La Sareb és coneguda com el banc dolent d'Espanya, encara que en realitat no és un banc. És una gestora d'immobles i préstecs immobiliaris. És la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària -d'aquí prové l'acrònim Sareb- i es va crear el 2012, amb l'aprovació del Real Decret llei 24/2012, per gestionar els actius immobiliaris i els préstecs que les entitats financeres es van quedar en propietat arran de l'esclat de la crisi econòmica del 2008, quan moltes famílies no van poder assumir els seus deutes bancaris i van perdre els seus habitatges. Ara que farà deu anys de la seva creació, ha aconseguit els seus objectius?
Un banc dolent és una entitat financera que compra els actius tòxics de les entitats bancàries amb l'objectiu de salvar el sistema financer i, per tant, l'economia d'un país. Els actius tòxics són aquells que tenen un preu de mercat menor al seu valor comptable; són, per tant, difícils de vendre a un preu que no suposi un balanç negatiu per a la companyia i presenten aparentment una rendibilitat complicada. Però en un moment de crisi econòmica, com el que vivia l'Estat espanyol arran de la crisi financera global (2007-2012), la Sareb era un salvavides de caràcter públic disposat a assumir l'empatx de maó i permetre "que els bancs es dediquin a allò que han de fer: donar crèdits i captar dipòsits", justificava l'exministre d'Economia Jose Luís de Guindos, en aquell moment en el càrrec.
A més, invertir en immobles o solars infravalorats pot semblar poc rendible, però hi ha empreses -els fons voltors- que estan especialitzats en aquest tipus d'actius. Són inversions que tenen un risc alt i retorns allargats en el temps, però que poden, finalment, deixar rendibilitats altes.
De la previsió a la realitat
La idea inicial de la seva creació era aconseguir vendre els actius en un període de 15 anys. Deu anys més tard, sense el termini previst encara esgotat, la Sareb compta amb un deute de 35.000 milions d'euros i té encara en propietat 144.000 actius immobles. L'absorció inicial que va fer l'entitat entre el 2012 i 2013 va ser de 200.000 actius. El preu de l'adquisició va ser de 50.781 milions d'euros. El balanç, per tant, és força negatiu: només ha aconseguit desfer-se del 32% dels actius tòxics. La radiografia actual dels immobles que té és de 45.600 habitatges, 36.800 annexes (places de pàrquing o terrasses), 21.700 obres en curs, 30.300 solars i 12.100 immobles terciaris (oficines, locals, naus industrials...).
El balanç és negatiu: deu anys després només ha aconseguit desfer-se del 32% dels actius tòxics
El pla previst era que la factura de tot plegat no només la pagués l'Estat, sinó també les entitats financeres. Però algunes s'hi van negar, com el BBVA. L'accionista majoritari ha sigut el Govern espanyol, amb un 45%, a través del Fondo de Reestruturación Ordenada Bancaria (FROB), bossa de capital que es nodreix dels Pressupostos Generals de l'Estat i del capital dels mercats i dels mateixos bancs. El percentatge restant pertany a accionariat privat, entre els quals destaquen Santander, amb un 22%, i CaixaBank amb un 12%.
Els 35.000 milions d'euros de deute, però, Brussel·les els atribueix a l'Estat, ja que el Tesoro és el principal avalador de la Sareb. Per aquest motiu, el Govern espanyol ha volgut agafar el control de veritat de la Sareb i comprar el 55% de la participació restant a les entitats bancàries per un preu simbòlic. D'aquesta manera, els bancs deixaran d'estar exposats a les possibles pèrdues, però el risc passarà a ser públic. És a dir, recaurà en el contribuent. La nacionalització del banc dolent suposa un increment de 35.000 milions del deute públic. No serà pas com va dir fa deu anys de Guindos, que el rescat bancari no costaria "ni un euro al contribuent".
Una palanca per a l'habitatge social
La decisió de comprar les quotes de capital de la Sareb és recent. El Consell de Ministres ho va aprovar el gener d'enguany i el març ja van colonitzar la societat, abans fins i tot d'haver comprat les participacions a la banca, posant a Pau Pérez de Acha com a director de la Gestió d'Habitatge Social i Asequible i Relacions Institucionals.
