Tota empresa necessita treballadors o empleats ben formats. L’evidència no admet discussió, però de vegades és útil recordar-nos el perquè. Les persones ben formades estan en disposició d’innovar. De tant que s’utilitza, tendim a relacionar el significat d’innovació amb la formació relacionada amb les noves tecnologies, amb l’últim crit en flamants sistemes de producció, oblidant que els aspectes més quotidians reclamen sempre, també, una refundació o replantejament. Si innovem estem en condicions d’ampliar mercat i oferir millors serveis als clients, de manera que arribem a la baula que ho relliga tot, que és aconseguir ser més competitius.
No hi ha dubte que el coneixement de llengües és un actiu importantíssim per als empleats i les empreses. Graus, màsters i alguns estudis professionals, sovint privats, aposten per l’anglès com a llengua vehicular per a una major sortida a un mercat globalitzat, una opció ben comprensible sempre que no tingui com a objectiu únic l’atracció d’estudiants estrangers. Però no cal anar tan enfora per adonar-se de la necessitat d’empleats formats lingüísticament.
En aquest nou país de 8 milions d’habitants que és Catalunya, treballadors extracomunitaris provinents, sobretot, de països sud-americans, asiàtics i africans, s’incorporen amb força al sector serveis, sovint sense un coneixement suficient de la llengua del país. Empreses grans i petites, gremis i organitzacions empresarials fa temps que manifesten les dificultats que es troben a l’hora de contractar treballadors que puguin servir i atendre en llengua catalana. En aquesta mancança hi veuen un problema doble que, en el fons, és el mateix: d’una banda, el de no complir els estàndards legals mínims –poder atendre un client que se li adreci en català sense fer-lo canviar de llengua; de l’altre, i en relació directa amb aquest aspecte, el de no complir els estàndards de qualitat mínimament acceptables –un client que fa servir el català no té per què sentir-se insegur o lingüísticament cohibit en l’acte de consum.
En aquesta intersecció –un taulell d’establiment, una caixa de supermercat, un rebedor on acaba d’arribar un operari que reforma un pis– hi conflueixen i topen realitats i orígens distints que cal abordar, també, socialment en conjunt, i no només des de legalitat o la qualitat. Cal, doncs, acoblar, integrar, compaginar, acomboiar drets i deures o, dit d’una altra manera, fer de la llengua un punt de trobada per cohesionar local i nouvingut. D’acord amb això, la funció social de l’empresa és claríssima: ha de funcionar com un gresol on es fonguin i s’ajuntin voluntats i expectatives. ¿Com es pot assegurar el dret a ser atès en català si no reconeixem obertament i sense ambages que els drets lingüístics també són drets laborals? Si el treballador no té dret a accedir a coneixements de llengua en l’àmbit i en horari laboral, ¿com assegura la qualitat de servei, els drets lingüístics del consumidor i, de retruc, el seu dret a participar plenament d’allò que aquest país li pot oferir? Tot té el seu paper a fer, fins i tot la responsabilitat individual: el dret del treballador a aprendre un bé públic com la llengua del país no és practicable si els consumidors, no exerceixen activament, cívicament, el dret a parlar-los-la...
Com dèiem, en tot aquest assumpte la responsabilitat social de l’empresa és cabdal. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya, espai estable de diàleg social i participació institucional de sindicats, organitzacions empresarials i Administració de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament d’Empresa i Treball, ofereix un Espai per a l’impuls del català a les relacions laborals, que inclou, entre d’altres, una pàgina on s’harmonitza la responsabilitat social i la responsabilitat lingüística, amb un mapa on es fan visibles experiències reeixides de llengua a l’empresa.
Per la seva banda, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el SOC, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de Política Lingüística, estan formant en llengua catalana vora un miler de persones treballadores. El programa formatiu Prescriu-te el català, destinat gratuïtament als professionals de la salut, ha incorporat a l’oferta formativa el nivell A2, a més del B1, B2 i C1.
Les iniciatives s’han d’anar multiplicant atesa l’enormitat del repte. L’empresa hi té molt a dir i no en pot quedar al marge.