Ramon Talamàs (1951, Terrassa) continuarà sent el president de la Cambra de Terrassa després d'una victòria molt contundent en les eleccions camerals, on la seva candidatura va aconseguir 31 de les 35 cadires en joc. La proposta rival d'Eines de País només en va aconseguir tres. Això li obre la porta a poder governar sense pactes en un segon mandat on vol consolidar l'acció feta els darrers quatre anys. VIA Empresa conversa amb Talamàs, que no esquiva cap qüestió i respon les acusacions de formar part de les elits o de tenir un tarannà molt presidencialista i personalista.
Us va sorprendre el resultat de les accions i la victòria tan clara que vau assolir?
Un procés electoral mai saps com pot acabar, sempre hi ha incògnites. Però per la campanya que vam fer i la sensació que tenia, enteníem que teníem moltes possibilitats de tenir una àmplia victòria. Al dia de les eleccions ens movíem en un escenari d'entre 25 i 30 representants. Al final en van ser 31. Més que sorpresa, satisfacció.
Quina creu que és la clau principal?
Tinc molt clares tres claus principals. En aquests últims quatre anys hem reactivat la Cambra en molts aspectes, principalment en la relació amb el teixit socioeconòmic de la demarcació. Hem estat presents en tots els fòrums on teníem veu i hem situat la Cambra de Terrassa en un espai de rellevància. Hem liderat la digitalització, capitanejant el Digital Impulse Hub, treballant fort la formació, adaptant els serveis d'internacionalització i sostenibilitat i hem impulsat molt l'emprenedoria. D'aquí surt la reforma de l'edifici, que no és sumptuosa, sinó pràctica i que va a buscar la proximitat amb el teixit empresarial. Sovint, les empreses joves veuen que queden lluny de les cambres. Una de les claus és, per tant, la valoració objectiva de tota la nostra feina.
A la nit electoral va emfatitzar que presentaven una candidatura "potent".
Les eleccions són per escollir un òrgan de govern per quatre anys i és important qui en formarà part. I nosaltres hem buscat empreses innovadores dins del seu sector i que tinguin futur. I també que hi hagi representants del gènere femení i del màxim nombre de poblacions de la demarcació. Però no hem anat a buscar persones que vinguin a aplaudir o a ocupar una cadira, sinó persones crítiques i amb opinió.
Destacava el contacte amb els empresaris.
El tercer aspecte és la comunicació que hem fet de la campanya. Hem buscat el contacte calent. Cada candidat ha connectat amb empreses del seu sector, presentant-se i explicant el projecte. Hem anat a parlar directament amb les empreses.
Talamàs: "Tenim molts autònoms, professionals i empreses petites que no saben que pertanyen a la Cambra de Terrassa"
Tot i que la participació en les eleccions a la Cambra de Terrassa va ser superior a Barcelona o Manresa, no va arribar al 5%. Quina lectura en fa?
És el doble que fa quatre anys. És poc, perquè en totes aquestes institucions hi ha una cultura de no pertinença en una cambra. Tenim molts autònoms, professionals i empreses petites que no saben que pertanyen a la Cambra de Terrassa. I aquest és un repte que tots tenim. He visitat empreses de Terrassa, que són líders mundials del seu microsector, i coneixen perfectament què passa a Austràlia dins del seu àmbit. Però els hi és igual qui hi ha a la Cambra, a l'Ajuntament o la Generalitat. L'expansió internacional, que és un actiu i hem de cuidar, sovint va en detriment d'un lligam local. I nosaltres el que intentem, amb la reforma de l'edifici, és que aquest món es torni a arrelar i vincular-ho amb nous projectes d'emprenedoria.
Els autònoms i petites empreses se senten lluny de la Cambra?
Nosaltres estem per ajudar a la dinamització econòmica de la demarcació, és l'única finalitat. Això es fa coneixent els problemes i, per aconseguir-ho, t'has de fer proper. I adaptar els serveis a aquestes necessitats. És el gran repte de la Cambra. Lligat a la necessitat d'ultimar d'una vegada la Llei de Cambres. Això ens ha de donar un finançament necessari per a la nostra activitat pública i serveis que oferim a les empreses. Quan vam entrar, hauríem pogut esperar que se solucionés aquesta llei, però vam decidir tirar endavant i utilitzar recursos propis per rellançar l'activitat. Aquesta dinàmica no és sostenible a futur.
En aquest mandat es veurà la Llei de Cambres?
No en aquest mandat, espero que en els propers mesos. És necessari.
Quins són els altres objectius principals que us marqueu?
