Ramon Talamàs (Terrassa, 1951) és el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa. Abans, havia sigut conseller delegat de Cirsa, conseller delegat de "La Sirena", director general d'Atrian Bakers o director general d'Audens Food. Va començar a treballar amb 19 anys a l'empresa familiar tèxtil alhora que estudiava economia a la UAB i poc a poc va fer-se camí entre grans directius. VIA Empresa l'entrevista a la sala de reunions de la Cambra per parlar de la seva trajectòria empresarial, el seu antecessor Marià Galí, la nova llei de Cambres i el nou model de finançament, el IV Cinturó per equilibrar el territori, el dèficit fiscal i infraestructures, la unió dels Vallesos, la relació amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el moment polític i econòmic actual. Tot plegat, a pocs dies de celebrar l'11a Jornada d'Emprenedoria de la Cambra de Terrassa a Sant Cugat per analitzar els reptes de la internacionalitat. La Cambra de Terrassa també és glocal.
Què és el més important que ha après al llarg de la seva trajectòria directiva?
El més important és que he sigut un professional que ha estat en companyies i sectors diferents: banca, joc i lleure, mobiliari, assessoria o alimentació. Això m'ha donat una visió global de la gestió general d'una empresa en múltiples disciplines que és molt enriquidor.
I va decidir presentar-se com a president de la Cambra de Terrassa després de 45 anys en el món de l'empresa.
Hi ha coses que sorgeixen en els moments més inesperats, però quan surt un moment així s'ha d'estar preparat. Fa molts anys que estic vinculat al comitè executiu de la Cecot que sempre ha tingut presència al plenari de la Cambra. Durant l'últim mandat del president Marià Galí que es va allargar per la manca de convocatòria d'eleccions va sortir la candidatura d'Eines de País i des de la Cecot vam valorar la conveniència d'un acord. Però, les negociacions no van prosperar i es va consensuar el meu nom que aglutinava tendències i visions diferents de l'empresariat de la demarcació. Em feia il·lusió fer-ho i vam constituir un plenari amb 32 llocs favorables a la meva candidatura, 13 d'Eines de País i un d'independent. A l'executiu es van integrar tres càrrecs d'Eines de País.
Com valora la gestió de l'expresident Marià Galí després de 13 anys?
El president Galí es va trobar amb la pèrdua del recurs cameral durant el 2010. La Cambra de Terrassa va perdre de la nit al dia el 65% dels seus ingressos i això suposa un terrabastall. Es va afrontar amb la gestió del president, el seu equip i un pla de contingència per a una nova realitat. Entre 2016 i 2017 es va arribar a equilibrar el pressupost. No era una tasca fàcil i s'han hagut de potenciar serveis d'interès per a les empreses, alhora que recursos públics per mantenir l'activitat. La gestió del president Galí durant aquest procés ha sigut exitosa, tot i que és evident que una situació així té passius i suposa que l'activitat de la Cambra s'hagi vist ressentida. No es pot repicar i anar a la processó. Durant tot aquest temps, les Cambres han perdut ancores amb la societat i no és que nosaltres tinguem la vareta màgica però hem de procurar rellançat l'activitat cameral.
Quina seria la vareta màgica?
Les 13 Cambres tenen l'obligació d'actuar molt més en xarxa del que ho han fet fins ara.
Aquest és un dels 15 manaments de la Cambra de Barcelona.
Allò és diferent, era un acte de la Cambra de Barcelona. Però, el Consell General de Cambres és la reunió de les 13 Cambres catalanes i ens trobem de forma freqüent per rellançar l'activitat cameral. L'òrgan que dirigirà tot aquest procés serà la reunió dels presidents de les Cambres i hem organitzat cinc equips de treball per canalitzar totes les activitats: territori, formació, emprenedoria i digitalització, internacionalització i relacions europees, turisme i comerç, economia circular indústria i competitivitat. També hi ha un grup de treball d'energia i monopolis. La llei de Cambres de l'anterior legislatura s'havia pensat amb un avantprojecte que va quedar parat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Però, els 13 presidents hem coincidit que aquest avantprojecte no era correcte.
