De sobte, les videotrucades s'han convertit en part de la nostra vida diària, des de les classes universitàries i les reunions de negocis fins als aniversaris. I el ioga en línia és la nova normalitat i ho serà per un temps. Afortunadament, hi ha moltes opcions: Zoom, Meet i programes de Microsoft, però hi ha un nom que sembla haver desaparegut, un nom que no fa molt temps era el programa de referència per a les videotrucades. És segur dir que si la covid hagués succeït el 2010, hauríem estat parlant per Skype, però ara estem fent qualsevol cosa menys parlar per Skype. Què va succeir amb Skype?
Els orígens
L'equip darrere de Skype van ser els desenvolupadors escandinaus Niklas Zennström i Janus Friis, que van crear el programari i van fundar l'empresa el 2003 a Luxemburg. La novetat i l'èxit d'aquest nou programa era que les dades de veu no havien de ser processats per un servidor central, eren peer-to-peer. Cap servidor central significava menys infraestructura, la qual cosa era un model comercial rendible. Skype semblava prometre costos de trucades més baixos a tot el món. L'equip estava tan segur de l'èxit de la seva proposta que fins i tot esperaven que, algun dia, en lloc de dir “et trucaré”, la gent acabaria dient “et truco per Skype”. I així va ser. Un mes després del llançament, un milió de persones havien descarregat el programari. A mitjans del 2006, Skype tenia més de 115 milions de clients i va ser reconeguda com la comunitat d'Internet de més ràpid creixement en aquest moment. La recepta de Skype era molt atractiva, els usuaris podien trucar-se entre ordinadors, però també a telèfons fixos i mòbils. De fet, va tenir tant d'èxit que alguns països van prohibir Skype per complet per a protegir les seves companyies telefòniques.
A mitjans del 2006, Skype tenia més de 115 milions de clients i va ser reconeguda com la comunitat d'Internet de més ràpid creixement en aquest moment
Era un moment dolç. Tan dolç que eBay no va saber contenir la seva temptació i va comprar l'empresa per 2.600 milions de dòlars el 2007. Un detall important és que els fundadors van mantenir la propietat del programari peer-to-peer i van llicenciar la tecnologia a eBay. És a dir, van vendre la marca Skype, no la tecnologia en si. La companyia de subhastes en línia volia donar un impuls a la comunicació entre els seus usuaris. Els fundadors de Skype van romandre com a part de l'equip executiu, però les friccions no van trigar a aparèixer fins que tots dos van ser acomiadats.
Creixement i revenda
Josh Silverman, provinent d'una altra secció de eBay, va acabar a càrrec de Skype al febrer de 2008. La seva tasca era sufocar el caos dins de l'empresa. Va centrar els esforços en les videotrucades, va renovar el programa de subscripció i va crear comptes premium. Un moviment clau va ser la creació d'una aplicació per a iPhone, que va ser un gran èxit amb un milió de descàrregues en només dos dies, a més d'avançar amb una versió d'Android, entre altres millores. Durant 2009, Skype va créixer a un ritme de 380.000 usuaris per dia i va obtenir 740 milions de dòlars en ingressos. Però no tot anava sobre rodes, alguns diuen que Silverman va fer que Skype fos massa estable. A part, el desenvolupament de millores va prendre molt de temps i el programa presentava problemes i col·lapsava habitualment. eBay volia desfer-se de Skype, una decisió que Zennström i Friis van lluitar legalment. Finalment, l'1 de setembre de 2009, eBay va anunciar que vendria el 65% de Skype a Silver Lake, Andreessen Horowitz i la Junta d'Inversions del Pla de Pensions del Canadà per 1.900 milions de dòlars, valorant Skype en 2.750 milions de dòlars.
