Tot va començar amb una aclaparadora declaració d'intencions. Les primeres notes d'Express Yourself van començar a omplir la Muntanya Màgica el primer dia d'agost del 1990 i Madonna i, amb ella, el seu Blond Ambition World Tour estaven a punt de deixar extasiats els afortunats que vam tenir l'oportunitat de ser-hi. Aquella dona poderosa mostrava al món com es podia arriscar mitjançant la combinació de creació i provocació. Tant era que sortís amb un elegant vestit negre a Vogue o amb un sostenidor impossible de Gaultier: trencava amb allò establert, buscava i trobava la polèmica i no li feia por cantar-li a res. Like a prayer va commocionar l'Església, Like a Virgin porta missatge amagat (Ho saps, no? Els primers minuts de Reservoir Dogs t'ho expliquen). Abusos, sexe, religió. Ho tenia tot.
La premissa principal perquè el teu missatge arribi és senzilla: coneix-te. Els grans artistes ho saben, i la catalana Rosalía, sens dubte, ho és. Tot el que ha englobat el llançament del seu àlbum Motomami és un gran exemple de com comunicar de manera al·lucinant i durant els darrers mesos hem rebut una lliçó sobre com identificar i arribar al teu públic. I és que la cantant sap molt bé qui és ella i es mou a les sorres movedisses d'un món que va tan de pressa que ja és ahir.
El que sí que soc capaç de veure és la genialitat que suposa portar-ho al món: la unió entre aquesta “Mami” que té cura dels seus i aquesta “Moto” que arrasa amb tot el que té al davant
Però... què ha sabut fer la Rosalía que no han fet els altres? Desgranarem alguns dels seus punts diferenciadors:
- Manifesta autenticitat i una personalitat desbordant. Rosalía sap quines són les seves limitacions i quins punts forts, i treballa en els primers alhora que reforça els segons. No té por de mostrar-se, de qualsevol manera. Mostra el seu físic, embogeix amb les seves ungles impossibles i et repta amb un vestuari diferent. Com si tot això fos poc, coneix les seves arrels i les exhibeix orgullosa. Inventa lletres impossibles en un idioma nou o canta per buleries. I si ha de parlar de sexe, de religió o de qualsevol tema que sap que generarà polèmica, fica els peus al fang. És el moment de la gran Ambició Morena.
- Juga amb les expectatives. Ofereix petites píndoles d'informació (fotografies, trossos de cançons) a les xarxes socials. Juga amb les emocions dels seus fans i dels seus detractors deixant que la imaginació de qui l'escolta empleni allò que falta. Genera expectatives per posteriorment trencar-les i et provoca perquè siguis tu qui imagini el que ve després. I mai no és el que pensaves. Res no és “normal” en allò que fa i deixa al bagul del soterrani qualsevol escletxa de tradicionalitat.
- Tot allò que fa inspira creativitat. Fins i tot la seva àvia surt a l'àlbum amb un missatge que li va deixar al mòbil! Sorprèn amb lletres desconcertants i noves formes de fer música, i fins i tot s'atreveix a inventar-se una paraula que porta a les entranyes un missatge clar i potent. “Motomami” és la suma de “Moto”, que mostra una dona empoderada, segura de si mateixa i amant de l'experimentació, i de “Mami”, aquella que és propera, que té cura dels altres, que és vulnerable. És un concepte en si mateix: metamorfosi, un “no tinc por de destruir allò antic per construir més i millor”. I, per què no?, també és el nom de l'empresa que dirigeix la seva mare.
- Coneix el seu públic. Aquest factor és tan bàsic que pot semblar massa evident, però no ho és. Si no saps a qui t'adreces no saps quina fórmula has de fer servir per al teu missatge. Ens cansem de veure personatges que deixen anar el seu discurs des de la profunditat del seu ego i no són escoltats (o són malentesos). Als teus seguidors els tindràs amb força fidelitat. Són el teu altaveu i no pots defraudar-los, i per això has d'usar les seves paraules i fer que se sentin reconeguts. També has de mantenir alerta els teus detractors, ja que són aquest segon altaveu que convertirà la teva música en estèreo. Michael Corleone no va poder expressar-ho millor “Mantén als teus amics a prop i als teus enemics encara més a prop”. De tots ells aprendràs alguna cosa que necessites aprendre.
- Fa ús del silenci. Sempre estem comunicant (aquesta és una màxima dins la meva manera de veure la comunicació). Quan mires, quan dius alguna cosa, quan no ho dius, quan apartes la mirada... Sempre comuniques. Rosalía ho sap i recargola aquests silencis de forma intensa. Et deixa alguna frase suggeridora, t'ensenya l'inici d'una cançó, posa una foto a Instagram i després… el no-res. Aquest és el moment d'esperar la resposta del teu interlocutor, de veure'n la reacció i escoltar el que ha de dir i, sobretot, de tornar a la càrrega. Si deixes aquests espais faràs del teu missatge una poderosa eina per incrustar idees al subconscient del teu públic. Cal sembrar per recollir.
No em considero cap expert en música i, per això, no em veig capaç de fer una crítica del que Motomami ofereix en l’àmbit artístic. Hi haurà persones a qui els sembli una proposta poc atractiva i d'altres a qui, en canvi, els sembli bella (hem pogut veure les dues reaccions en l'agitat clima actual de les xarxes socials). El que sí que soc capaç de veure és la genialitat que suposa portar-ho al món: la unió entre aquesta “Mami” que té cura dels seus i aquesta “Moto” que arrasa amb tot el que té al davant. També soc capaç de veure com n'és de poderosa sobre l'escenari i com té coses a dir a la seva manera. Sense por de ments tancades que veuen provocació on només hi ha art. Donant al seu públic allò que ni tan sols sap que vol. Sabent que ser ella mateixa és l'única manera de ser, igual que Madonna aquella nit estiuenca d'una Barcelona que naixia al món. Live To Tell.