No és pluja d'aquest estiu. Diferents autoritats nord-americanes aguaiten als gegants tecnològics. Ara, concretament a Google. Però en el punt de mira segueixen les altres tres GAFA (Apple, Facebook i Amazon) i altres. La Unió Europea (UE) va directe imposant-les multes milionàries. El lobby d'aquestes a Washington aconsegueix de moment eternitzar les decisions, però els tribunals avancen: més d'hora que tard prendran decisions contra les actuacions monopolístiques d'aquestes companyies i acabaran trossejant-les. És la lluita entre la conducta privada i l'ètica col·lectiva.
Créixer és bo. Prendre dimensió internacional, també. Ser gran, tampoc és dolent. Ara bé, fer les tres coses alhora sent jutge i part en el mercat, abusant de la posició contra proveïdors, consumidors o treballadors, acaparant vendes, obligant a signar contractes d'exclusivitat per convertir-se en el cercador predeterminat, tancant la porta als competidors, impedint la portabilitat, generant notícies falses, monopolitzant fases importants de la cadena de subministrament requereix decisions dràstiques per evitar els impulsos que les grans tecnològiques tenen de dominar el món; (la majoria dels epígrafs aquí esmentats són paraules dels tribunals nord-americans).
Per desfer l'embull de Google, les diverses autoritats nord-americanes que assetgen als gegants tecnològics proposen una primera via comuna que consisteix a trossejar-la, és a dir separar estructuralment els negocis perquè no interfereixin entre si i impedeixin la lliure competència. En aquest cas, hauria de desinvertir en el sistema operatiu Android, en el navegador Chrome i en la publicitària Google Ads, de les que provenen dos terços dels ingressos. Altrament, recomanen canviar les lleis de fusions per dissuadir a les empreses dominants a perpetuar el seu domini; o alliberar als consumidors per tal que siguin ells qui decideixin sobre l'ús de les seves dades i la portabilitat.
Per desfer l'embull de Google, les distintes autoritats nord-americanes que assetgen als gegants tecnològics proposen una primera via comuna que consisteix a trossejar-la
Aquesta ha estat la conducta dels pioners de l'era digital des dels orígens als darrers vint anys. Els gegants són gegants per què han aprofitat l'oportunitat d'innovar -el qual és fantàstica-, però sobretot per què han campat a pler amb els avantatges injustos de la mancança legal i fiscal enfront de la resta de les empreses, aspecte que a poc a poc s'hi van posant les piles, sobretot a la UE.
Ara hi ha tres importants reptes que afronten les grans de la tecnologia: la IA, sobre la que s'hi ha abocat el món digital sense fre invertint com mai des de 2022; la conquesta per dominar el núvol, que es manté; i la utilització de l'experiència humana per crear productes predictius, com descriu Shoshana Zuboff al seu llibre La era del capitalismo de vigilancia (Paidós, 2020). Respecte als productes predictius, s'ha generat un mercat de futurs conductuals que els gegants tecnològics usen a partir de dades obtingudes gratuïtament per estimular el comportament de les persones i modificar les seves decisions dirigint-les cap a resultats rendibles; es tracta d'un mercat de dades recollides dels usuaris a través de la xarxa, sense el seu consentiment, que es reciclen en mercaderia publicitària.
El cas IBM
Fa temps que als Estats Units estudien la qüestió i tard o d'hora trobaran la forma d'obligar-les a fer-ho. La UE augmenta les multes i les cobra; per ara esdevé la via més efectiva. Tenir tot el poder i dominar el mercat i el món és un vell desig humà. Reis, emperadors, rics, bojos, líders religiosos, esportius, socials... ho han perseguit. Ara l'encarnen els gegants tecnològics. Ningú vol perdre el que ha aconseguit, sigui com sigui.
Tenir tot el poder i dominar el mercat i el món és un vell desig humà
Volem recordar aquí el cas IMB. L'any 1993, el seu consell d'administració analitzava els resultats. Eren els pitjors de la seva història, 8.000 milions de dòlars de pèrdues operatives acumulades en l'exercici. Canviar el CEO va ser la primera decisió. No tots els membres estaven d'acord en contractar a Louis V. Gerstner Jr., un directiu que, provinent de Nabisco i American Express, no tenia cap experiència en la fabricació de hardware i tot el seu currículum estava lligat al gran consum. El nou CEO ho va veure clar des del primer moment: l'empresa deixarà de dedicar-se a fabricar hardware, vendre grans computadors -els mainframes o servidors-, cosa que altres competidors més petits i molt més àgils fan millor, per passar a convertir-se en proveïdor de solucions informàtiques i serveis.
Per enfrontar aquest nou model de negoci, va decidir dividir l'empresa, trossejar-la creant:
- Una unitat de laboratoris de recerca i desenvolupament permanent que es va obrir, per exemple, a la IA, o a la computació quàntica.
- Una divisió de serveis, IBM Global Services.
- Adquirint Lotus Development Corporation, més específica pel software empresarial.
- Desenvolupant IBM WebSphere per software amb l'objectiu d'integrar aplicacions de web.
Res a veure amb el passat. Amb el que quedava del negoci va efectuar operacions leverage by out amb els seus treballadors desprenent-se d'una part important de la plantilla. Va ser la necessitat la que l'obligà a replantejar-se el model de negoci. Trossejar l'empresa li va salvar-se de la fallida a una de les grans protagonistes del segle XX i va poder ingressar al segle XXI com la tecnològica més antiga. Dividir. Separar. Les multinacionals tecnològiques haurien de prendre espontàniament la decisió de fer-ho abans que les autoritats els hi obligui.