Ricard Font (Seu d'Urgell, 1971) és president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des de juliol de 2018. De formació jurista urbanista, ha ocupat diferents càrrecs a l'administració catalana com a cap de gabinet o cap de relacions institucionals del conseller de Política Territorial d'Obres Públiques, director general de Transport i Mobilitat o secretari d'Infraestructures i Mobilitat. Ha treballat amb alts càrrecs polítics com Pere Macias, Lluís Recoder o Josep Rull i va ser un dels grans impulsors del Pacte Nacional per a les Infraestructures o l'Habitatge. "Per parlar de les coses, s'han de viure", explica. Small Data, diàleg i proximitat. Després de visitar el centre d'operacions de Rubí, parlem dels 40 anys de FGC, del mandat d'Enric Ticó, de trens, cremalleres i estacions d'esquí, de Rodalies i Alta Velocitat i de la seva visió dels serveis de mobilitat. Lectors, pugem al tren!
Quedi's amb una aprenentatge.
He treballat molt en planificació d'urbanisme, medi ambient o mobilitat i he après que per parlar de les coses, s'han de viure. A banda d'estudiar-les a través de les noves tecnologies, s'han de conèixer, tocar i entendre quines són les solucions. Sóc més de Small Data, diàleg i proximitat per construir consensos i tirar endavant polítiques amb un abast més enllà de la qüotidianitat. Si cau una pedra a la carretera que no t'envïin una foto, ves-ho a veure.
"La gran fita dels 40 anys de FGC és convertir models en fallida en models d'èxit"
Quins grans reptes tenim com a societat?
Canvi climàtic, canvi tecnològic i canvi d'escala o globalització. Tot plegat acompanyat també de canvi social. La tecnologia ens pot ajudar a superar els canvis, la globalització és una oportunitat per a Catalunya i per a una societat que sempre ha estat oberta a fluxes d'arreu del món i de moltes generacions. També hi ha el canvi de model econòmic, de l'industrial a la nova economia. Tinc una certa enveja dels plans d'Alemanya, Dinamarca, Suècia o Holanda i la seva política de consens per a una economia verda. Alemanya planteja una inversió de 54.000 milions d'euros en 4 anys per descarbonitzar el país, vol substituir la mobilitat en avions per mobilitat de trens en menys de tres hores entre capitals o aposta pel vehicle elèctric.
Què no estem fent bé?
Falta que l'esforç sectorial que fem a Ferrocarrils sigui compartit per a la política en majúscules. Si no apliquem plans d'inversió importants per revertir el model energètic o de mobilitat, això no passarà per decantació. No hi ha secret: hem de fer polítiques i programes d'ajuda per incentivar-ho. Aquestes darreres setmanes no hi ha hagut diàleg polític -per dir-ho d'alguna manera- sobre quines són les millors opcions per governar l'Estat espanyol. Estem amb unes ulleres absolutament desenfocades i no veiem cap a on va el món. Allò que està enfortint els governs d'Europa és l'economia verda, la lluita pel canvi climàtic i la inversió en digitalització.
Com valora el mandat d’Enric Ticó al capdavant de FGC?
A Enric Ticó li va tocar la pitjor època de les administracions públiques i això implica incapacitat d'aixecar i tirar endavant projectes per millorar el servei. Tot i això, va aconseguir que FGC i el Departament fóssim una gran família. Ferrocarrils estava en perill de no pagar nòmines durant el 2011, vam parar les obres a Sabadell i Terrassa i no sabíem com remuntar-ho. Vam inaugurar el prellongament de Sabadell i Terrassa entre 2014 i 2016, vam pagar 24 trens, n'hem comprat 15 de nous, hem comprat cinc locomotores i hem posat servei a noves estacions.
Sembrar per recollir, també en mobilitat.
Ferrocarrils ha invertit 2.000 milions d'euros en el seu propi servei en els últims 10 anys. I això com es nota? En l'estat del servei, trens nous i estaciones noves. És un èxit que haguem superat el 65% d'increment de demanda a Sabadell i Terrassa. L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) augurava un increment del 20% en els millors moments. Hem invertit bé, no té sentit quan es pensa que invertir en infraestructures és llançar els diners perquè no hi ha retorn social o econòmic. Això no ha passat a Catalunya, l'èxit es mesura amb la demanda que ha generat la inversió en transport públic o carreteres.
"La funció del Govern no és obrir estacions per esquiar sinó per generar llocs de feina i oportunitats de negoci"
FGC ha celebrat enguany 40 anys! Quina ha estat la fita més gran?
