"Cadascun dels actes d'aquesta societat implica convertir un tipus d'energia en una altra. D'aquesta forma podem posar en context l'enorme abast de la transició energètica, en la qual no només caldrà resoldre la qüestió de les 4 o 5 fonts principals d'energia sinó també la dels centenars d'usos finals". El científic i professor emèrit de la Universitat de Manitoba, Vaclav Smil, ha realitzat aquesta afirmació a Madrid, en un seminari organitzat per la Fundació Naturgy en el qual ha analitzat les implicacions de la transició energètica al món.
Smil, qualificat com un dels 100 principals pensadors mundials segons Foreign Policy, ha afirmat que la transició energètica haurà de tenir en compte una solució diferent per a cada ús final, perquè "el que val per a la meva casa pot no servir per a les ciutats o per a les empresas". "Abordar la transició actual d'abandonament de combustibles fòssils requereix contemplar centenars d'usos finals i les particularitats i complexitats de cada lloc, a més de diversos aspectes tècnics", ha assenyalat.
Vaclav Smil (científic i professor emèrit de la Universitat de Manitoba): "Cadascun dels actes d'aquesta societat implica convertir un tipus d'energia en una altra. D'aquesta forma podem posar en context l'enorme abast de la transició energètica, en la qual no només caldrà resoldre la qüestió de les 4 o 5 fonts principals d'energia sinó també la dels centenars d'usos finals"
Per Smil, la conjuntura actual de transició energètica no és nova, perquè al llarg de la història de la humanitat hem anat canviant d'un tipus d'energia a una altra, de forma lenta, fins al punt que encara, en algunes parts del món, no ha finalitzat la transició des dels combustibles de biomassa als fòssils. "Dels 10 mil milions de persones al món, 2 mil milions encara estan cremant biomassa".
En aquest sentit, ha apuntat que "la gent parla de transició energètica com si no hi hagués hagut abans res similar, quan sempre hem fet la transformació d'un tipus d'energia a una altra. No obstant això, l'escalfament global requereix que ens desfem dels fòssils". Apunta Smil que "dins dels combustibles fòssils hi ha hagut una adaptació complexa. No només hem passat del carbó al petroli i al gas natural, sinó que tenim un augment exponencial, una corba molt pronunciada que, de manera uniforme, ha anat pujant i pujant. Això cal tenir-ho en consideració perquè és un sistema amb molta inèrcia".
El problema de la quantitat i de la inèrcia
Així, Smil ha demanat tenir en compte el problema de la quantitat i de la inèrcia. "Les coses complexes tenen la seva inèrcia. Estem parlant de quantitats globals i milers de solucions finals i cadascun necessitarà resoldre-ho d'una manera diferent". D'aquesta forma ha volgut posar l'accent en que no hi ha una solució única per a temes complexos. "No hi ha solucions simples per resoldre els problemes d'inèrcia, com els que ocorren en la producció i consum d'energia".