Treballa cada dia amb més d’una cinquantena de metges, infermers i tècnics de prevenció laboral que han de garantir la bona salut, almenys a la feina, dels 14.500 treballadors que té la multinacional Seat a les plantes de Martorell, Zona Franca i el Prat. I tot i que, com és habitual a la indústria, les patologies ergonòmiques són les més habituals, la doctora Patricia Such, responsable de Salut i Seguretat al Treball de l’automobilística, avisa que les malalties psicoemocionals comencen a ser preocupants. “L'objectiu és la salut integral, és el problema que se'ns planteja en els països desenvolupats”. Such ha partcipat aquesta setmana en un sopar-networkingdins del marc del Women 360º Congress en el qual VIA Empresa l'ha entrevistat.
Què comporta ser la responsable de Salut i Seguretat al Treball de Seat?
És una feina molt interessant i molt variada. El nostre equip fa la gestió de tot el servei de prevenció, des de la medicina del treball, seguretat i higiene, ergonomia i riscos psicosocials. Òbviament, tinc la sort de treballar en una empresa molt gran amb una tradició molt gran en aquest aspecte: ja els primers metges del treball i els primers protocols es van fer a la Seat els anys setanta i vuitanta. Afortunadament, els estàndards legislatius fa molt de temps que els tenim superats i ens han permès poder anar més enllà, no ens hem limitat només a fer el que diu la salut laboral, sinó que hem intentat oferir als nostres treballadors un sistema de prevenció i salut integrat, de manera quer els nostres treballadors puguin fer tant la prevenció com la diagnosi i el tractament a les nostres instal·lacions.
Seat compta amb un projecte nou, el CARS, per fer aquesta integració que explica.
Sí, el CARS és el centre d'assistències i rehabilitació sanitària de Seat, en el qual s'ofereixen moltes possibilitats. Per a la dona fins ara érem capaços d'oferir una revisió mèdica general cada any (unes 12.500 cada any), fent una part general i després una específica segons els riscos de la feina que ocupaven, però volíem anar més enllà, com havíem fet amb els homes diagnosticant el càncer de pròstata. Les dones són un total de 3.000, el 22% de la plantilla, i sempre ens quedàvem coixos. Els recomanàvem que anaren al ginecòleg per la via privada i pública de salut, però ara amb el CARS podem fer mamografies, ecografies vaginals i mamàries, a disposició voluntària. Està tenint una resposta excel·lent, han passat gairebé 1.000 dones pel servei des del gener.
Han de fer un gran esforç per convèncer la direcció d'aquestes iniciatives?
Si la inversió en salut és una despesa o realment és una inversió és un debat que sempre ve de llarg. A Seat tradicionalment ha apostat molt per la salut i la seguretat però, a més a més, formem part del grup Volkswagen i en la cultura alemanya, la prevenció està integradíssima en l’ADN. Per tant, la direcció aposta per tot el que vol dir prevenció en salut i seguretat, no és gens complicat convèncer-los de què s'ha d'invertir. He tingut diversos presidents i comitès executius i tots han doant suport. I al comitè d'empresa són els primers que estimulen els treballadors per venir a fer les revisions mèdiques.
Fotografia: Àngel Carbonell
S’escolta sovint que un treballador feliç és un treballador més productiu. Què aporta la bona salut a l'empresa?
Un treballador sa implica el tot, per a ell estar sa és el més important. Poder oferir aquesta facilitat a diagnòstics precoços, tractaments i recuperacions, ho agraeixen molt perquè els fas un ambient laboral fàcil i amb accés a serveis mèdics que, malauradament per les circumstàncies el servei públic de salut dóna però a un ritme que no és l'adequat. De fet, la salut laboral fins ara ha estat molt estipulada per legislacions perquè no totes les empreses tenen la sort de disposar d'un servei com el nostre i s'ha de vetllar perquè els mínims es compleixin però crec que el futur de la salut laboral va cap als serveis de salut integral. Quan tinc un pacient al davant el dic “fins aquí és laboral, l'altre és malaltia comuna, que t'ho vegin al CAP”, però si ho puc resoldre, ho resolc. El tema legislatiu quedarà pel que són les baixes per accident o no, i la resta sempre que es pugui donar la solució integral, es farà sense dubte.
"Si la inversió en salut és una despesa o realment és una inversió és un debat que sempre ve de llarg"
Quines són les malalties habituals en la seva empresa? Em ve a la ment la pel·lícula Temps moderns, amb operaris fent tasques mecàniques repetidament.
Sí, tothom pensa. Això ha evolucionat moltíssim, com quan l’amiant que va ser una bestiesa... tot això, afortunadament, està superat per estudis científics i legislatius. A ningú se li acut avui dia treballar en amiant amb unes condicions extremes, està superat. Ara la salut laboral està més enfocada als riscos psicoemocionals. De fet, la valoració de riscos psicològics que està inclosa dintre de prevenció ha evolucionat molt. Nosaltres la fem, amb els qüestionaris que estan acceptats per la Generalitat, però crec que és un dels capítols que més hem d'evolucionar. Nosaltres ja ens hem posat, un dels grans projectes és la prevenció, tractament i diagnòstic precoç amb psicòlegs i psiquiatres. A la indústria encara tenim molta mà d'obra directa manipulant i la part de l'ergonomia és un dels capítols en treballem molt per superar patologies musculars, que són les més prevalents que tenim, per fer-ho el més eficaç possible. També tenim un laboratori de biomecànica que ens permet, junt amb els enginyers que dissenyen els llocs de treball del futur, incorporar de manera científica i objectiva les maneres de treballar més ergonòmiques i menys lesives pel futur. Tot això quedarà superat per un disseny del lloc de treball molt més ergonòmic.
