“Jugar és la manera sobre com els humans creen art per connectar amb altres humans”. El cofundador i CEO de Social Point, Horacio Martos, té clar que la seva estratègia a l'hora de crear jocs socials és “sorprendre” l’usuari, però també que fer-ho no és feina fàcil. La seva empresa va néixer fa poc més de 10 anys, quan va endinsar-se en la creació de jocs gratuïts per a Facebook, i ha crescut molt des de llavors, tant que la companyia nord-americana Take-Two la va comprar per 230 milions d'euros ara fa dos anys. “Tant de bo pogués comprar Social Point”, ironitza Martos durant la primera trobada Local Heroes del 4 Years From Now (4YFN).
Si -com recorda Martos- una persona mira el mòbil una mitjana de 20 vegades al dia, cal aprofitar el panorama “per connectar la gent a través del joc”. De fet, el del joc és el negoci “més gran d’entreteniment”: dóna feina a més de 6.300 persones a l'Estat espanyol i el sector preveu que s’hi dediquin, directament, 9.200 durant el 2019. I el que és més: la facturació del 2017 de les empreses que es dediquen al sector del videojoc -productores i desenvolupadores de software- ja va ser un 15,6% superior i van facturar 713 milions d’euros, es preveu que la xifra total del 2018 sigui de 898 milions d’euros i que el 2019 s’incrementi fins els 1.100 milions.
Amb tots aquests arguments sota el braç, veient l’èxit de la seva història i, fins i tot, que hi ha museus que tenen personal només dedicat al joc, el CEO de Social Point envia un missatge clar a els emprenedors: “No tingueu por d’obrir startups vinculades al joc”. I si ho fan a Barcelona, hauran fet una bona tria. “Molta gent del món està venint aquí perquè veu les possibilitats de crear companyies”.
Crear a Barcelona
Però, com s’arriba a l’èxit empresarial d’aquesta manera i es passa de ser una startup fundada per dues persones a tenir 360 treballadors en cartera? Reconeixent que “només” se sap el nom de 100 dels seus empleats, Martos sosté que el secret de la productivitat és tenir una “ment i idees clares”, però també dormir bé.
“Intentem tenir un mix de talent local [de Barcelona], però també gent de totes les cultures del món per estar convençuts que la manera de fer jocs és la correcta, si volem fer jocs per a tothom”, puntualitza, al mateix temps que posa de relleu que els seus treballadors no només són programadors, sinó també artistes i dissenyadors, i és així “per fer una cosa molt gran”. “Crec que aquest mix és molt bo per crear un bon ambient”, puntualitza.
Social Point va néixer amb l’inici de la crisi, el 2008, a Barcelona. Però a Martos i Andrés Bou -l’altre fundador- això no els va fer por. “Cada crisi és una oportunitat. El nostre somni era treballar per algú més i estar oberts a desenvolupadors i crec que és aquí on tenim les nostres oportunitats més grans”, assegura.
La vida després de l’èxit
Preguntat per l’entrevistador Albert C. Mikkelsen, director d’innovació de Corporate Venturing & Lean Startup, sobre com és la vida després de l’èxit, Martos té clar que “en el nostre cas professional no ha canviat res”.
Martos: "Necessitem la llibertat i independència per decidir la nostra pròpia estratègia perquè hi ha companyies que intenten controlar què fan les altres companyies"
Això sí, en el terreny financer sosté que “tenim menys estrès” perquè “tenim el suport d’una gran companyia i tenim més marge”, però, deixant de banda la qüestió financera, la situació és molt similar a la dels inicis: “Tenim molta gent independent per decidir la nostra estratègia” i, això, és el que guia el know how de la companyia. “Necessitem la llibertat i independència per decidir la nostra pròpia estratègia perquè hi ha companyies que intenten controlar què fan les altres companyies, nosaltres no ho volem això”, insisteix.
I és que Martos té molt presents els seus inicis i no els perd -ni els vol perdre- de vista. “Vam començar fent un prototip en un paper i després en teníem molts, teníem moltes visions a la companyia. Els prototips són la clau per a tot, veus com se senten els treballadors. És un gran moment quan agafes el prototip acabat, la manera com riuen, com l’expliquen.... Hem de fer molts prototips, provar molt, per trobar el consens final i llavors és quan desenvolupem el joc complet”. Més personal, però mateix modus operandi. Per què tocar allò que funciona?
Escalar a primera divisió
Només cinc anys després de posar en marxa Social Point, Martos va rebre el Premi Jove Empresari 2013 que atorga l’Aijec, sobretot per l’èxit de jocs com Dragon City, Monster Legends, Social Empires o Social Wars. Llavors va assegurar a VIA Empresa que “és un privilegi treballar en un camp que estimes i que és la teva vocació”.
Tant ell com Bou van fundar l’empresa com a fruit de la seva tesi, una tesi que va passar a ser un referent en la creació de jocs a internet a tot el món. La seva primera vegada va ser amb 23 anys, quan va entrar en el món de la producció de jocs gratuïts per Facebook amb Publistars que, en només tres dies, va aglutinar 60.000 jugadors.
Ara, a més, ja fa anys que creen jocs socials per al mòbil. Segons les dades del Anuario 2017 de la Industria del Videojuego de la Associación Española de Videojuegos (AEVI), el 2018, la xifra de línies mòbils van superar per primera vegada la població mundial amb 7.800 usuaris. Tot plegat ha fet que molts dels gamers de consoles la canviïn pel mòbil. Com deia el CEO de Digital Legends i vicepresident de la Asociación Española de Empresas y Desarrolladoras de Videojuegos (DEV), Xavier Carrillo, a la presentació de l’informe mencionat, “per desenvolupar un joc de consola, els pressupostos són alts, com ho són els equips i, a més, necessites un editor que validi el contingut per tenir-ne la distribució. Són tot un seguit de barreres que no existeixen en el sector del mòbil".