Des de San Francisco fins a San José s’estén una de les regions més somiades per als emprenedors i les empreses al món. Parlem de Silicon Valley, la localització escollida per Google, Facebook i WhatsApp, però també per HP. El 25% de la seva força de treball és tecnològica i aplega el 50% del venture capital dels Estats Units i més de 2.000 inversors. Tot el converteix en l’american dream de les empreses, tant per a startups que són globals des del seu naixement com per a organitzacions que volen estendre el seu èxit més enllà de Catalunya.
Entrar-hi, però, no és fàcil. És una regió amb moltes oportunitats i també molt competitiva. Desitjable i aterridora, aquest és el resum que se’n podria fer del que és Silicon Valley en un debat organitzat per Acció en el marc de la Setmana de la Internacionalització.
No apte per a tothom
Si hi ha algú que sap que Nord-amèrica no és apte per a tothom, aquest és en Lluís Gutiérrez. Ell és un venture capital establert a mig camí entre Barcelona i Silicon Valley que un dia va veure que s’havia d’obrir el camí perquè inversors catalans i espanyols poguessin entrar en companyies nord-americanes. “Els ponts americans fan el seu fundraising, no vénen a buscar capital a Europa perquè allà en tenen prou”, ha explicat, “vam pensar que això no podia ser i que l’inversor d’aquí hauria de poder arribar-hi”.
Gutiérrez: “Els ponts americans fan el seu fundraising, no vénen a buscar capital a Europa perquè allà en tenen prou”
Lidera la firma inversora Telegraph Capital Hill, especialitzada en rondes llavors per a companyies de software enfocades al B2B que van des dels 100.000 dòlars fins al mig milió, amb un màxim d’1,5 milions per companyies en diverses rondes. “Hem participat en 22 companyies que hauran sumat unes 45 o 50 inversions. Moltes han mort, que és el que cal esperar, i altres s’han comprat. Ara tenim unes 12 empreses valorades en 500 milions de dòlars, mentre que no valien més de 10 milions de dòlars quan les vam comprar”, ha comentat. I és que l’èxit es pot aconseguir, però no és fàcil.
La seva primera premissa és que no al que totes les empreses vagin a Silicon Valley. “Hi ha tres motius pels quals una organització es pot plantejar marxar: accedir a un mercat molt més gran, a talent i a capital”, assenyala Gutiérrez. Si no es compleixen, val més quedar-se. Una idea que comparteix el COO de Kompyte, Albert Colmenero, un programari de monitorització de la competència en temps real que té el 90% dels seus socis, inversors i facturació als EUA.
Lluís Gutiérrez i Albert Comenero durant la seva intervenció | A. Corón
No tenen oficina a Silicon Valley ni consideren que hagin de tenir-la. “Hi anem sovint, però no ens plantegem establir-nos perquè és caríssim i costa molt trobar talent. Hi ha molt talent, però també moltes empreses que ofereixen millors condicions que una startup”, ha assenyalat, motiu pel qual pensen més en Austin com a ciutat potencial per fer el pas.
La seva història va començar fa prop de quatre anys i cometent, com ha dit Colmenero, “la primera errada de l’emprenedor català”: “Començar a vendre aquí perquè sóc d’aquí. Vam veure que Espanya no és el millor país per vendre tecnologia innovadora, així que ràpidament vam sortir a fora”. D’aleshores ençà han treballat amb la seva seu a Barcelona, on compten amb un equip que treballa “en horari nord-americà, que parla anglès fluid, que en sap de vendre i que té un salari baix amb un comissionat alt”, cosa que ha afirmat que no és sostenible. D’aquí que ara la companyia es plantegi fer el pas, però ho fa amb molta més seguretat després d’haver validat que el model funciona i que hi ha ciutats aptes més enllà de Silicon Valley.
