Està darrere de la presentació d'aquest dimarts de l'Estratègia d'ocupació de Barcelona, "un instrument marc en què hem estat treballant i consensuant amb agents econòmics i socials per tal de col·locar l'ocupació en el centre". Vol fer canvis i els primers impliquen posar les desigualtats en el centre de la política.
Vostè és psicòloga. Que la directora de Barcelona Activa ho sigui ja és simptomàtic dels canvis que han de venir?
Sóc psicòloga social i la part 'social' és important, el meu desenvolupament professional a l'Administració sempre ha estat lligat amb el canvi grupal i el fet de veure de quina manera aconseguim un canvi amb tots aquests col·lectius que tenen més dificultats en una organització. És cert que es posa l'accent en les persones... No és el meu un perfil d'economista que podria haver estat en altres moments quan tot estava centrat en una qüestió econòmica 'pura i dura'. Mostra un canvi de línia. Sí, és un reflex.
Quines seran les polítiques que marcaran des d'ara endavant Barcelona Activa, i la política econòmica en general?
Ens trobem que s'han agreujat les desigualtats de tipus econòmic, en el treball, entre barris i districtes de Barcelona i, per tant, una de les nostres línies a partir d'ara és lluitar contra la desigualtat en l'àmbit econòmic. Implica fer actuacions concretes per aquells objectius que més estan patint aquesta desigualtat i més ho necessiten -persones majors de 45 anys, dones, persones immigrades, amb discapacitat i joves, que també tenen un nivell d'atur important. Hi haurà un èmfasi especial en tots aquells col·lectius que tenen necessitats específiques en relació al treball, l'emprenedoria i al seu creixement personal. Les desigualtats són molt clares en el territori: a Sarrià-Sant Gervasi hi ha un nivell d'atur d'un 4% i un d'emprenedoria molt bo i, en canvi, a Nou Barris o Ciutat Vella quasi tripliquen l'atur. El que farem és aproximar-nos al territori i treballar conjuntament amb el teixit social i econòmic de cada barri, sabent quines són les seves necessitats i aplicar les nostres polítiques allà en funció de les seves necessitats. No hi haurà una Barcelona Activa uniforme, es diferenciarà per cobrir les necessitats de cada lloc.
No serà el ciutadà qui buscarà els recursos de l'Administració sinó aquesta la que anirà als barris.
Sí, s'aproparà a aquestes persones en el lloc en què estan, al seu hàbitat. Evidentment, continuarà tenint uns potents serveis centrals per tota la ciutat, però iniciem una nova línia d'atenció directa en tots els territoris de la ciutat. Hem començat un pla de desenvolupament a Ciutat Vella, a finals d'any farem un altre a Nou Barris, a principis de l'any vinent a Sants... La nostra idea és arribar als sis districtes més necessitats quan s'acabi la legislatura. Volem treballar amb l'economia plural. L'empresa tradicional, la de l'empresa mercantil, és molt potent i la volem impulsar, òbviament, però li volem donar centralitat a altres economies que tenen a veure amb l'economia cooperativa i social.
Aposten per l'economia cooperativa, social i solidària.
Sí, i per l'ecologista, feminista... Em refereixo a tota aquella economia que té a veure amb col·lectius que tenen dificultats, amb un component social i no només amb l'ànim de lucre, tot i que com a Agència de Desenvolupament Econòmic també el tenim en compte i continuem tenint els serveis que sempre hem tingut. Però precisament el que volem és treballar amb les empreses perquè també col·laborin en aquest nou canvi, que incorporin la Responsabilitat Social de manera que treballin pel territori en què estan ubicades, que siguin conscients de quines són les dificultats que hi ha. Ens agradaria acabar creant allò que a Europa ja s'està dissenyant, 'territoris socialment responsables', és a dir, un territori en què els agents socials, els econòmics i les administracions treballin conjuntament per resoldre les problemàtiques. On les empreses mercantils tenen un gran paper a jugar. Les noves línies van en aquesta línia: territorialitat, economia cooperativa social i solidària i lluita contra les desigualtats en el territori.
Foto: Haidy Blanch |
També pel seu nomenament va parlar de "recuperar lideratge, el pes i les polítiques de centralitat en l'ocupació".
Sí, vol dir que totes les nostres polítiques, fins i tot les d'emprenedoria i les d'empresa, tindran en compte el component d'ocupació. En un territori socialment responsable, les empreses que estiguin allí instal·lades també poden ser conscients de les necessitats de treball del jovent d'aquell lloc i poden treballar conjuntament per inserir les persones en forma de beques, etc. El que vull dir és que tots els programes que tinguem tindran incorporat el vessant de l'ocupació, donat que és una de les grans problemàtiques.
Com s'ho farà una empresa que comença, aquella 'tipus' que inicien dos emprenedors amb un ordinador?
Aquesta també és una forma d'ocupació. Hi ha molta gent que està a l'atur i la seva forma de sortir de l'atur és auto ocupar-se, per tant, creen una petita empresa que nosaltres esperem a ajudar a consolidar perquè acabi sent una empresa potent, gran i estable. Durant l'any passat hem atès més de 9.000 persones en projectes relacionats amb l'emprenedoria i la creació d'empreses i hem acompanyat prop de 2.800 projectes. Continua sent una de les nostres línies prioritàries ajudar a impulsar l'emprenedoria.
