Repsol ha anunciat un ajustament dels seus comptes de 4.800 milions d'euros per ser la primera empresa del sector que assumeix l'objectiu d'arribar al 2050 amb zero emissions. L'aposta de la companyia presidida per Antoni Brufau per les energies renovables i la sostenibilitat té com a eix central un nou pla estratègic 2021-2025 que ha anunciat el mateix dia que s'ha inaugurat la COP 25 de Madrid i en ple debat sobre l'emergència climàtica.
El consell d'administració de l'empresa energètica ha decidit assumir el fort impacte econòmic que tindrà assolir aquest objectiu de descarbonització. Els terminis de la reducció de l'indicador d'intensitat de carboni partint de les xifres del 2016 són: reduir-lo un 10% l'any 2025, un 20% el 2030, un 40% el 2040, per arribar a les zero emissions netes de CO2 el 2050.
En el cas que no siguin suficients les retallades fins aquell any, la companyia es compromet a captura, emmagatzemar i reutilitzar CO2, a més de compensar les emissions per mitjà de la reforestació i altres solucions climàtiques naturals. "Creiem que el moment per a Repsol és ara", ha dit el conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, que assegura que el grup està convençut que "s'han de fixar objectius ambiciosos en la lluita contra el canvi climàtic".
Tot i l'impacte econòmic de 4.800 milions d'euros sobre els seus comptes -que reduiran el resultat específic del 2019-, Repsol preveu que això no afectarà la generació de caixa ni els dividends. Entre gener i setembre, la generació de caixa ha crescut un 22% en comparació al mateix període del 2018. Això permetrà assolir la retribució d'un euro per títol per als accionistes.
Un 25% de les inversions
La descarbonització total comportarà una redefinició de les línies de negoci de l'empresa. De fet, preveu que un 25% del total de les inversions que es facin entre el 2021 i el 2025 siguin per a projectes baixos en carboni. També contemplen l'entrada a altres mercats d'energies renovables, en què volen convertir-se en un actor internacional "rellevant".
L'estratègia no deixa de banda les reserves de gas i petroli. El primer, el consideren una "energia per a la transició energètica", mentre que el segon ha de tenir "un paper actiu en un món més descarbonitzat". El consell d'administració ha aprovat noves inversions per incorporar i construir dos projectes fotovoltaics i un d'eòlic per un total de 1.600 MW addicionals. Això elevarà la seva cartera de generació baixa en carboni a 5.600 MW.