N’hi ha de blanques, de blaves, de grogues, de taronjoses... fins i tot pintades per emular els colors del Barça o de l’Espanyol, però cap té tant èxit com la rosa vermella el 23 d’abril. I és que aquest dilluns fins a un 85% de les vendes seran de la rosa clàssica, però únicament un 5% de tot el gruix de flors que es passejaran pels carrers de Catalunya són del territori. D’on ve, doncs, la tan buscada rosa de Sant Jordi?
La resposta: Colòmbia, Equador i Holanda. El país europeu exporta a Catalunya prop del 15% del producte que es comercialitza per a la diada i ho fa, principalment, perquè és distribuïdor mundial per excel·lència en el sector. Això no vol dir, afirma el president de l’Associació de Majoristes de Mercabarna-flor, Miquel Batlle, que totes hagin estat plantades i collides en terres holandes, “moltes poden venir d’Alemanya, de Turquia, de l’Àfrica... però allà és on s’envien i des d’on es distribueixen”.
El rol de l’Equador és encara més petit, proveeix el territori amb el 9% de les roses, de manera que és Colòmbia qui té el domini del mercat amb el 71% dels exemplars de la flor. Una situació que no ha de sorprendre, considera Batlle, ja que les condicions climatològiques i els costos així ho han afavorit: “Allà, com passa a la zona d’Etiòpia, tenen grans extensions de terreny i altiplans que permeten un conreu més massiu. S’han acabat especialitzant per abastir els Estats Units, el Canadà, Europa i el Japó, i tenen uns costos molt més baixos que ho permeten”.
La rosa de km 0
Es podrien comptar amb els dits d’una mà el nombre de productors catalans que conreen roses. O potser amb les dues, però perquè són cultius petits i molt allunyats dels volums que mouen Colòmbia o Equador.
Roses grogues aquest dilluns a Barcelona, amb un comprador de fons | A. Zamorano (ACN)
El Maresme seria una de les zones principals, tot i que al Baix Llobregat també es pot trobar el cas de Redondo Safont, una empresa liderada ara per la tercera generació i ubicada a Santa Coloma de Cervelló.
Redondo: “La rosa vermella és l’estrella d’un sol dia a l’any, no podem viure només de la seva venda"
La rosa és una espècie més de les que cultiven la Pilar Redondo i el seu germà, els qui tenen marcat Sant Jordi com un dia de feina molt important però no suficient per sobreviure. “La rosa vermella és l’estrella d’un sol dia a l’any, no podem viure només de la seva venda. El que fem és cultivar-ne de molts colors perquè això ens permet tenir feina també amb les núvies, una temporada molt important per a nosaltres”, explica.
Per al sector, el dia 23 d’abril representa el 30% de les vendes, però de la de roses. El negoci va més enllà i els productors que decideixen mantenir en peu el negoci i optar per un producte de major qualitat aposten per la diversificació i busquen altres dates clau de l’any com fa Redondo Safont. “Al final acabem plantant menys número, perquè la terra és bona i es pot continuar amb l’activitat, tot i que ens decantem per oferir un gènere més natural, que s’allunya de l’homogeneïtat que hi ha al sector”, comenta Redondo.
Perquè mentre les roses de l’Equador i Colòmbia arriben en la seva majoria amb un aspecte atractiu, el producte local varia molt més en funció de la meteorologia i la temporada de l’any. “Elements que no ens permeten treballar al ritme d’aquests països, però sí oferir un producte de valor afegit”, remarca.
Una tradició que no és cultura
Es busca la rosa catalana? Hi ha consumidors que es fixen en l’origen com es fa amb els aliments? “Només un 10% ho deu fer”, respon Batlle com a xifra aproximada. Com que es tracta del consum d’un producte concret i en un dia determinat, el client prioritza que es vegi maco i que tingui un preu raonable, que enguany es troba a partir dels 4 euros.
Rams de roses en el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya | N. Vidal (ACN)
Tot i que són pocs els que dirien que no a una flor, un ram o una planta, la gran majoria redueix la seva adquisició per a dates clau. “Si la gent no consumeix flor, és normal que hi hagi poc producte”, apunta el president de Mercabarna-flor, qui subratlla que la manca de consum intervé més en la desaparició d’agricultors que no pas els costos o el clima.
Batlle: “A Catalunya no hi ha cultura de la flor. Hi ha la tradició de Sant Jordi, però durant la resta de l’any ja no es dóna importància a la flor"
Tot i que el 23 d’abril, el llibre i la rosa són cultura, la floristeria no ho és. “A Catalunya no hi ha cultura de la flor. Hi ha la tradició de Sant Jordi, però durant la resta de l’any ja no es dóna importància a la flor. Hi ha molt poca gent que vagi pel carrer amb plantes, quan a fora sí que es veu, que es porten flors a casa de forma habitual”, critica.
Un Sant Jordi feiner
S’espera que en la present diada es venguin més de 7 milions de roses, el que suposa un increment del 20% respecte a l’any anterior. La diferència rau en el dia. Si els dos últims anys el dia 23 d’abril ha caigut en cap de setmana, aquest 2018 és un dilluns. Un reforç per als floristes, que sumen les empreses, associacions i establiments que de forma voluntària obsequien els treballadors i clients amb una rosa. Unes vendes que potser no representen més del 10%, però que són una ajuda per a aquest col·lectiu cada cop més reduït.
A més a més, entre les novetats d’enguany s’hi troba la rosa groga. Fins ara no representava més del 3% de les flors, una dada que aquest cop es preveu que s’enlairi fins al 10% gràcies al context polític.