Aquest pròxim any Barcelona Activa celebrarà la trentena. Planegen alguna celebració especial?
Sí, celebrem 30 anys de gran reconeixement, prestigi i admiració de Barcelona Activa a la ciutat de Barcelona i no només a la ciutat, perquè en aquests anys Barcelona Activa ha sigut referent per molts ajuntaments i no solament de Catalunya, sinó d'arreu d'Espanya. Ha sigut innovadora, ha tingut metodologia, s'han explorat proves pilot. De totes maneres, la vida canvia i amb el nou segle canviarà per adaptar-se als nous temps. Ens sentim orgullosos de la nostra empresa i volem reconèixer el treball que s'ha fet de totes les persones que, abans que jo, l'han estat liderant i de tots els treballadors i treballadores. Farem una festa i esdeveniments lúdics, culturals, esportius, etc. Ens servirà per fer reconeixement dels 30 anys i posar el focus cap a on anem.
En aquest futur, i pel seu perfil, es preveu que serà important el paper de les dones.
La perspectiva de gènere és una de les línies fonamentals, i també nova, d'aquesta nova legislatura. Perquè si estem parlant de desigualtats, una de les fonamentals en la nostra societat és la de les dones i en l'àmbit econòmic ens la trobem d'una manera molt seriosa. La bretxa salarial entre homes i dones a Barcelona està en un 25%, és molt greu que encara ara les dones cobrin un 25% menys. És una de les lluites que hem de fer i ho farem treballant l'empoderament de les dones. Aconseguir que les dones arribin a càrrecs de decisió perquè tinguin sous més elevats; aconseguir contractes de més qualitat, i evitar la precarietat que comporta feminització de la pobresa. Una de les previsions és ampliar l'Escola de Dones Emprenedores perquè sigui una escola de dones professionals, directives i emprenedores que ajudi a trencar el sostre de vidre.
Aquest empoderament femení és un dels temes que sovint cita als seus articles. Quina importància té en l'emprenedoria?
En aquests moments és fonamental, el que passa és que depèn de les mateixes dones. Hi ha tota una estructura que fa difícil que puguin fer carreres professionals igualment exitoses. S'ha de poder repartir el treball domèstic i el treball de cura, si no, serà impossible arribar a la igualtat en el treball mercantil. L'empoderament de les dones és fonamental perquè creguin en el seu propi futur, però paral·lelament hem de treballar amb les empreses i les administracions perquè realment s'obrin les oportunitats. Necessitem les dues línies de treball.
Foto: Haidy Blanch |
De fet, en uns dies participarà en un acte de dones per reclamar un canvi en la cultura empresarial. Què cal canviar?
Reconèixer el talent que tenen les dones en l'organització. El fet de tenir dones en llocs per sota del que la seva formació i experiència els hi podria atorgar és una pèrdua per l'empresa. La Cambra de Comerç de Barcelona va mostrar en un estudi que la pèrdua que es tenia per no tenir les dones als llocs que els corresponia era de 977 milions d'euros anuals del PIB... Les empreses han de valorar i reconèixer el talent de les dones que tenen amb mecanismes que permeten que les dones puguin anar tenint carrera professional, anar creixent, anar-se promovent i arribar a càrrecs de decisió. Crec que a vegades és necessari establir quotes, de fet els països en els quals les empreses tenen quotes com Noruega o com ara França o Alemanya, estan arribant més al que considerem paritat. Si no, és molt difícil.
Precisament vostè va fundar Empowerment Hub. Com a emprenedora ha conegut també el que són les dificultats?
Era el que em faltava per explorar a la meva vida! M'ho vaig passar molt bé i va ser una època molt intensa. Ara en stand-by per quan torni, però he tingut experiència començant sent autònoma, com moltes de les persones que creen el seu propi projecte empresarial. Justament aquesta setmana vinent posem en marxa un programa d'ajut a persones autònomes, absolutament necessari, perquè ho he viscut en primera persona i sé les dificultats que tenen per poder-se desenvolupar perquè hi ha un munt de despeses sense a vegades no tenir ingressos. L'accés al finançament i la sensació d'estar en un món molt difícil, un sol intentant desenvolupar el seu projecte, és molt dur.
Què espera que sigui el seu llegat?
M'agradaria quan marxés que Barcelona Activa hagués recuperat referència, de tipus nacional i internacional. Que fos coneguda a tot arreu per ser aquella empresa que ha aconseguit que a la seva ciutat realment hagin disminuït les desigualtats i s'hagi aconseguit un nivell de qualitat en l'ocupació i en l'emprenedoria superior al que tenim ara. Que no només fos sortir de la crisi, sinó fer un pas més de qualitat reconegut en el món, perquè crec que en els darrers anys ha perdut referència internacional i m'agradaria tornar-la a tenir. I en l'àmbit intern m'agradaria que Barcelona Activa augmentés també el nivell de benestar dels treballadors.