"Les 13 Cambres tenen l'obligació d'actuar molt més en xarxa del que ho han fet fins ara"
Per què?
Perquè hem d'evitar qualsevol duplicitat i burocràcia. Amb l'avantprojecte es creava una Cambra de Catalunya que suplantava les nostres funcions. No tenia cap sentit. Hi havia hagut consens... Però amb la renovació de les Cambres, vam parlar amb la consellera Àngels Chacón i ens va dir que si no hi estàvem d'acord presentessim un nou avantprojecte de la llei de Cambres. Les Cambres de Sabadell, Palamós i Terrassa hi estem treballant per presentar-lo el dia 15 de novembre.
I com serà?
Hem d'estructurar un marc regulador que defensi el paper que correspon a les Cambres. Ara hi ha moltes administracions que fan de tot. Per exemple, l'emprenedoria es fa des de l'Ajuntament, el Consell camarcal, la Diputació, la Generalitat, les Cambres, les patronals... No volem treure-li el paper a ningú però potser si ho fem tots, tots ho fem malament. La internacionalització? No podem ser competència d'Acció i Acció no pot ser competència nostre. Acció és un estament administratiu que té vida pròpia amb un bon gruix de funcionaris i ho respectem. Però, la legislació ha d'aclarir el magma d'entitats que fan una mica de tot perquè les empreses no poden suportar una doble burocràcia. Les Cambres tenen actius, una trajectòria i un expertise fruit del temps així com una ancora amb 13.000 Cambres d'arreu del món. Aprofitem-ho!
Què més hauria de tenir una nova Llei de Cambres?
Som entitats de dret públic i tenim algunes accions que ens corresponen com el cens cameral, els estudis econòmics, tastar com està l'economia, fer projeccions, o ajudar les companyies. En definitiva, accions de servei públic i si són de servei públic han de tenir finançament públic. És lògic, almenys una part. No seré jo qui defensi el recurs cameral, però segurament es va treure malament. Les coses no són bones o dolentes, però si s'havia de canviar el model calia fer-ho de forma gradual i evitar situacions complicades per a les Cambres. Ara, ja està fet i poden haver-hi campanyes d'aportacions econòmiques voluntàries lligades a un tipus de servei. La llei de Cambres ho ha d'aclarir.
"La legislació ha d'aclarir el magma d'entitats que fan una mica de tot perquè les empreses no poden suportar una doble burocràcia"
Prefereix una Cambra continental (utilitat pública reconeguda) o anglosaxona (adscripció voluntària)?
Els models no són neutres, tenen a veure amb una cultura diferent. És difícil replicar un model si no repliques tot l'escenari. Hem de tenir un model propi que possibiliti fer tot allò que les Cambres tenen capacitat per fer d'una forma adequada amb el nivell de socioeconòmic.
Fer una Cambra de Catalunya seria replicar el model de la Cambra d'Espanya?
L'avantprojecte de la Cambra de Catalunya vindria a ser una mica fer allò que es va fer amb la Cambra d'Espanya. No és el model que volem aquí. Com totes les Cambres de Comerç som membres de la Cambra d'Espanya i hi tenim unes relacions normals i freqüents. Ja ens està bé si tenim un òrgan com el Consell General de Cambres de Catalunya que coordina i ha de tenir una estructura operativa, però no duplicada.
Com valora els 100 primers dies al capdavant de la Cambra de Terrassa?
Amb il·lusió, empenta i ganes. No ha estat una càrrega. Si no quieres polvo no vayas a la era. Han sigut dies intensos i hem posat les bases per als pròxims quatre anys. Vaig buscar membres del plenari que m'ajudessin a configurar una visió integral de la realitat socioeconòmica. No vaig buscar el nom sinó la funció i les ganes. És un comitè totalment renovat, però amb l'experiència d'algun dels anteriors. Hem visitat tots els ajuntaments que representem i hem preguntat què podem fer pel territori. Hem de reequilibrar i un bon exemple és la B-40...