Convertir models en fallida en models d'èxit reconeguts pels seus usuaris i amb visió a llarg termini. La línia del Vallès estava obsoleta el 1979, l'Estat volia tancar la línia del Baix Llobregat i la Pobla, alhora que la Molina, Port Ainé, Espot i Vallter estaven en fallida. Aplicar 40 anys del mètode de FGC ha suposat un sistema ferroviari dels més puntuals del món i un gran equip tècnic. FGC és l'equip de 1901 i el mètode Ferrocarrils i amb això podem anar fins a la fi del món. Ara ens han encarregat el Centre d'Observació de l'Univers i també el farem! També intentarem que funcioni Boí Taüll per beneficiar l'Alta Ribagorça i el país!
Ferrocarrils gestiona trens, cremalleres i estacions d'esquí.
Operem un centenar de trens i tenim tres grans línies com són Llobregat, Anoia i Bages, el Vallès i Lleida-La Pobla. També tenim dos cremalleres a Núria i Montserrat, cinc estacions d'esquí més Boí Taüll. Tenim 1.900 treballadors, generem més de 3.000 llocs de feina directa i indirecta al Pirineu. La funció del Govern no és obrir estacions perquè la gent vagi a esquiar sinó salvar-les perquè són la principal indústria del Pirineu per generar llocs de feina i oportunitats de negoci. Les estacions són la porta d'entrada dels parcs naturals. Parlem de natura, esport, gastronomia, quilòmetre zero i socis de l'entorn.
Quin és el pressupost?
Tenim un pressupost de 360 milions d'euros, dels quals un 50% prové de les aportacions de l'ATM o la venda de productes i el 50% restant de la Generalitat i els ciutadans que inverteixen en un operador i un servei d'èxit.
Ferrocarrils vol gestionar el servei de Rodalies?
El conseller Damià Calvet ens va demanar que estudiéssim com fer-ho i estem en disposició de convertir el servei de Rodalies en un servei de proximitat. Sense canviar ningú de l'equip i introduint poc a poc el mètode Ferrocarrils amb noves inversions per millorar la línia. Podem tenir millors rodalies i regionals amb un millor servei públic que ens permeti lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació.
"No ens podem quedar al marge quan hi hagi la liberalització del sector ferroviari de l'Estat espanyol"
I l’Alta Velocitat?
No ens podem quedar al marge quan hi hagi la liberalització del sector ferroviari de l'Estat espanyol i del món. Estem estudiant quina és la millor manera de participar en aquesta nova aventura. Els països avançats estan fent una aposta molt valenta per l'alta velocitat regional. Per què? Hi ha molts serveis aeris i aeroportuaris que haurien de ser ferroviaris.
Posi'm un exemple.
Tenim una línia ferroviària que permetria anar de Barcelona a València en una hora i mitja en condicions equivalents a la resta de línies d'Alta Velocitat. És l'exemple més clar que alguna cosa de la planificació ferroviària de l'Estat espanyol no s'ha fet bé. La primera línia ferroviària que s'hauria d'haver construir de l'Estat espanyol és aquesta i així hauríem connectat els ports més importants de la Mediterrània com són Tarragona, Castelló i València. O també Seat, Nissan i Ford. Tot plegat connectat amb França, i clar també amb Madrid i Sevilla. És inverosímil que no hi hagi Alta Velocitat entre Barcelona i València! S'ha de planificar i tenir serveis rendibles econòmics i socials que donin cobertura a serveis no rendibles. Podem potenciar Espot, Port Ainé, Vallter o La Molina perquè la línia Barcelona Vallès o Martorell funcionen molt bé.
La redistribució de recursos...
Exacte. El gran èxit que tenim és el Cremallera de Montserrat que té una taxa d'explotació del 200% i ens dóna recursos per fer altres serveis turístics. amb una taxa de cobertura molt més baixa, però amb un retorn social alt. La línia entre Lleida la Pobla té un gran retorn social al Pallars Sobirà, La Noguera o el Sagrià.
Per què no s'ha fet l'Alta Velocitat entre Barcelona i València?
Per política. Si ho mires des d'una perspectiva social, econòmica, ferroviària o portuària no té cap sentit. Això només passa quan la política es posa per davant de la planificació estratègica de la mobilitat. A no ser que pensin allò de que "si els catalans i els valencians són tan rics que s'ho paguin ells" que és l'explicació que ja se'ns va donar per l'AP7. Posats a fer ja farem nosaltres també l'Hyperloop entre València i Barcelona.
"El Cremallera de Montserrat és un gran èxit amb una taxa d'explotació del 200% que ens dóna recursos per fer altres serveis turístics"
Parlem també dels projectes actuals de FGC.
Ja hem comprat els trens per convertir la línia de Barcelona-Vallès en un servei regular de metro de pràcticament cinc minuts entre Sabadell, Terrassa i Barcelona en hora punta o dos minuts i mig amb Sant Cugat en hora punta. El segon projecte és millorar la línia del Baix Llobregat i doblar l'oferta fins als 40 milions d'usuaris amb el doble comboi i unint la línia del Llobregat amb el Vallès a través de la L8 amb connexió entre Plaça Espanya, Urgell, Francesc Macià i Gràcia. Des del Garraf fins al Maresme i des de Barcelona fins als Vallesos de l'Anoia, Bages i Osona com a grans satèl·lits. Volem relligar el Vallès i el Llobregat per captar 22 milions de nous usuaris que ara mateix no utilitzen Ferrocarrils.
