• Empresa
  • Del silenci a l'èxit: el llenguatge no verbal que cada professional ha de dominar

Del silenci a l'èxit: el llenguatge no verbal que cada professional ha de dominar

El conjunt de gestos, expressions i postures que s'adopten a la feina té la capacitat d'influir profundament en les decisions més rellevants de la trajectòria professional

El llenguatge no verbal és el conjunt de gestos, expressions i postures que utilitzem sense adonar-nos-en | iStock
El llenguatge no verbal és el conjunt de gestos, expressions i postures que utilitzem sense adonar-nos-en | iStock
24 d'Octubre de 2024
Act. 24 d'Octubre de 2024

A les reunions de treball amb companys i superiors, les paraules són només una part de la conversa, ja que tot el que fem comunica. Mentre la directora exposa les seves propostes, es creuen mirades, els gestos prenen significat, i l'ambient es transforma en un intercanvi de senyals i missatges inconscients, propis del llenguatge no verbal. Aquest conjunt de gestos, expressions i postures que utilitzem sense adonar-nos-en té la capacitat d'influir profundament en les decisions més rellevants de la nostra trajectòria professional. Però, realment som conscients del seu impacte? I, sobretot, com podem fer-lo servir a favor nostre en el món empresarial?

"El cervell només necessita 0,4 segons per formar una primera impressió d’alguna cosa o d’algú. En el cas de les persones, ens basem en el seu rostre, la seva roba i la seva manera de caminar." Amb aquestes paraules, Jordi Reche, formador i conferenciant especialitzat en llenguatge no verbal, ha iniciat la seva ponència Domina el llenguatge no verbal en l’àmbit empresarial al Bizbarcelona. Aquest esdeveniment, que celebra la seva 14a edició els dies 23 i 24 d’octubre a la Fira de Barcelona, compta amb més de 120 activitats i la participació de més de 150 experts.

Reche (Bizbarcelona): "El cervell només necessita 0,4 segons per formar una primera impressió d’alguna cosa o d’algú”

Reche ha destacat que tot el que fem comunica i que el 90% de la informació que rep el nostre cervell prové del que veiem, processant les imatges fins a 60.000 vegades més ràpid que els textos. "Quan el 2008 Apple va presentar el MacBook Air, el van treure d’un sobre per mostrar que era tan fi que hi cabia dins", explica el conferenciant. Per aquest motiu, afirma: "Si alguna cosa vostra, una imatge, us representa, feu-la servir en el món empresarial, perquè les persones sempre ens deixem portar per l'impacte no verbal."

Més enllà de les paraules

Jordi Reche, formador i conferenciant especialitzat en llenguatge no verbal
Jordi Reche, formador i conferenciant especialitzat en llenguatge no verbal | VIA Empresa

Hem de ser conscients que el nostre rostre i el nostre llenguatge no verbal són un reflex de qui som i del projecte que representem. Però, com podem interpretar els gestos, les mirades i les expressions dels nostres interlocutors? Reche ha enumerat una selecció de gestos que, a partir d'ara, no es poden passar per alt en cap reunió de treball.

Les celles i el seu missatge

Segons Reche, %22les celles són un sistema de comunicació en si mateixes%22
Segons Reche, "les celles són un sistema de comunicació en si mateixes"  | iStock

Segons Reche, "les celles són un sistema de comunicació en si mateixes; expressen sorpresa quan és real i també ens indiquen si una persona ha generat un impacte positiu en nosaltres". En aquesta línia, ha afegit: "El llenguatge verbal de cadascú varia en funció dels seus valors, les seves creences, experiències, moment vital, estat d'ànim, etc”.

D’aquesta manera, Reche ha subratllat la importància d’intentar conèixer com és una persona i, a continuació, detectar els comportaments que no són normals en ella.

