El món del vi i el cava formen part de la nostra cultura. El seu origen segons els grecs era degut al déu Dionís (Bacus per als romans). De fet, hi ha constatació arqueològica de la seva existència l'any 6000 aC a Geòrgia. És el protagonista del primer miracle de Jesucrist, a petició de la seva mare a les bodes de Cana. Formen part del nostre dia a dia, amb la seva presència en celebracions de tota mena. És motiu d'expectatives com els anuncis del cava per Nadal. Han sigut també protagonistes de famosos serials televisius com Falcon Crest.
"Cinc de les deu empreses més antigues d'Espanya són del sector del vi i el cava"
El 50% de les 10 empreses més antigues d'Espanya pertany al sector. La seva longevitat es deu a la seva habilitat per gestionar les particularitats de l'empresa familiar? O a les característiques especials del negoci vitivinícola? El seu actiu base: "la terra" és tan segur que no admet ni la seva amortització, i no perd valor comptable sempre i quan no hi hagi un terratrèmol. Els productes finals estan subjectes a les modes, com poden ser la dels alcohols blancs en lloc del brandi, però és atemporal en la seva base. És un producte que viatja bé; els fenicis, i encara més pels romans que ja comerciaven amb ells. És un producte que comparativament té una conservació fàcil, i que fins i tot pot guanyar valor amb els anys.
Repassem alguns trets de la història de la família empresària que ha sigut la més antiga de Catalunya i Espanya i la número 17 del món: la família empresària Raventós. Hi ha documentació del 1551 que dóna fe de l'activitat vitivinícola de Jaume Codorniu. Miquel Raventós es casa el 1659 amb la pubilla Anna Codorniu. Després d'un viatge a La Champagne, Josep Raventós elabora el 1872 les primeres ampolles de vi espumós al nostre país. En morir, el seu fill Manel es fa càrrec del negoci amb només 23 anys. Va encarregar unes caves de 30 quilòmetres a un arquitecte deixeble de Gaudí, i va fer concursos de cartells modernistes. Va comprar 2.000 hectàrees de desert que era el castell de Raimat (Lleida), que va dividir entre els seus sis fills perquè hi cultivessin tot allò que volguessin. Mar Raventós s'incorpora el 1977 amb 24 anys a l'empresa familiar, després d'haver estudiat econòmiques i filosofia. Josep Maria Raventós Negra abandona el grup el 1982, per desavinences amb la gestió, creant Raventós i Blanc, manté la propietat de la finca de 100 hectàrees original des de 1497. Mar Raventós és anomenada presidenta el 1998 i el 1999 es fa el primer protocol familiar que es reforma el 2011.
"La família empresària dels Raventós és la més antiga de Catalunya i Espanya i la número 17 del món"
26/1/17: El 20% dels accionistes voten a la Junta General contra la gestió del consell.
28/2/18: s'anuncia que Xavier Pagès Raventós (conseller delegat) substituirà a Mar Raventós Chalbaud a la presidència a finals d'any.
9/4/18: Un mes després que Henkell compres el 51% de Freixenet ("quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar"), amb una facturació de 500 milions d'euros i una valoració de 440 milions d'euros, Codorniu (Unideco SA, societat hòlding amb deu filials) busca un soci minoritari per donar sortida a part de la família. El fons de capital risc americà Carlyle s'apropa a un sector dels Raventós. Ja feia 10 anys que Ramon Raventós Basagoiti i la seva branca familiar intentava modificar l'estratègia, i promoure així la sortida a borsa. El 2006 es va iniciar un nou grup comprant Parxet i Mont Ferrant, sense deixar de ser accionista. El consell va descartar vendre la majoria, a la que està condicionada l'oferta. Les vendes només han crescut de 211 a 236 milions d'euros, amb un 41% d'exportació, en 14 anys i el dividend ha baixat. A l'exercici tancat el juny de 2017 l'Ebitda era de 16 milions d'euros i el resultat operatiu de 2 milions d'euros. La previsió de cara al 2018 era d'un Ebitda de 28 milions d'euros i un resultat net d'11 milions d'euros, després d'un pla de reestructuració amb reducció de marca blanca i de 71 treballadors, deixant la plantilla en poc més de 700. Codorniu podria valorar-se al voltant dels 225 milions d'euros. La situació d'endeutament de 90 milions d'euros descarta una compra per autocartera i alhora, l'empresa busca un director general extern i consellers independents.
20/4/18: Codorniu contracta AZ Capital per analitzar l'oferta i cerca un soci financer.
25/5/18: Carlyle puja la valoració a 270 milions d'euros.
28/6/18: Carlyle valora Codorniu en 390 milions d'euros (300 + 90 de deute).
31/10/18: Carlyle compra el 68%, totes les branques familiars venen, encara que sigui de forma parcial. La xifra d'accionistes familiars passa de 216 a 150.
1/12/18: Ramon Raventós Basagoiti és nomenat nou director general. Mai havia treballat a l'empresa. El consell passarà a estar format per set integrants, dels quals tres són de la família. Es nomena un comitè familiar de seguiment del compliment dels acords, sobretot de la compra de raïm als familiars que continuen sent propietaris de 1.500 hectàrees. L'equip directiu passarà de nou a quatre integrants. AZ Capital vol cobrar 2,4 milions d'euros per les seves gestions, en funció de l'augment de l'oferta final respecte a la inicial.
Com és possible que una empresa deixi de ser familiar a la 18a generació? És que la 15a generació formada per 30 membres no s'han preocupat dels temes de la família empresària? Sembla que aquest no és el motiu, ja que una de les primeres coses que va fer Mar Raventós com a presidenta (1988) va ser el protocol familiar (1999), i sempre va prestar una gran atenció a la família empresària així com una gran orientació per a la continuïtat, la transmissió de valors i l'orgull de pertinença. Es va envoltar d'assessors de les millors escoles de negocis i era conscient de la responsabilitat davant dels socis, que "han de menjar" i "volen retre comptes".
Raventós: "Tots hem vist moltes empreses familiars que s'han anat a norris per un tema intern, per això s'han de marcar regles, i ser molt ferm amb l'estratègia; els accionistes no decideixen, però si són família parlen"
Repassem algunes de les afirmacions públiques de la presidenta de l'empresa familiar. "Fa falta molta transparència i fomentar l'orgull de pertinença. Un problema dels accionistes és un problema per a l'empresa. Tots hem vist moltes empreses familiars que s'han anat a norris per un tema intern, per això s'han de marcar regles, i ser molt ferm amb l'estratègia; els accionistes no decideixen, però si són família parlen. A diferència d'altres empreses familiars, els nostres accionistes són lliures d'anar-se'n quan vulguin. Quan els accionistes arriben a casa, parlen, i també hem de tenir en compte tot el seu entorn; per això incloem a marits i mullers dins l'arbre genealògic. Els joves també es tenen en compte, la 17a generació representa més del 50% dels membres de la família. Cada generació pensa diferent, molts joves són partidaris de l'entrada de private equity. Sortir a borsa és bo per a la liquiditat, però ens falta mida. És important quin valor donem a les accions per tal d'evitar la temptació de les multinacionals, valor per facturació i sobretot per beneficis. Cal estar oberts a tot allò que vingui. Cal facilitar la sortida als descontents, "a l'enemic que se'n va, pont d'argent"; quan s'estableix un mecanisme de sortida disminueix la pressió per poder-ho fer".
A la pròxima entrega farem algunes reflexions sobre el cas de la família empresària Raventós, que aparentment tenia els deures ben fets.