El Govern espanyol ha decidit fer un canvi de rumb en la trajectòria de la Sareb i convertir l'herència ruïnosa del banc dolent en una palanca per a l'habitatge social. Si els habitatges de la Sareb -46.500- són propietat de l'Estat, per què no aprofitar i reconvertir-ho en habitatge social? De fet, al llarg dels anys, ja s'han anat cedint immobles de la Sareb a habitatge social. Inicialment, es van destinar 2.000 habitatges. El 2015 la xifra es va elevar fins als 4.000. El 2020 ho van ampliar a 10.000. I el febrer de 2021 van afegir 5.000 més.
Al llarg dels anys s'han anat cedint immobles de la Sareb a habitatge social, però l'estratègia del Govern espanyol es contemplen volums més grans
Però en l'estratègia del Govern espanyol es contemplen volums molt més grans. Encara no estan definides les xifres, però uns i altres ja han començat a dir la seva. Podemos, de fet, proposa destinar-hi el 75% de la cartera residencial de la Sareb. El Govern de la Comunitat Valenciana n'ha demanat 8.000. No està decidida encara la repartició, però el que sí que està clar és que, dels 100.000 habitatges socials per a llogar que l'Estat espanyol vol sumar al parc públic, la Sareb tindrà molt a aportar. També els fons voltors.
La trajectòria dels altres bancs dolents
Altres veïns europeus també van fer servir la mateixa fórmula. Com Irlanda amb Nama, el Regne Unit amb Northern Rock o els Països Baixos amb ING. Tots ells ja han tornat gairebé tot el préstec a l'erari públic.
Alemanya, en comptes de crear un únic banc dolent va promoure que les entitats financeres creessin cadascuna una d'aquestes societats sanejadores, anomenades banc germans. I de fet, a Espanya, prèviament a la Sareb, algunes entitats bancàries havien creat també els seus propis bancs dolents. La Caixa Holding, creada l'any 2011 i després anomenada Criteria, va ser l'encarregada de gestionar els actius immobiliaris tòxics de CaixaBank, a través de ServiHabitat, Colonial i Metrovacesa. Avui dia, però, l'entitat ha crescut i s'ha posicionat com un holding d'inversions del grup orientat cap a "la creació de valor, amb una visió a llarg termini, no especulativa i profundament ètica", indiquen a la seva presentació. Tenen una cartera d'actius diversificada amb un valor de 3.685 milions d'euros. Les infraestructures (36%), l'energia (17%) i el consum (14%) són els principals sectors que protagonitzen aquesta cartera.
El BBVA va seguir una estratègia semblant creant una divisió l'any 2011 on va integrar crèdits a promotors, immobles i participacions en empreses del sector immobiliari per un valor total de 30.000 milions d'euros. De totes maneres, el BBVA va voler remarcar que aquesta divisió no era pròpiament un banc dolent, ja que els actius romandrien al balanç de l'entitat. El marge temporal que es va donar l'entitat va ser de cinc a vuit anys, però la realitat és que deu anys més tard encara continua fent neteja. El 2017 va vendre el 75% dels seus actius tòxics a Cerberus, per un valor de 4.000 milions. El gener d'enguany va vendre actius per un valor de 700 milions a KKR, i fa només un mes encara estava intentant vendre més actius tòxics, juntament amb altres entitats com Santander, Caixabank y Sabadell. En total, dels 5.000 milions d'euros que estan a la venda a través d'actius tòxics de les quatre entitats, 1.400 pertanyen al BBVA.
La banca espanyola encara conserva el 27% dels actius immobiliaris tòxics derivats de la crisi econòmica
De fet, en termes generals, s'estima que la banca espanyola encara conserva el 27% dels actius immobiliaris tòxics derivats de la crisi econòmica. Queden 47.000 milions i en el pòdium estan el Santander (30%), CaixaBank (25%), el Sabadell (18,6%) i el BBVA (17,2%).
Entre els volums tòxics de la banca privada i de la pública sumem, a priori, actius per un valor de 82.000 milions d'euros (35.000 de la Sareb i 47.000 de la banca privada). Benvolguts siguin, per tant, els servicers com Haya Real Estate (Cerberus), Solvia (Intram), Altamira (doValue), Servihabitat (Lone Star) i Aliseda (Blackstone), que seran els principals encarregats de gestionar aquests volums; i, per descomptat, benvolgut sigui l'habitatge social. La gran oportunitat de l'herència enverinada.