Ser-hi en el moment idoni
TheChanner Mobile TV va néixer abans que ho fes l’iPhone. És una app per veure la televisió al mòbil i interactuar en temps real creada per l’emprenedora Nina Alstruey, qui va saber des del primer moment que era hora de complir l’american dreamd’anar als Estats Units. “Cada startup i temàtica té un mercat idoni on sortir. Silicon Valley és molt receptiu amb la innovació i sabíem que hi havíem d’anar. Feia poc que Google havia comprat YouTube i tenia la sensació que ja anàvem tard, però ho havíem de fer perquè muntar una empresa tecnològica aquí no és factible. No hi ha prou capital i la gent no és receptiva”, ha defensat.
En poc temps, i després de posar l’aplicació a disponibilitat de tots els sistemes operatius, ja comptaven amb un 50% d’usuaris estatunidencs, el que valida la seva aposta. Una estratègia, però, molt diferent a la que està executant actualment amb Motovoy. Aquest nou projecte consisteix a crear la primera xarxa ràpida de reparació de motos des del mòbil. Té un espai a Barcelona amb capacitat per a 20 vehicles i amb un servei apte per a B2B i B2C.
Alastruey: "No tothom ha d’anar a Silicon Valley"
En aquest cas, ha decidit quedar-se al territori per llançar la idea perquè, com ha recordat, “Barcelona té més motos que Silicon Valley. És la ciutat amb més motos per habitant d’Europa”. “Funcionarà aquí, però no als Estats Units. Per això cal saber que no tothom ha d’anar-hi”, ha insistit.
El millor talent també es troba a casa
Tot el que vingui dels EUA és bo. Per al CEO i cofundador de Plazah, Roger Casals, això és un mite, “un mite que cal enterrar perquè el talent ara arriba a tot arreu en mil·lèsimes de segon”.
Casals: “Tothom té experiència a Facebook i Google, però si no hi treballa i està disponible, és perquè no és bo"
Casals compta amb més de 20 anys d’experiència en el llançament de startups tant a escala nacional com internacional, pel que sap de primera mà què significa buscar professionals qualificats. “Tothom té experiència a Facebook i Google, però si no hi treballa i està disponible, és perquè no és bo. No contracteu ningú allà”, ha recomanat, “també és quatre vegades més car contractar algú, no podreu pagar 250.000 dòlars anuals a una persona menor de 30 anys com fan els més grans”. Per tant, la cerca de talent no ha de ser mai motiu per a la internacionalització.
Un altre tarannà
Mapfre, Repsol, Santalucía... Són només tres exemples que Casals ha posat d’empreses amb qui ha treballat mentre feia negoci a l’Estat espanyol, companyies de les quals encara podria estar esperant una resposta. “La negociació és molt lenta. Fa 10 anys que espero que moltes companyies em diguin que no, els agrada allargar-ho tot i dir que en parlem en uns mesos, quan hi hagi pressupost”, ha posat com a exemple, un període de temps que difícilment arriba. “Als EUA és més educat que et diguin que no encaixen”, ha apuntat com a tret diferenciador, “al principi et deprimeixes, però avances, i ves que és Espanya on és realment difícil vendre software”.
Una altra característica del mercat nord-americà és la que ha comentat el fundador i CEO de Factorial, Jordi Romero, que va conèixer per primer cop el tarannà estatunidenc amb el programari Teambox. “Al cap de poc d’anar a San Francisco ja teníem un 40% de clients d’allà, el que va demostrar que no calia ser-hi físicament perquè vam continuar tenint la seu a Barcelona”, ha explicat.
Jordi Romero en la seva intervenció | A. Corón
La seva principal lliçó va ser que no s’hi podia anar amb la mateixa estructura que funcionava a l’Estat espanyol. Segons ha relatat, aixecat capital va ser el més difícil perquè no hi havia cap inversor amb experiència en software as a service i, quan van trobar un possible perfil, “ser una SL i tenir finançament d’amics, familiars i altres, no va ajudar”.
El consell que els van donar va ser tornar a casa i replicar el model, cosa que no havien intentat. I així ho van fer, però a mig camí, perquè van optar per mantenir una oficina de desenvolupament a Barcelona, pagant un terç del cost d’aquests professionals a Silicon Valley, i amb un CEO i un equip comercial als EUA per vendre. Ara, amb un negoci més sòlid, fer un pas endavant en ferm cap a Nord-amèrica és una opció més factible.