El repte és que el nou executiu que es conformi sigui un catalitzador de tot l'equip professional de la Cambra. Nosaltres hem rellançat la Cambra i ara ho hem de consolidar. La digitalització a les empreses, la sostenibilitat i el comerç internacional són els principals reptes per donar servei a les empreses. Hem d'ajudar el país a tirar endavant.
Talamàs: "No pots servir el teixit econòmic si menysprees la gran empresa"
Vostè forma part de les elits de Terrassa que han governat 137 anys la Cambra, com deia Eines de País?
No és cert. És veritat que durant 137 anys els processos electorals de la Cambra de Terrassa han estat poc participatius, però era la cultura d'aquells temps. Jo em considero un executiu o un empresari que he estat vinculat professionalment a moltes empreses, i en tinc alguna de molt petita. En cap moment m'he considerat una elit de Terrassa. És evident que, amb el càrrec que ocupes, tens una responsabilitat i com a Cambra haig d'anar a buscar l'acord de les grans empreses. Només faltaria. Com a Cambra no pots dedicar-te només a les petites i mitjanes empreses. La realitat és el conjunt i la gran empresa dona molta feina a les petites. No pots servir el teixit econòmic si menysprees la gran empresa. Crec que és un dels errors que han comès a Eines de País.
Com s'explica la pèrdua de suports d'Eines de País?
Són ells els que han d'analitzar-ho, jo ho tinc molt clar. La meva experiència és que, excepte en casos molt puntuals, una campanya en negatiu i criticant a l'altre, no dona resultats. Si només et presentes com anti, no funciona.
Però considera positiu que una institució com la Cambra tingui processos electorals?
Segur. El que és necessari és evitar el cofoisme i s'evita amb confrontació d'idees. És evident que al plenari tindrem majoria, però hi haurà debat perquè hi ha visions diferents. No serà un passeig militar.
Talamàs: "Per per dedicar-te a un càrrec com aquest no pots tenir el cul lligat"
Un debat que s'ha obert és si el president d'una Cambra s'hi ha de dedicar en exclusiva. Vostè va apostar per fer-ho.
Dir que el president de la Cambra s'hi ha de dedicar exclusivament és desmerèixer persones que tenen molta capacitat i que en menys hores poden fer la mateixa feina. Per dedicar-te a un càrrec com aquest no pots tenir el cul lligat. I has de tenir una disponibilitat de temps per dedicar-t'hi. Si et truca la consellera per una reunió, no li pots dir que no et va bé.. El fet d'estar jo professionalment jubilat, és un avantatge.
És un model molt presidencialista, com denunciava Eines de País?
Ho confonen. Nosaltres, i tothom ho va acceptar, ens vam fixar que les reunions del plenari i el comitè executiu durarien màxim dues hores. Per mantenir aquest criteri, de tant en tant has de tallar i dirigir. Confondre aquesta dinàmica amb presidencialisme és totalment fals. I una altra realitat és que si una empresa vol venir a la Cambra a veure el president i l'atén un membre de l'executiu, que ho faria igual o més bé, se sentiria una mica menyspreat. Si estic aquí no és per venir a llegir el diari. Soc una persona activa i de tant en tant haig de posar el càrrec al davant, però dir que és personalista o presidencialista, no.
Del seu mandat en va destacar la relació amb altres administracions i cambres.
Un dels motius pels quals em vaig tornar a presentar és que, quan vaig començar, no coneixia tanta gent de la política. I arribar a conèixer i agafar certa confiança, és un actiu que no s'aconsegueix el primer dia, no ve amb el càrrec de president. I tota aquesta relació la podré continuar explotant, en el bon sentit, en benefici de les dues parts. Això és amb les administracions locals, la Generalitat, amb les altres cambres... La col·laboració amb les entitats és un actiu que hem de potenciar. I aquest país no es pot permetre les triplicitats de funcions. Si una cosa la fa bé la Cambra, que ho faci la Cambra. Si ho fa la Cecot o l'Ajuntament, que ho facin ells. Si no, es crea competència i mala maror. Per tant, la col·laboració és totalment necessària.
Talamàs: "Hi ha hagut una relació positiva amb la presidenta Mònica Roca i el vicepresident Toni Fitó"
Està satisfet del canvi a la Cambra de Barcelona, on fins ara governava Eines de País?
És evident que després de quatre anys de col·laborar hi ha hagut una relació estreta i positiva amb la presidenta Mònica Roca i el vicepresident Toni Fitó, molt millor que amb l'etapa anterior. Eines de País segur que haurà fet coses criticables, però ha treballat pel país i amb molt bona sintonia amb la resta de cambres. Hem aconseguit consensuar el projecte de la Llei de Cambres entre tots. El nou equip sense dubte ho valorarà, i no començarà de zero. Nosaltres continuarem col·laborant. No tinc el gust de conèixer Josep Santacreu, però conec diverses de les persones escollides i em mereixen respecte i, fins i tot alguns, admiració. Esperem que no porti un desgavell de tot el que s'ha construït fins ara.
