La salut mental és un problema. Ara bé, no tant per als que la pateixen, sinó per als que se la miren de lluny i ho estigmatitzen. Ansietat? Depressió? Esquizofrènia? Estrès posttraumàtic? Demència? Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. VIA Empresa s’ha reunit a tres bandes amb un directiu de l'empresa Iliadas (AC), un tècnic de la Fundació Dau (NZ) i un antic periodista (EI) que va patir ara fa una dècada un brot psicòtic però que ja ha aconseguit reincorporar-se com a treballador, de cara al públic, en un museu de Barcelona. Tots tres prefereixen identificar-se només amb les inicials i mantenir-se així en l’anonimat a l'hora de posar llum sobre com treballar la salut mental.
El testimoni d'EI parla per si sol. En català, castellà, anglès i francès. De formació periodista i amb experiència com a comercial tant en electrònica com automoció, va patir un brot tot just després d'acabar el seu interinatge com a funcionari de la Generalitat. La travessia va començar el 2010 amb el seu ingrés a l'Hospital Clínic. "El problema van ser les seqüeles del trastorn d'esquizofrènia que se'm va diagnosticar, com la lentitud de reacció i resposta que ha afectat la meva vida", recorda.
Vèncer la por
Llargs anys de rehabilitació entre hospitals i centres de dia fins que la Fundació Dau va voler-lo acompanyar dins el programa Incorpora Salut Mental impulsat per "La Caixa". Ara, EI és informador d'un museu: respon preguntes, controla els tiquets, l'aforament i l'accés a les instal·lacions i en definitiva, orienta i fa la vida fàcil a tots els visitants. "La meva relació amb els companys de feina és molt bona i la gran majoria no ho saben", reconeix. Dos mesos de pràctiques, tres mesos més a mitja jornada i des del gener de 2017, a jornada completa.
"La principal dificultat era la pròpia inseguretat que ell tenia de tornar al mercat laboral, no teníem cap dubte que era capaç de superar aquestes pors i amb la seva feina ens ha tornat la confiança que li vam donar", assegura el directiu d'Iliadas que soluciona les necessitats de personal o infraestructura de museus, centres comercials o llocs d'atenció al públic.
AC: "L'experiència és tan bona que no sé qui té la dificultat d'inserció"
Sense dubtar-ho, AC corrobora que "ha sigut molt fàcil" i deixa clar que l'empresa no ha hagut de fer cap esforç especial o utilitzar més recursos dels habituals. Des de bon començament, l'objectiu era contractar-lo: "Si li demanem que faci la feina com la resta, li hem d'oferir les mateixes condicions". En tot moment, ha imperat la filosofia de la comoditat i, tal com ell mateix assegura, de la platja: primer els peus, després la temperatura i poc a poc, mar endins. En cas de tempesta, més del mateix: "Si hi ha problemes o necessitats familiars o de salut, ens adaptem igual que amb tothom".
En aquest sentit, el directiu també emplaça les administracions a generar incentius i legislar a favor de la incorporació de gent amb risc d'exclusió. "Sovint les empreses funcionen per requisits i si no hi ha una obligació, potser directament ni s'ho plantegen", alerta. Iliadas és una estructura petita i flexible que se surt del marc de moltes empreses i trenca esquemes: "L'experiència és tan bona que no sé qui té la dificultat d'inserció. Molts cops són qui més ganes i il·lusió tenen". EI deixa escapar un somriure, amb humilitat i de plenitud, pel camí recorregut.
Una tècnica clau
El win-win de treballador i empresari no hauria estat possible sense la figura clau del tècnic que els va presentar. No només exerceix de pont entre tots dos sinó que també fa un seguiment personalitzat del cas. Durant mesos, EI i NZ s'han vist cara a cara, dia a dia. Ja fossin 10 minuts o tres hores i mitja. "Vam tractar les pors i la seva trajectòria laboral, agafàvem el cotxe i anàvem a diferents museus per veure com treballaven", explica la tècnica.
