Caixabank ha guanyat 1.705 milions d'euros el 2019, un 14,1% menys que l'any anterior a causa de l'impacte de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) pactat amb els sindicats el segon trimestre, amb una afectació de 2.023 resballadors i un cost de 978 milions d'euros. Sense tenir en compte aquest impacte, el benefici hauria estat de 2.390 milions d'euros, un 20,4% més que l'exercici anterior.
L'acord entre l'entitat i els sindicats ha costat a Caixabank 685 milions d'euros nets. Sense comptar-ho, el banc presidit per Jordi Gual hauria registrat una rendibilitat sobre el capital tangible (Rote) un 10,8% superior, segons ha comunicat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Per negocis, el bancari i d'assegurances ha realitzat una contribució al resultat del grup dirigit per Gonzalo Gortázar de 1.060 milions d'euros, mentre que les participacions han aportat 313 milions i el negoci del banc portuguès BPI, 332 milions d'euros. Quant a l'evolució del negoci bancari, destaca la dels ingressos bàsics -core-, que se situen en 8.316 milions d'euros, un 1,2% més, i el marge d'interessos ascendeix a 4.951 milions (+0,9%) a causa dels majors ingressos de crèdit per l'increment de volum de negoci, de l'estalvi en el finançament minorista i institucional, i de la major aportació del negoci assegurador, mentre que els ingressos per comissions són de 2.598 milions (+0,6%).
Els ingressos per dividends inclouen en el segon trimestre dels exercicis 2018 i 2019 el dividend de Telefónica per 104 milions; en el segon trimestre del 2019 es van registrar 46 milions corresponents al banc angolès BFA, i el quart trimestre del 2018 incloïa un dividend de 23 milions per la participació de Repsol en aquell moment.
A més, en el quart trimestre es va registrar la contribució al Fons de Garantia de Dipòsits per 242 milions d'euros -per sobre dels 228 milions l'any 2018-; en el segon trimestre es va incloure la contribució al Fons Únic de Resolució per 103 milions -comparat amb els 97 milions de l'any 2018-, al qual se suma la reducció de càrregues immobiliàries per la venda del negoci immobiliari, formalitzada en el quart trimestre del 2018.
D'aquesta manera, el marge brut, que mesura la relació entre ingressos i costos financers, és de 8.605 milions, un 1,8% menys, influït per la reducció dels resultats d'entitats valorades pel mètode de la participació (-48,5%), com a conseqüència de la no atribució de Repsol i BFA; sense considerar l'aportació en tots dos exercicis de Repsol i BFA, creixeria un 3%.
El volum de negoci creix
En el plànol comercial, el volum de negoci (crèdits més recursos) va créixer un 4,7% l'any 2019, fins als 611.692 milions, i els recursos de clients van ser de 384.286 milions, un 6,9% més. Els actius sota gestió van créixer fins als 102.316 milions, un 8,9% més, per la recuperació progressiva dels mercats després de la caiguda de finals del quart trimestre del 2018; i el patrimoni gestionat en fons d'inversió, carteres i sicavs se situa en 68.584 milions (+6,3%), mentre que els plans de pensions van aconseguir 33.732 milions (+14,7%), obtenint Caixabank una quota en fons d'inversió del 17,1% i del 25,5% en plans de pensions.
El crèdit brut a la clientela se situa en 227.406 milions d'euros (+1,2%) i la cartera sana creix un 2,4% el 2019, destacant la bona evolució del crèdit a empreses, que augmenta un 7,2%, mentre que el crèdit a particulars puja un 1,3% el 2019, impulsat pel crèdit al consum (+13,8%), si bé el crèdit per a l'adquisició d'habitatge cau un 3,5%.
Caixabank ha aconseguit rebaixar la ràtio de morositat fins al seu nivell més baix, un 3,6%, gràcies a les vendes de cartera, i els saldos dubtosos s'han reduït 2.401 milions d'euros. La cartera d'adjudicats nets disponibles per a la venda a l'Estat espanyol ascendeix a 958 milions, i la cartera de lloguer se situa en 2.094 milions nets de provisions, situant-se el total de vendes d'immobles en 581 milions. Els actius líquids totals ascendeixen a 89.427 milions a 31 de desembre de 2019, amb un creixement de 9.897 milions l'any a causa de l'evolució positiva del gap comercial i a un volum de noves emissions superior als venciments.