateu va reclamar “determinació política per solucionar-ho”.
- Millorar el repartiment de mercaderies i última milla. La reducció del 30% de les places per a càrrega i descàrrega provoca que els transportistes aparquin en doble fila en la meitat dels serveis. Defensen la preservació dels xamfrans i l’aprofitament dels aparcaments urbans com “a contenidor de serveis de la nova mobilitat”.
- Planificar les infraestructures del futur. En aquest punt, posen sobre la taula la necessitat “d’accelerar les obres necessàries per tenir un aeroport intercontinental”, el corredor mediterrani, els accessos al port, acabar l’estació de la Segrera o la reforma de la de Sants.
En un diàleg amb el periodista Xavi Coral, Mateu va deixat clar que “som conscients que els cotxes aniran desapareixent de l’interior de les ciutats”, però es va mostrar en desacord amb “les restriccions obligades” que contribueixen al bloqueig circulatori. En aquest sentit, ha indicat que no es pot pensar només en els residents a la ciutat sinó també amb tots els que entren i surten cada dia, ja siguin treballadors o turistes. I ha recordat que l’establiment de la zona de baixes emissions castiga “als més febles”, als ciutadans que tenen vehicles més antics precisament perquè no poden canviar-los.