Riuverd és una cooperativa sense ànim de lucre de Solsona que ajuda els joves en situació d’exclusió social. Els ofereixen un lloc on formar-se, on treballar i on adquirir experiència i competències suficients perquè siguin capaços de construir-se un futur amb possibilitats.
Ja fa tres anys que l’empresa va iniciar la seva activitat. Treballa en els àmbits de la jardineria, l’elaboració de productes com melmelades i salses, i fa poc han començat a repartir cistelles de verdures i hortalisses de temporada. Per tant, de carbasses i moniatos en va farcida per a aquesta tardor.
Una part del producte és propi, el conreen els seus treballadors, però la demanda és tan elevada que han hagut de buscar productors de la zona per abastir-la. “Les cistelles funcionen bastant bé i ens han portat a crear el segell Terra de profit, que és un segell d’uns quants de la zona”, explica Jordi Corbera, un dels tres socis fundadors del projecte.
Tot ho fa l’equip de Riuverd, format pel personal qualificat que manté en peu l’estructura i pel col·lectiu de joves a qui ofereixen una oportunitat laboral. “El màxim que pot estar una persona contractada són 30 mesos. Treballa 6 o 4 hores al dia i a fora també es treu l’ESO a l’escola d’adults, fa algun curs de català o es treu el carnet de conduir”, explica, “el nostre objectiu és que quan surti, estigui preparat per a fer qualsevol cosa”.
Ajudar un dels col·lectius més desfavorits
Tot i que Corbera afirma que estan oberts a rebre qualsevol persona, el grup principal d’atenció és el jovent. La idea va sorgir en el seu pas com a treballador de l’associació Afrau de serveis educatius i sociolaborals amb l’arribada de la recessió: “Abans els joves de 16 anys deixaven l’etapa escolar, trobaven feina ràpidament i al cap de poc cobraven moltíssim. Amb la crisi, aquesta gent es va quedar sense feina i sense formació, perquè no havien acabat els estudis. Vam decidir mirar si podíem fer alguna cosa i el resultat va ser la cooperativa”.
Els socis tenien experiència en àmbits com l’atenció sociocultural i la jardineria, però els van caldre més coneixements per poder constituir-se com una entitat que oferís oportunitats reals. “Vaig deixar la feina, vaig començar a formar-se en emprenedoria i cuina, i així vaig fer les primeres passes”, relata Corbera.
El cofundador assegura que l’ocupabilitat és alta i que fins ara els treballadors que acaben el període de 30 mesos o marxen per voluntat pròpia sense haver-ne tret profit són pocs. “De casos d’èxit brutals n’hem tingut tres, han sigut rotunds. Han acabat el procés, s’han tret l’ESO i ara tenen una bona feina”, explica amb orgull, “en general la majoria estan satisfets, però sempre hi ha algun cas que destaca pel gran impacte que hem tingut en ell”.
Una empresa social també s’ha de gestionar
Corbera va triar capitalitzar l’atur per engegar la cooperativa i els altres dos socis fer l’aportació pertinent. Van comptar també amb el suport de La Caixa, de qui van rebre una dotació econòmica important per iniciar l’activitat i una petita formació sobre gestió que va ser vital per “veure que una empresa social no deixa de ser una empresa que s’ha de gestionar”. “Amb fer melmelada o cuidar un jardí no en fas prou, has de produir per tenir treballadors i ingressar diners per sobreviure”, justifica.
Ara mateix el negoci està “mig estabilitzat”, segons Corbera. Tenen prou beneficis per mantenir dempeus l’activitat, però reconeix que encara són importants les ajudes i subvencions. D’aquí que per al pròxim any es marquin com a objectiu ser autosuficients.