Inapropiada? Políticament incorrecta? Agosarada o sincera a l'extrem? Les declaracions de Mònica de Oriol, presidenta del Cercle d'Empresaris, han sacsejat el debat de la igualtat, la discriminació laboral de les dones i la conciliació familiar. Durant aquests dies han estat moltes les dones, i també els homes, que han criticat durament la directiva per afirmar, el passat divendres 3 d'octubre, que prefereix contractar dones "que no es puguin quedar embarassades". Entre altres, la ministra de Treball i Seguretat Social, Fàtima Báñez, les ha qualificades de "desafortunades" i la de Sanitat, Ana Mato, ha replicat amb l'anunci d'un nou pla de suport a la maternitat. Amb tot, VIAempresa ha contactat amb empresàries i directives que exerceixen la seva activitat professional a Catalunya per preguntar-los si les declaracions de De Oriol són "una veritat incòmoda".
Nuria Chinchilla, especialista en direcció de persones i professora de IESE, ha aplaudit la sinceritat de la presidenta del Cercle d'Empresaris perquè considera que allò que ha dit és el que no s'atreveix a dir ningú. "Desgraciadament les lleis a Espanya estan sent un bumerang per a dones en edat de procrear. El problema és que els directius i empresaris saben que tenir un fill suposa estar blindat al contracte durant 12 anys", afirma Chinchilla, en al·lusió a la normativa espanyola.
Tal com recull l'Estatut dels Treballadors, la legislació permet que una treballadora, amb algun menor de 12 anys a càrrec seu, tingui dret a una reducció de la jornada laboral, amb la disminució proporcional del salari entre, almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la durada de la seva jornada. A més, la concreció horària i la determinació de la reducció de jornada correspon al treballador/a, dins de la seva jornada ordinària.
En opinió de Chinchilla, aquest "és un bloqueig a la presa de decisió dels directius que no té cap sentit". La professora de l'Iese va més enllà i assegura que el que és important, tard o d'hora, és tenir un debat seriós i veure que cal fer lleis que facilitin que l'empresa posi facilitats perquè hi hagi guarderies i perquè homes i dones puguin deixar als seus fills prop del treball. "En definitiva, que hi hagi més flexibilitat en el treball", reflexiona en la seva entrevista amb VIAempresa.
Els contractes temporals són cosa de dones
Segons l'Informe sobre la situació de la dona al mercatdetreball, d'aquest any, a partir del 2008, any en què apareixen els primers efectes de la crisi sobre el mercat laboral, per primera vegada la taxa d'atur masculina supera la femenina. Així, del 2005 al 2013 a Catalunya, la taxa d'atur masculina passa d'un 5,9% a un 22,7% i la femenina d'un 8,4% a un 21,8%.
Tot i que aquestes dades poden donar una visió positiva de la situació de la dona al mercat de treball; les condicionslaborals evidencien una desigualtat. Segons dades recollides pel Instituto de la Mujer, el 23,8% de les dones contractades el 2013 a Catalunya tenen un contractea temps parcial, envers el 7,9% dels homes ocupats.
"Està més que demostrat que tots els contractestemporals i la precarietat laboral tenen cara de dona i, concretament, en el llindar d'edat en el que la dona acostuma a tenir fills, ja que les dones, per compaginar feina i família, o bé surten del mercat laboral o bé opten per estar-hi de manera semi-present", assegura el secretari de Moviments Socials i Igualtat de la UGT de Catalunya, DavidPapiol.
L'informe d'UGT també recull les darreres dades d'Eurostat referents l'any 2012, on s'evidencia que si la dona és soltera i no té fills, la seva taxa d'ocupació augmenta fins al 80,4%, superant i molt la de l'home que seria del 72,1%. En canvi, si la dona i l'home conviuen en parella i tenen fills, la taxa femenina cau fins al 60% mentre la masculina augmenta fins al 80,4%.
Equiparar els permisos de paternitat amb els de maternitat
Malgrat les polítiques a favor de la igualtat, les diferències en les taxes d'ocupació i atur, de temporalitat, de retribucions i de càrrecs directius continuen sent força evidents. "La llei no és efectiva", sentència Papiol, que afegeix que "la igualtat arribarà quan els permisos retribuïts siguin exactament iguals tant per les dones com pels homes".
Aquesta solució és la que també proposa l'Institut Català de les Dones. "Aquesta mesura d'equiparar els permisos de maternitat i paternitat ajudaria a la corresponsabilitat en la criança i la cura de la llar i fomentaria nous models d'organització familiar. Seria una mesura conciliadora", explica a VIAempresa MontseGatell, presidenta del col·lectiu.
Segons Gatell, "el mercat de treball discrimina en funció de la disponibilitat o la falta de disponibilitat d'un temps personal i que, per tant, molts cops les demandes lligades a la situació de maternitat són considerades per la persona ocupadora com interferències a la productivitat, constituint un factor d'exclusió del mercat de treball".
En aquest sentit, Papiol també creu que "si eliminem la barrera de la disponibilitat, l'empresari podrà valorar exclusivament la formació i la professionalitat de la persona i, com que actualment el nivell formatiu de la dona és superior al de l'home, per lògica hauria d'incrementar la contractació."
Penalitzar la maternitat
"Les declaracions de la Mònica de Oriol són una veritat incòmoda, però costen de pair venint d'una dona empresària i mare de 6 fills", comenta GemmaCernuda, autora de Ellas deciden. "És cert que moltes empreses decideixen en funció d'aquesta variable, jo ho he viscut en primera persona", afegeix.
Cernuda se suma a la petició de l'Institut Català de la Dona: "les baixes de maternitat i paternitat han de ser 50%", per tal de descarregar la pressió de la dona i que aquesta no sigui una variable a tenir en compte a l'hora de prendre decisions empresarials.
L'empresària recorda que "no podem penalitzar la maternitat; si diem que tenir fills perjudica la carrera professional és que no estem posant la qüestió al lloc correcte; la dona no necessita créixer sempre de forma vertical; també ho fa de manera horitzontal".