I també "relligar Catalunya amb el món".
Volem relligar Catalunya amb el món a través de la nova línia de Rodalies que anirà des de Barcelona fins a l'aeroport. Com el Heathrow de Londres o el Cat Express de Viena. Això ens ha de permetre relligar tots els serveis de Rodalies, Regionals i Ferrocarrils amb un tren que porti la gent a l'aeroport i al món. També estem fent el projecte de tren tram entre Salou, Cambrils, Vilaseca, Tarragona i Reus per fer-hi arribar els nostres serveis i volem trobar una solució per a la connexió entre Martorell i Igualada i Martorell i Manresa.
Ferrocarrils vol ser una plataforma de serveis de mobilitat?
Aquest any hem fet una evolució del logo fruit de la reflexió estratègica. El color verd i blau com a símbol d'economia verda i tecnologia. El logo de Ferrocarrils abans era un enllaç ferroviari i ara és arrodonit perquè volem passar de ser una empresa ferroviària a una empresa proveïdora de serveis de mobilitat. Però, això no vol dir comprar autobusos o patinets sinó tenir visió d'intermodalitat a través de plataformes com l'ATM o altres operadors públics o privats per relacionar serveis de transport. Hem de deixar d'estar preocupats per la relació entre estacions i pensar en el punt a punt. A la comarca més pobre també hi ha d'haver carsharing, bicicleta, taxi o patinet.
"Volem relligar Catalunya amb el món a través de la nova línia de Rodalies que anirà des de Barcelona fins a l'aeroport"
I el transport de mercaderies?
Som socis industrials d'Iberpotash amb les Potasses de Súria i també de Seat amb Cargometro i Autometro. Portem els seus cotxes al Port. Des del punt de vista ambiental evitem que hi hagi 100.000 camions a l'any circulant per la carretera. Ara estem comprant noves màquines per aconseguir treure uns 230.000 camions de la carretera. Hi ha d'haver una relació més compatible entre els sectors de mercaderies per carretera i ferroviari. Si algun dia tenim el Corredor Mediterrani... La nostra aposta no és fer dúmping ni competència deslleial al sector privat que en aquest país necessita plataformes per créixer. L'Estat espanyol només té Malta, Grècia i Irlanda per darrere en quotes ferroviàries de mercaderies.
Espanya, entre illes...
Sí, sembla que siguem una illa perquè no s'ha fet bé la promoció del transport de mercaderies. S'ha sigut la germaneta pobra del sistema ferroviari. Que hi hagi 12.000 camions que passin cada dia per la frontera ens fa pensar en el fracàs del Corredor Mediterrani i s'hauria de plantejar una alternativa pel canvi climàtic.
Com s’afronta la transformació digital des de FGC?
Podem abocar tota la informació a la xarxa perquè se'n pugui fer un bon ús i millorar el coneixement que tenim amb el geotren o l'ecocalculadora. També podem fer una feina de predictibilitat del manteniment i és que els cotxes i els trens no s'espatllaran en un futur perquè estaran monitoritzats amb sensors. L'ample de banda del 5G ens permetrà treballar la gestió de la xarxa d'una manera més segura i implementar millores tecnològiques. En alguns trens ja tenim wifi i el 5G ens permetrà una oferta molt més potent.
"L'Estat espanyol només té Malta, Grècia i Irlanda per darrere en quotes ferroviàries de mercaderies"
En quin moment es decideix apostar per les estacions d’esquí?
Nosaltres ens hem d'ocupar del blanc i del verd. De garantir que el 90% de les estacions tinguin neu, amb la meitat de l'energia, produint el doble i sense necessitar més aigua o energia. Hem de garantir la digitalització i ser molt més àgils a l'hora d'oferir informacio sobre els serveis que es poden donar a les estacions: comprar forfaits a través de les apps, llogar esquís, aparcar el cotxe... Aquest any, el lema no és Esquia sinó Respira Natura. És una oportunitat per fixar població i tenir oportunitats econòmiques i de desenvolupament social.
És més per fixar població que per rendibilitat econòmica...
Som una empresa pública i ens guia l'interès públic i també que invertim bé els nostres diners o pressupostos per fer polítiques públiques. L'objectiu no és la rendibilitat econòmica, sinó ja ho estaria portant una empresa privada.
Com s'imagina Ferrocarrils l'any 2030?
Com un operador de serveis de mobilitat global que pensa cada dia com un ciutadà de Catalunya s'ha de moure per anar a qualsevol racó del món. Des de Terrassa o Balaguer fins a Hong Kong o Nova York.