NZ: "Vam tractar les pors i la seva trajectòria laboral, agafàvem el cotxe i anàvem a diferents museus per veure com treballaven"
NZ va presentar el currículum d'EI a Iliadas i el van agafar. "Ell en tenia ganes i volia sortir ja del servei prelaboral. Si s'adapta o no a la feina no depèn del trastorn sinó de la puntualitat, la metodologia, l'actitud...", explica. Fins i tot, se li ha plantejat la possibilitat d'ocupar una plaça a la recepció del museu però ell mateix ho ha rebutjat.
El directiu d'Iliadas li treu ferro i explica que hi ha cinc persones més que tampoc l'han acceptat "i no estan diagnosticats de res". Per això, remarca que "tots tenim limitacions, el que passa és que molta gent va per la vida com si no en tinguésssin que està bé però val més saber-les". I no dubta en estrendre, de nou, la mà: "Si algun dia et veus amb cor de provar-ho i t'hi sens còmoda, tindràs la posició oberta".
Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida, segons l'OMS. | iStock
La situació ja sembla perfectament encarrilada, però la tècnica segueix al peu del canó almenys un cop per mes i veu al treballador "cada vegada millor, més àgil i amb les pors superades". "Seguiré aquí fins que ell decideixi que ja no em necessita", afegeix. "Et necessito", li diu l'EI. "I jo a tu. No hi ha diners per pagar el retorn d'una feina així", remata ella.
De fet, la bona sintonia ja no és cosa només de dos sinó més aviat de tres. Tant a escala laboral com personal. Formen un triangle difícil de trobar i es descriuen entre ells com: "el gran empresari", "la mànager artística" i "el treballador que no deixa de lluitar". El mèrit és de tots. Ara bé, per tenir-ho quadrat falta que la societat també acompanyi.
Trencar amb l'estigma social
La pregunta del milió està sobre la taula: Existeix l’estigma o els prejudicis a l’hora de contractar un treballador amb problemes de salut mental? La primera resposta d'EI que és l'implicat més directe no es fa esperar: "Evidentment, hi ha un estigma sobre temes de salut mental. Tan de bo hi hagués en aquest país més empreses que tinguessin la valentia d'integrar persones amb un trastorn o una minusvalia mental o física".
El directiu hi està d'acord: "Si no ho vius, es llegeix des de la distància. Has de conèixer aquests casos, conviure-hi i només així es podrà normalitzar de veritat". De moment, el programa Incorpora Salut va per bon camí i és que en els últims cinc anys ha aconseguit 1.834 insercions de persones amb problemes de salut mental a Catalunya. La tendència és clarament positiva, només el 2017 s'han inserit 676 treballadors en col·laboració amb 10 entitats especialitzades.
EI: "Evidentment, hi ha un estigma sobre la salut mental"
La clau és l'acompanyament dels tècnics? Per a EI, no hi ha cap mena de dubte: "M'han fet sortir d'aquesta closca que m'havia creat i han aconseguit fomentar-me l'autoestima i creure en mi mateix". Amb un adjectiu: "El seu paper és inqüestionable". I no és tant una qüestió de temps com d'empoderament i confiança per trencar aquesta barrera d'estigma, por, inseguretat o prejudicis.
Val més no oblidar que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. El brot de l'EI li podria haver passat a qualsevol. Tant és així que potser coneixes una persona amb un trastorn, però medicada i estable i no ho saps. Tant és així que, segons la tècnica, "el mandrós és amb trastorn i sense, el desvergonyit és amb trastorn i sense i l'impuntual és amb trastorn i sense. Tots tenim alguna cosa". Treballar (amb) la salut mental no és cosa només dels que la pateixen sinó també dels que l'estigmatitzen. La por és passat, els prejudicis són present i l'esperança de canvi és futur.