Què implica ser una empresa saludable? És el seu objectiu, entenc.
Som la primera empresa del sector que ha sigut acreditada per AENOR com empresa saludable. És un model de gestió, on els mínims estan superats i a través de la gestió de la salut dels teus treballadors pots anar més enllà. Es tracta de fer una gestió eficient, eficaç, amb tots els criteris que es puguin aplicar a qualsevol altre departament d'una empresa, perquè una bona gestió dels recursos dedicats a la salut i a la seguretat redunden sempre en un benefici no només del treballador sinó també en la gestió integral de l’empresa. L'objectiu és que les empreses acabin adoptant mesures en temes de salut i seguretat dintre de les seves polítiques de prevenció, des del president fins a l'últim treballador de la cadena i que tothom incorpori dintre del seu management els conceptes de salut i seguretat. És el que hem fet a SEAT.
I el comitè científic que disposen, en què treballa?
És un privilegi tenir a la Seat tota aquesta infraestructura... Tenim 14.500 treballadors als quals revisem cada any mèdicament, als que fem unes 90.000 consultes de medicina general, 24 hores al dia set dies a la setmana. Tota aquesta informació és una cohort d'informació mèdica que per a qualsevol científic del món és una joia, pots fer estudis de desenvolupament i arribar a moltes conclusions que d'altra manera costarien molt. Com hi ha molt poca rotació, se’ns permet un seguiment durant anys d'un mateix treballador atenent a marcadors de salut i ho hem posat a l'abast d’especialistes com el doctor Clotet o el doctor Cales de la Universitat Harvard, perquè els seus equips col·laboren amb nosaltres per arribar a conclusions. És una informació que donarem a publicacions científiques d'alt nivell i que aplicarem als nostres treballadors però que també posem a disposició de la societat en general.
Parlem del dia a dia. Noten una situació diferent ara a la que es vivia en temps de crisi? Com ha incidit l’absentisme laboral?
En època de bonança econòmica, l'absentisme puja a tot arreu i quan hi ha crisi, baixa perquè respon a la por que té la persona a posar en risc la seva feina. A empreses tan grans com la Seat notem menys tant l'augment com el descens per la seguretat i tranquil·litat que tenen els treballadors, no ens afecta tant com a empreses petites, on hi ha hagut situacions molt preocupants. Tot i això, ho hem notat, sempre hi ha un absentisme estructural: si la gent emmalalteix, necessita una baixa i no pots fer-hi res. Però després hi ha un absentisme més fluctuant que, diguem-ne, implica que o vas a la feina, o vas al CAP que et donin la baixa. I de fet, ara, està començant a apujar.
Fotografia: Àngel Carbonell
Quin cost té per a l’empresa?
El cost de l’absentisme en l'empresa és molt important. Per exemple, en una cadena de muntatge si algú no ve a treballar, l'hem de substituir, no podem dir “ja farem la feina la setmana que ve”. És un concepte que no existeix. I els costos econòmics són molt importants, per això també -i sense entrar en l'absentisme fraudulent, que òbviament també existeix- són les inversions a poder donar una resposta ràpida. Si tens una lesió al genoll perquè jugues a algun esport i has d'esperar un mes per fer-te una radiografia, és un temps d’espera que allarga la baixa laboral i perjudica l’empresa perquè implica una persona en una situació d'espera que pot fer una vida normal, però no laboral. Per això nosaltres hem intentat avançar el màxim possible aquestes proves amb metges a disponibilitat d'ells. Tothom ho agraeix i redueix el temps.
"A empreses tan grans com la Seat notem menys tant l'augment com el descens de l'absentisme per la seguretat i tranquil·litat laboral que tenen els treballadors"
Són aquests els projectes en què treballen a curt termini?
Aquests projectes acaben de començar i hem de madurar-los i donar de si tot el que es pugui, sobretot els serveis extraordinaris del CARS com el Return to work, un projecte dirigit pel Toni Bové, perquè la gent es reincorpori a la feina. Tots són projectes molt interessants, però el futur està centrat en la part psicoemocional i la part de l’ergonomia, principalment.
I al sector industrial, en general, passa el mateix?
La patologia psicoemocional, no només laboral, és molt important perquè la feina no ho és tot, treballem vuit hores. L'objectiu és la salut integral, anar a buscar solucions, és realment el problema que se'ns planteja en els països desenvolupats. I els estressos emocionals són els que més ens preocupa. Una dada significativa: a Alemanya en els últims cinc anys, les baixes relacionades amb la patologia psicològica s'han incrementat un 80%. Quan veiem que comencen les coses allí, tot i que a Espanya trigarem una mica més, hem d'apuntar cap aquí.