• Empresa
  • La síndrome postvacacional és cada cop més freqüent

La síndrome postvacacional és cada cop més freqüent

El 37% dels treballadors sofrirà el pànic de tornar a l’oficina després de les vacances d’estiu

Els llargs períodes de vacances propicien més la síndrome postvacacional | Acistock
Els llargs períodes de vacances propicien més la síndrome postvacacional | Acistock
Redacció VIA Empresa
Barcelona
30 d'Agost de 2018

La síndromepostvacacional cada cop és més freqüent entre els treballadors i treballadores. Segons un estudi d’Adecco, aquest any un 37% dels empleats sofrirà l’anomenat pànic a tornar a l’oficina, quatre punts percentual més que l’any anterior, que se situava en el 33%. I els que no pateixin aquesta síndrome, experimentaran fatiga i estrès vinculats a la incorrecta adaptació a la feina.

 

Segons apunta Adecco, aquesta depressió és més habitual en els països on els treballadors gaudeixen de llargs períodes de vacances, com és el cas d’Espanya. Encara que Espanya no és un dels països en els quals els treballadors tenen més dies de vacances, sí que existeix una certa cultura d’agrupar-los en una determinada època, en lloc de distribuir-los al llarg de l’any. Això provoca que la tornada a la rutina sigui més feixuga.

La síndrome postvacacional és més habitual en els països amb llargs períodes de vacances

Qui més poden patir aquesta depressió després de les vacances són els empleats amb menys tolerància a la frustració, els menys resilients i els que tornen a un entorn laboral hostil. Els símptomes més habituals que pateixen aquestes persones són apatia, cansament, falta d’energia, dificultat per concentrar-se, trastorns del son, nerviosisme, estrès i, fins i tot, tristesa. Aquesta síndrome normalment dura unes dues setmanes.

 

Com prevenir la depressió en tornar a la feina?

Adecco també proposa una sèrie de consells per fer més fàcil la tornada a la rutina. La clau radica en fer que la transició entre les vacances i la feina sigui el més lleu possible.

És per això que es recomana reprendre l’horari de son habitual dels dies de feina de forma progressiva, no tornar del lloc de vacances just el dia abans a la tornada a l’oficina i dividir els dies de vacances al llarg de l’estiu.