El que havia fet que Skype fos un èxit i el que havia determinat el futur legal de l'empresa va arribar a ser el seu major obstacle. El 'peer-to-peer' era excel·lent entre ordinadors, però funcionava horriblement entre telèfons mòbils
Una vegada van acabar els tràmits legals, tots dos cofundadors van prometre invertir fortament en el programa. El 2010, el 25% de les trucades de veu del món es van realitzar a través de Skype en un mercat que va créixer només un 6%. I malgrat aquests números i els rumors d'una altra compra, Skype va perdre uns 7 milions de dòlars el 2010 i tenia un deute a llarg termini de 700 milions de dòlars. Finalment, Microsoft compra Skype l'11 de maig de 2011 per 8.500 milions de dòlars, incrementant el valor de l'empresa en un 300% en poc més de tres anys. En aquest moment, fins al diccionari d'Oxford va incloure Skype com a verb sinònim de trucada.
Malgrat tot, el programari peer-to-peer torna a entrar en joc. El que havia fet que Skype fos un èxit i el que havia determinat el futur legal de l'empresa va arribar a ser el seu major obstacle. El peer-to-peer era excel·lent entre ordinadors, però funcionava horriblement entre telèfons mòbils. El 2013, Microsoft va prendre la decisió en migrar a servidors basats en el núvol. Una decisió correcta, excepte pel petit detall que la transició va durar mesos que es van convertir en anys. A més, el núvol de Microsoft ja implicava altres productes de Microsoft com Windows 8.1, jocs de Xbox One i el paquet de Outlook. Molts usuaris podran recordar el desori d'aquesta migració, amb errors constants, trucades que acabaven abruptament o que entraven per uns dispositius en lloc d'uns altres, actualitzacions automàtiques sense avís previ. Mentrestant la competència aguaitava, Whatsapp estava entrant amb força en el mercat de la missatgeria i Zoom estava treballant en el sector de les videotrucades.
I què va fer Microsoft sobre aquest tema? Doncs no gaire: “Els seus esforços per a millorar Skype mancaven de planificació”, diu Pere Bacardit, professor de màrqueting d’EAE Business School i la UPF Barcelona School of Management. Les actualitzacions van ser gairebé mensuals i cadascuna canviava el programari gairebé per complet. El 2016, Skype tenia 300 milions d'usuaris: “Però molts es van quedar amb aquest programa perquè, bàsicament, altres usuaris encara l'estaven usant, però aquest era l'únic motiu”, sentència l'expert.
La competència creixia a tort i a dret, però l'amenaça més gran de Skype procedia del mateix Microsoft. El final de Skype com el coneixem, va arribar el 2 de novembre de 2016, quan Microsoft va presentar Teams, una plataforma de comunicació i col·laboració unificada dirigida a empreses. Era la forma de Microsoft d'evolucionar i competir amb Slack. “Era una espècie de Skype per a l'entorn empresarial i, en general, va ser una proposta sòlida, amb missatgeria, videotrucades, organització del calendari i reunions virtuals, tot molt professional”, explica Bacardit. Skype continuava sent el programari de referència per a trucades a telèfons fixos, però la confiança dels usuaris estava disminuint. “Simplement, no tenia molt més a oferir”, afegeix.
El final de Skype com el coneixem, va arribar el 2 de novembre de 2016, quan Microsoft va presentar Teams, una plataforma de comunicació i col·laboració unificada dirigida a empreses
Skype es va anar enfonsant en els seus propis errors mentre Zoom s'alçava com un competidor directe. “Era fàcil d'usar, els usuaris no havien de ser membres i obtenien 40 minuts gratis. És com si estigués dissenyat per a no experts en tecnologia. I aquesta va ser la clau: l'experiència de l'usuari de Skype ja no era amable”, explica Bacardit. La prova d'això va ser que durant la pandèmia Zoom va créixer com l'escuma i ningú va parlar de Skype.
A la desfeta cal afegir els propis interessos de Microsoft fins al punt que la gent va arribar a odiar Skype i molts celebren la mort d'aquest programari. “Microsoft va aprendre molt de Skype, va prendre el bo i va treure el dolent per al seu benefici, però pagar 8.500 milions de dòlars per una lliçó és, potser, massa”, conclou Bacardit.