"La Cambra de Terrassa denúncia el dèficit fiscal, d'infraestructures i l'incompliment pressupostari"
Un IV Cinturó per equilibrar el territori?, es pregunta Enric Llarch.
A Terrassa hi ha hagut bastant discussió política sobre això. Nosaltres integrem 13 municipis: Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. Hem anat a veure els alcaldes, la resta de presidents de Cambres i la consellera i hem publicat un document executiu sobre cap a on hem d'anar. La postura institucional de la Cambra és important i l’hem d’aprofitar per donar servei a les empreses i per això fem un programa de visita a les empreses que entenem podem ajudar. M'interessa trepitjar territori.
Com afecta el dèficit fiscal a les empreses?
La Cambra denúncia clarament el dèficit fiscal. Abans de la publicació de les malaurades sentències, vam celebrar un plenari el dia 1 d'Octubre i vam elaborar un document esperant que la sentència no fos condemnatòria. Però, en el cas de ser-ho, vam decidir no participar a cap acte protocol·lari organitzat per l'Estat espanyol. També vam decidir demanar una amnistia i estem totalment en contra de qualsevol acció que suposi aturar l'economia del país. El dret d'una persona de frenar-me a l'autopista no és superior a la meva llibertat. El meu dret d'anar a Barcelona a veure un partit de hockey no és inferior al dret de tallar una carretera. Participem institucionalment en qualsevol manifestació, sempre i quan distorsioni el menys possible l'activitat econòmica.
Fotografia de Bernat Millet
Llavors, la convotaròria de Tsunami Democràtic a l'Aeroport de Barcelona...
Totalment en contra. Hem de ser coherents. El raonament de qui atura el país és perjudicar l'economia i així perjudicar els estaments de l'Ibex 35 de Madrid esperant que s'acabi negociant. Però, per arribar a això hem d'aturar l'economia durant un mes i moltes de les nostres empreses no ho resistirien. Per això, juntament amb la conculcació de drets ja comentat, ens vam oposar a qualsevol aturada de país i la problemàtica d'aquest deriva també del recurrent dèficit fiscal que té l'Estat espanyol amb Catalunya. També hi ha un dèficit d'infraestructures i incompliment pressupostari. En el tancament de 2017 només s'ha executat un 57% de les accions pressupostades.
El comunicat demanant la sentència absolutòria va ser consensuat amb la resta de Cambres?
La realitat de cada Cambra és més que complexa i heterogènia. No és el mateix el nostre ple que el de Lleida o Girona. El nostre comunicat de l'1 d'Octubre el vam elevar a la resta de presidents però com que aquell dia el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, va publicar un article amb el qual el nostre ple no estava d'acord vaig creure que era necessari que nosaltres publiquéssim la nostra nota de premsa. El timing ens va obligar a assumir una postura que no era dispar, però sí diferent. A mitjans d'octubre es va consensuar un document de mínims entre els presidents de les Cambres.
"Participem en qualsevol manifestació, sempre i quan distorsioni el menys possible l'activitat econòmica"
En una entrevista a VIA Empresa, Joan Canadell defensava “utilitzar la Cambra per aconseguir un Estat independent”. Hi està d’acord?
Des de la Cambra de Terrassa nosaltres defensem totes les empreses de la nostra demarcació i això contempla totes les ideologies possibles. Defensem la democràcia, els drets i les llibertats, però en cap cas manifestem polítiques al respecte.
Està a favor o en contra de la campanya de Consum Estratègic de l’ANC?
Això s'ha interpretat malament. El Consum Estratègic pot abraçar molts aspectes del consum d'una persona. Com a Cambra jo no ho faria mai, però una entitat és ben lliure de fer-ho.
