"Estem en el camí de la recuperació", afirma DamiàCalvet, que ocupa per primer cop en societat la cadira de president del Port de Barcelona. El seu nomenament en substitució de la que fóra la seva cap a la batllia de Sant Cugat del Vallès, Mercé Conesa, el col·loca al capdavant de la que descriu com "la principal infraestructura econòmica del país" en un moment crític: el retorn a l'activitat frenada per la pandèmia, les negociacions del projecte de l'Hermitage o els nous ajuts als seus col·laboradors, qüestions que marcaran el futur de l'organisme, estan sobre la taula. "I es tracta d'una recuperació ràpida", defensa un Calvet optimista.
El Port de Barcelona ha presentat uns resultats que dibuixen una V en el seu històric recent. Tot i que encara no assoleix els nivells de tràfic total previs a la pandèmia – durant els primers sis mesos de 2021 s'hi han mogut uns 32,7 milions de tones, encara per sota dels 34 que hi van passar en el mateix període de 2019 – la recuperació respecte del primer semestre de 2020 és innegable: el Port ha vist passar set milions de tones més de mercaderies la primera meitat d'aquest any que durant els mesos del confinament. Algunes de les mercaderies clau, observa Calvet, encara no han aconseguit recuperar-se dels efectes de les restriccions. "Hi ha alguns tràfics que segueixen per sota dels nivells previs a la Covid-19 – afirma el president – com són els passatgers, els vehicles o els líquids a granel".
Calvet: "Estem en el camí de la recuperació, i es tracta d'una recuperació ràpida"
El passatge segueix sent, de fet, el tipus de trànsit més afectat per la crisi. Els creurers amb prou feines s'han reactivat, i només s'ha assolit l'1,4% de l'activitat normal prèvia a la pandèmia. Tot i que els ferris sí que veuen una lleugera recuperació – 238.054 passatgers, un 4% més que durant el primer semestre del 2020 – no és suficient per parlar de retorn dels passatgers. Les previsions, però, revelen un canvi de tendència: segons Calvet, el port espera rebre entre 75 i 100 escales amb 200.000 creueristes durant el segon semestre de l'any. "Són encara dades estimatives", puntualitza el president.
Pel que fa al moviment de contenidors de 20 peus (TEU), unitat bàsica del transport de mercaderies, la dada és encara més positiva. Els 1,8 milions de contenidors transportats per les instal·lacions del Port superen la màxima històrica assolida el primer semestre de 2019, que es va quedar en 1,7 milions de TEU. El comerç exterior ha estat, de fet, la clau per entendre aquest fenomen. "Seguim sent un port eminentment importador i exportador – destaca José Alberto Carbonell, director general del Port – i hem assolit un rècord de contenidors d'importació i exportació".
Reconstrucció econòmica
"El Port de Barcelona és un dels grans motors econòmics de Catalunya, i està liderant la recuperació", destaca Calvet, que apunta que la infraestructura catalana està "creixent per sobre d'altres grans ports". La recuperació econòmica de l'organisme segueix en marxa, però encara es troba lluny de portar-lo a nivells pre-pandèmics: el resultat d'explotació de l'organisme durant els primers sis mesos de l'any s'ha quedat en els 13 milions d'euros. Tal com amb el passatge, la diferència amb les xifres de 2020 és substancial – suposa un increment del 147% - però es queda un 31% per sota de les dades de 2019.
Calvet: "El Port és la infraestructura econòmica més important del país i hem de garantir la màxima eficiència i rapidesa en defensa de les nostres empreses"
Per contribuir a la reactivació econòmica, el Port ha anunciat el Pla de Recuperació 2021-2022. Valorat en 12,3 milions d'euros, el programa contempla la reducció de coeficients de les taxes de vaixell, passatge i mercaderia, o la bonificació als concessionaris de terminals diverses. Segons Calvet, el Port ha de posar les bases per una "recuperació ràpida, però també estable". "El port és la infraestructura econòmica més important del país – afirma el president – i hem de garantir la màxima eficiència i rapidesa en defensa de les nostres empreses".
En aquest sentit, Carbonell ha anunciat també les properes inversions de l'organisme en la millora de la infraestructura. Segons el director general, el tancament de les inversions de 2021 es quedarà en els 79 milions d'euros, però esperen incrementar-les fins als 99 milions durant l'any vinent. Aquesta inversió es concretarà, segons ha anunciat Carbonell, en projectes com la finalització del Moll adossat, que es portaria a terme durant 2022.
El Port vol ser Ciutat
"Port i Ajuntament estem d'acord en impulsar iniciatives culturals de gran valor afegit", defensa Calvet, tot afirmant que l'agenda de debats amb el consistori al voltant del projecte de l'Hermitage ha estat «molt intensa». "Hem d'arribar a consensos per trobar aquests usos culturals per la ciutat", afirma el president.
El Consell d'Administració del Port ha tractat, al voltant del projecte del museu, dos recursos presentats en diferents sentits: un primer, el del mateix Port contra l'acord contrari a la instal·lació de l'Hermitage al Port. En paraules del president de l'organisme, el projecte del museu «defensa l'interès públic i les característiques tècniques que permetrien la seva implantació». En segon lloc, el Consell ha acceptat parcialment el recurs interposat contra l'autoritat portuària pel mateix Hermitage, que considera que la condició de signar un acord amb el Liceu en un termini de dos mesos per a la instal·lació del museu no procedeix – un recurs que, segons ha informat Calvet, ha estat estimat pels administradors del Port.
Calvet: "La integració Port-ciutat és necessària, dinamitzarà l'economia i crearà llocs de treball"
Amb tot, segons el president, l'objectiu de l'organisme és "aportar valor cultural a la ciutat", cosa que requereix, afirma, "revertir la situació actual". Segons Calvet, tot i els posicionaments enforntats, consistori i autoritat portuària "continuen treballant conjuntament per aportar solucions de consens per donar usos culturals al port-ciutat".
Calvet ha remarcat, amb tot, que el treball conjunt entre ambdues institucions es mantindrà durant els propers mesos, a la recerca de l'acord més beneficiós per la ciutadania. "La integració port-ciutat, que tots desitgem i que és necessària, que dinamitzarà l'economia, s'ha de fer cercant el màxim consens entre port i consistori", conclou un optimista Calvet que veu, en el futur proper, un Port de Barcelona perfectament integrat en les rutines culturals de la capital catalana.