Cecot li va donar suport a la seva candidatura i també va ser motiu d'alguna crítica.
Quan vas a veure una empresa, sovint et pregunten quina diferència hi ha amb la Cecot. Molta gent no sap veure la diferència, perquè no ens hem sabut explicar. Jo venia del comitè executiu de Cecot, però vaig voler estudiar bé les necessitats de la Cambra. En els últims mesos hem enfortit la relació, però no pensant en les eleccions, sinó en la demarcació i de les empreses. Fruit de la col·laboració i la bona relació personal, quan vaig fer el pas de tornar-me a presentar, es van posar a la meva disposició. I han donat suport a la meva candidatura, mantenint la independència, però amb la col·laboració necessària. Jo també he anat a buscar altres entitats com Sant Cugat Empresarial, perquè Sant Cugat, com Rubí o Castellbisbal, són molt importants per la demarcació. Si vols comptar una candidatura pel bé de la demarcació, has de comptar amb Sant Cugat.
En el mandat passat vau decidir tancar la delegació de Sant Cugat. Hi ha una recentralització a Terrassa?
La Cambra de Terrassa tenia una delegació física per Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal i estava a Sant Cugat. Bàsicament, feia només tràmits documentals i, quan va esclatar la pandèmia, vam decidir tancar-la i passar tots els tràmits a l'àmbit digital. Quan la pandèmia va frenar, vam veure que fent-ho de manera digital, es podrien estalviar costos per les empreses. Ho vam comentar amb empreses que venien i a totes els hi va semblar bé, menys a una. I vam passar els tràmits a digital, fent una rebaixa de les tarifes. Per mi, continuarà sent així i no té cap sentit tenir delegacions. Però això no vol dir que no estiguem propers al territori. Hem fet plenaris a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal. Els Premis Cambra del 2021 els vam fer a Sant Cugat i el 2022 a Olesa. Això és descentralitzar, no una oficina física on va una persona a posar segells.
Talamàs: "Els 137 anys d'història són un actiu, però serien una llosa si no tinguéssim capacitat d'adaptació"
Una de les accions més visibles ha estat la remodelació de la seu de la Cambra de Terrassa, amb una inversió d'un milió d'euros. Per què es va fer?
Jo tenia un despatx de presidència de 30 o 40 metres quadrats, que mai havia fet servir. Un despatx tancat i molt solemne. Això potser sí que era de les èpoques que criticaven de les elits. Però si vull estar proper, haig d'estar a prop. I teníem una sala de juntes, que fèiem servir poc perquè les fem rotatives. I hi havia espais llogats a empreses, però que no formaven comunitat. La Cambra ha de lligar empreses noves i empreses potents i tradicionals. I per aconseguir-ho, has d'obrir la seu i que la gent vingui. La reforma és per proximitat, hem obert l'espai a l'exterior i per dins. Tots els despatxos per empreses estaran llogats i plens a partir de l'1 d'octubre. I tenim el coworking, que ja està al 50% d'ocupació. És un milió d'euros ben invertit per rellançar l'activitat i que sigui una àgora empresarial. És un projecte més per la integració amb el teixit empresarial. No és cap bogeria, és un tema molt pensat i debatut. Els mons han canviat. Fa vint anys no s'hauria entès que el president de la Cambra estigués en taules compartides amb la resta de treballadors. O tens capacitat d'adaptació o estàs mort. Els 137 anys d'història són un actiu, però serien una llosa si no tinguéssim capacitat d'adaptació.
Un altre repte pendent és incorporar més dones en espais com la Cambra de Terrassa.
Cada vegada hi ha més persones de gènere femení en òrgans directius i executius i això és molt bo. La majoria dels càrrecs directius de la Cambra de Terrassa són dones. Però aquesta tendència lògica s'ha fet en els últims anys. I moltes vegades, aquestes persones que estan en aquests llocs de responsabilitat a les empreses estan en moments de moltes responsabilitats familiars. O sigui, n'hi ha poques i tothom les va a buscar, per ser membres d'organitzacions, fer conferències... Són persones molt sol·licitades professionalment i costa incorporar-les. Tot i això, entraran a l'executiva empresàries i professionals molt vàlides. Però no hem anat a buscar gènere per gènere, hem anat a buscar persones vàlides.