El passat 12 de maig es va aprovar per part del govern el reial decret llei de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral, que modifica l'Estatut dels Treballadors i regula l'obligació de les empreses d'establir un sistema per al registre diari de les hores que realitzen els treballadors.
Aquest reial decret implica sens dubte un avenç important per donar resposta a les reclamacions històriques per part dels sindicats i de la Inspecció de Treball, sobre un tema que està present en el 35% de les denúncies que rebudes el 2018, l'excés d'hores extres i les irregularitats en la seva remuneració. La nova normativa ha implicat tot un seguit de reaccions per part de les petites i mitjanes empreses per la gran quantitat de dubtes que ha generat en tots els sectors.
"En el cas dels serveis sociosanitaris a domicili, com en altres sectors, en els quals l'activitat laboral requereix constants desplaçaments, el registre horari no és senzill"
En el sector dels serveis sociosanitaris a domicili, com en molts altres sectors, aquesta mesura suposarà un seguit de beneficis clars, però també dificultats i complexitats que fan que, en aquests primers moments d'aplicació de la llei, ens plantegem dubtes sobre la seva viabilitat en l'aplicació i la seva efectivitat. Pel costat dels beneficis, és evident que suposa un avenç en les garanties laborals dels treballadors i, per tant, el registre horari pot redundar en una millora de la qualitat dels serveis als usuaris. També pot representar un pas més en la diferenciació entre els serveis professionals i aquells prestats per empreses, entitats o persones individuals que no ofereixen serietat ni garanties al client.
Però no tot són beneficis. En el cas dels serveis sociosanitaris a domicili, com en altres sectors, en els quals l'activitat laboral dels professionals s'exerceix principalment a l'exterior de l'empresa i requereix constants desplaçaments, el registre horari no és senzill i les dificultats per fer-ho, són encara més grans per aquelles empreses petites o mitjanes, les quals un cop més es troben amb desavantatges competitius. L'aplicació d'aquests registres pot incrementar de forma considerable els costos i complicar la gestió. Dos aspectes que per a les pimes impliquen sempre problemes que se sumen als que ja habitualment tenen.
Un aspecte rellevant també en el nostre sector és la gran diferència que hi ha entre empreses. Quan estem parlant d'un sector en el qual el pes de l'economia submergida està encara molt present, ens trobem amb la contradicció que les empreses que més compleixen amb els requisits legals i per tant ofereixen més garanties i qualitat als seus clients, no sempre són les escollides per aquests. Aquesta menor competitivitat de les empreses que més garanties ofereixen, ve donada per un factor que és primordial en l'elecció: el preu. Com millor i més seriós és el compliment de les normes, més costos implica, i per tant el preu inevitablement és més gran. A més, l'exigència i pressió de les inspeccions de treball a les empreses legalment constituïdes és més gran que el que reben les d'economia submergida, atès que aquestes últimes són més difícils de controlar.
"Com millor i més seriós és el compliment de les normes, més costos implica, i per tant el preu inevitablement és més gran"
Tenint en compte tot això s'evidencia que, tot i que el registre de la jornada laboral és un aspecte positiu per a treballadors, empreses i clients, en el cas de l'atenció sociosanitària a domicili implica temes complexos a l'hora d'executar, i això ha d'implicar obligatòriament una reflexió important i la necessitat de buscar solucions en les quals totes les parts tinguin capacitat de participar en el procés d'implantació.