Ocupar espai és poder

Donald Trump és el president dels Estats Units. | EP
Donald Trump, l'expresident dels Estats Units | EP

El conferenciant i especialista en llenguatge no verbal ha destacat que “les persones que fan més soroll són les que després recordem. Figures com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, o l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, són fàcils d’imitar perquè fan soroll, i aquell que fa soroll és qui atrau l’atenció”. Per aquest motiu, les personalitats més fortes tendeixen a ocupar més espai. És a dir, si una persona ocupa el seu espai de manera natural, transmet més seguretat i confiança, com, per exemple, obrir els braços per expandir el seu territori.

A més, Reche ha afegit que en una reunió, quan cal presentar un projecte, hem d’ocupar l’espai, ja que si ens fem petits, perdrem credibilitat. Contràriament a la creença habitual, gesticular molt no és dolent; de fet, ens ajuda a estructurar millor el discurs.

"Si hi ha interès, hi ha orientació"

Els cossos s’orienten cap a allò que els estimula i s’allunyen d’allò que no
Els cossos s’orienten cap a allò que els estimula i s’allunyen d’allò que no  | iStock

“Si hi ha interès, hi ha orientació, i si hi ha orientació, hi ha interès.” Amb aquesta afirmació, Reche ha explicat que els cossos s’orienten cap a allò que els estimula i s’allunyen d’allò que no. Cal observar els peus de les persones, ja que socialment hem entès que no està ben vist seure al costat d’algú i donar-li l’esquena; tanmateix, els nostres peus assenyalaran el nostre centre d’interès. Cap a on s’orienten les persones? Això ens indicarà si hi ha interès o no. “Si volem mostrar interès, no hem de fer una reunió de Teams amb la càmera enfocant de costat; hem de tenir el cos orientat cap a la càmera", afirma Reche. 

Els ulls no enganyen

Els ulls poden delatar el que passa pel nostre cap
Els ulls poden delatar el que passa pel nostre cap | iStock

Pel que fa al parpelleig, ha afegit textualment que "els ulls són els que diran, sense que nosaltres ho diguem, què sentim o què ens passa pel cap." Reche ha remarcat que quan algú menteix, deixem de parpellejar perquè ens concentrem en la mentida, i després es recupera el parpelleig. Així, els ulls poden delatar el que passa pel nostre cap. “Quan alguna cosa t’agrada, la pupil·la es dilata, mentre que, al contrari, quan no t’agrada, la pupil·la es contraeix,” afirma.

El contacte amb un mateix

Quan alguna cosa va malament, tendim a tocar nos a nosaltres mateixos
Quan alguna cosa va malament, tendim a tocar nos a nosaltres mateixos | iStock

En consonància amb això, Reche ha explicat que quan alguna cosa va malament, tendim a tocar-nos a nosaltres mateixos. Quan ens sentim atacats, el cervell ens prepara per tenir força física. Per això, quan això succeeix s'inclouen una acceleració del cor i un augment de la temperatura corporal, que ens fa suar. És en aquest moment quan comencem a sentir picors a la cara i, instintivament, ens toquem.

Somriure per connectar

Quan somriem, les persones se senten connectades amb nosaltres
Quan somriem, les persones se senten connectades amb nosaltres | iStock

D’altra banda, quan somriem, les persones se senten connectades amb nosaltres. “El somriure serveix per connectar amb altres persones, i això ho saben les marques de luxe. En els anuncis d’aquestes marques, no somriuen perquè busquen transmetre aspiracionalitat; saben que si somriuen, semblen més accessibles,” afirma.

Per acabar, el conferenciant ha reflexionat sobre com, de la mateixa manera que quan alguna cosa ens agrada ens fem més grans, també podem adoptar una postura més confiada per sentir-nos millor. “Quan adoptem la postura anomenada Superman (amb els braços en forma de tassa i les mans a la cintura), el cos comença a alliberar dopamina, oxitocina i endorfines, mentre que els nivells de cortisol, hormona relacionada amb l’estrès, disminueixen. Per això, aquesta postura es pot adoptar abans de parlar en públic en qualsevol conferència si ens sentim nerviosos,” conclou el conferenciant especialista en llenguatge no verbal.