26
de Novembre
de
2016
Per qualificar les peces de vestir o els objectes que apel·len a la nostra nostàlgia, utilitzem sovint els adjectiusretro i vintage. En coneixem, però, la diferència?
L'adjectiu retro fa referència a vestits, complements i objectes, especialment de decoració, que imiten l'estil d'una moda passada. Molt a prop semànticament hi ha l'adjectiu vintage, manllevat de l'anglès, que s'utilitza per a designar vestits, complements i objectes, sobretot decoratius, que es recuperen per al seu ús en l'època actual i dels quals es valora l'estètica.
Per exemple, una nevera d'estil americà dels anys 50 és vintage si l'heu recuperat de les golfes o d'un mercat de segona mà; en canvi, si s'ha fabricat en l'època contemporània, però imitant l'estil dels anys 50, és retro.
I evidentment, l'ús d'aquestes formes no ens hauria de fer perdre el gust, quan el context ho permeti, per mots propis de la llengua i tan tradicionals com ara antic, passat de moda, vetust, clàssic, remot, vell, etc.
L'adjectiu retro fa referència a vestits, complements i objectes, especialment de decoració, que imiten l'estil d'una moda passada. Molt a prop semànticament hi ha l'adjectiu vintage, manllevat de l'anglès, que s'utilitza per a designar vestits, complements i objectes, sobretot decoratius, que es recuperen per al seu ús en l'època actual i dels quals es valora l'estètica.
Per exemple, una nevera d'estil americà dels anys 50 és vintage si l'heu recuperat de les golfes o d'un mercat de segona mà; en canvi, si s'ha fabricat en l'època contemporània, però imitant l'estil dels anys 50, és retro.
I evidentment, l'ús d'aquestes formes no ens hauria de fer perdre el gust, quan el context ho permeti, per mots propis de la llengua i tan tradicionals com ara antic, passat de moda, vetust, clàssic, remot, vell, etc.