Quin paper vol jugar la Cambra de Terrassa en matèria d'infraestructures?
Les infraestructures viàries, ferroviàries i el IV Cinturó són molt necessàries perquè aquesta societat es pugui desenvolupar. Si tu tens connectat Barcelona amb la seva àrea metropolitana, Maresme, Vallès Occidental i Oriental, Baix Llobregat, Penedès... Ara tenim un greu dèficit.
Es parla sovint de la rivalitat històrica entre Sabadell i Terrassa. Com és la relació entre les dues ciutats?
La primera visita institucional que vaig fer va ser a la Cambra de Sabadell. Si avui es creessin les Cambres de nou no tindria sentit que hi hagués una Cambra de Sabadell i una altra de Terrassa. Però, la realitat és la que és i hem de tenir la màxima col·laboració. Tant per necessitat com per voluntat. Ambdues cambres tenim una bona experiència i activitat en els temes internacionals.
S’hauria d’unir més el Vallès occidental i oriental?
El Vallès occidental està partit a escala cameral. La unió entre Vallesos? Una intercomunicació és necessària i hi ha d'haver connexions que funcionin. El cas més clar de col·laboració és el de Sant Cugat i Rubi. Moltes empreses tenen la seu a Sant Cugat i la planta la tenen a Rubí. Així afavoreixes la connectivitat i molts tipus de negoci. L'alcalde d'Olesa, Miquel Riera, em diu que el Cinturó li està molt bé però que si no li connecten els polígons... I cal pensar que d'aquí a uns anys, els camions que aniran per les autopistes seran digitals. Hem de començar a pensar en les connexions de futur en infraestructures i connectivitat. Els dos Vallesos? Sí, però com a fase d'un projecte més integrat.
"Si avui es creessin les Cambres de nou no tindria sentit que hi hagués una Cambra de Sabadell i una altra de Terrassa"
Es parla cada cop més sovint de recessió o desacceleració. Hi ha preocupació dins el món empresarial?
El professor Joan Tugores ens va presentar un informe del Fons Monetari Internacional on es parla de les pèrdues per disputes en guerres comercials i les reaccions dins el mercat. Qualsevol cosa que es projecti té un efecte multiplicador en la reacció de les persones. Per això, hem de ser molt prudents. L'economia és cíclica i si ajuntes un cicle de baixada amb una guerra comercial entre els Estats Units o Xina i el Brexit es crea un aspecte de recessió del comerç internacional. No estem en un moment àlgid de l'economia com fa dos any però això està tirant i déu n'hi com aguanta el país i les taxes de confiança empresarial! Hi ha grans dificultats per a una part de la població, les coses han anat bé i poden anar pitjor però si hi ha confiança és perquè l'economia té ancores que poden aguantar molt més. L'economia catalana està molt més internacionalitzada i això fa que també siguem afectats per les turbulències a escala internacional. Els projectes que estan tenint èxit són aquells que estan pensats tant en producte com tecnologia per a l'escalabilitat.
El mercat és el món.
El mercat mundial és molt gros. A la presentació del projecte 2030/40, el president Joan Canadell va demanar si alguns presidents de les Cambres volien col·laborar en els diferents eixos. Jo li vaig preguntar per indústria i em va respondre que no farien res. Es va parlar molt de digitalització, però potser hi ha un concepte equivocat. La digitalització no crea l'empresa, és la indústria que necessita digitalització. Un cotxe té avui tants elements de servei com de conducció. Està molt bé parlar de digitalització, però potser hauríem de parlar una mica més d'indústria o comerç que mouen el món. Ara farem l'onzena edició de les Jornades d'Emprenedoria a Sant Cugat i reunirem 400 persones i la gent hi busca l'experiència dels altres emprenedors i la capacitat d'interaccionar i networking. Des de la Cambra de Terrassa hem de treballar molt la internacionalització, l'emprenedoria o la formació.