"Res feia pensar que arribaríem a on ho hem fet i d'una manera tan ràpida", recorda Nuri Palmada, una dels socis fundadors de SomEnergia. "Vam començar animant la ciutadania a sortir de l'oligopoli de portes giratòries que dominava el sector i a optar per alternatives democràtiques i cooperatives com la nostra i la gent de seguida ens feia confiança", explica Palmada. Actualment, aquella cooperativa amb seu al parc Científic i Tecnològic de la universitat de Girona preveu arribar el 2019 als 60.000 socis, 100.000 contractes d'electricitat i una facturació de 60 milions d'euros.
"Vam entrar en un sector amb dificultats tècniques i altes barreres d'entrada però vam saber buscar els col·laboradors necessaris"
El projecte es va gestar la primavera del 2010 i no va trigar a estendre's com una taca d'oli arreu de l'Estat espanyol. Al desembre d'aquell mateix any la cooperativa es constituïa en un acte públic a la Casa de Cultura de Girona. El primer any la cooperativa va assolir els 2.000 socis i en només tres anys arribava als 15.000 i a facturar 9 milions d'euros. Durant el 2018 el nombre de persones que formava part de Som Energia va créixer un 30% respecte de l'any anterior. En el mateix exercici la cooperativa va comercialitzar un 53% més d'energia amb un total de 246.825 MWh i va facturar 49.500 euros.
Tot va començar a partir d'un grup de persones que es coneixien de Girona i del Pla de l'estany, algunes d'elles vinculades a la Universitat de Girona, i amb inquietuds en el món de les renovables. Havent explorat experiències d'èxit en altres països europeus, com per exemple Ecopower, a Bèlgica, Enercoop a França, o Greenpeace Energy a Alemanya, i volien aplicar-ho en l'àmbit local. Així és com va néixer la idea ara fa nou anys i Som Energia es convertí en la primera cooperativa estatal de consum i de producció d'energia verda.
"Ens unia l'interès per fomentar els renovables i després ja es va unir gent amb coneixements del món cooperatiu, persones del Col·lectiu Ronda i d'altres cooperatives ens aportaven el seu coneixement. Ho fèiem tot de forma voluntària i teníem molt de suport de les persones que s'anaven associant", assegura Palmada.
El cas és que aquest grup de coneguts va començar a fer campanya i en molt poc temps van aconseguir les 150 persones que es necessitava per crear una cooperativa. "La gent s'anava fent soci sense que els poguéssim oferir res encara. No havíem iniciat els tràmits i ens va donar tota la confiança", recorda agraïda Palmada. "Vam entrar en un sector amb dificultats tècniques i altes barreres d'entrada però vam saber buscar els col·laboradors necessaris", afegeix.
La cooperativa però, de seguida va voler anar més enllà i no només invertir per generar energia sinó ser també comercialitzadora. "Vam ser pioners, en aquell moment no hi havia cooperatives comercialitzadores que oferissin electricitat 100% renovable. Vam generar una demanda que no hi era", expliquen des de Som Energia.
El boca-orella i les xerrades dels voluntaris
"A una de les primeres assemblees que es va fer, a Barberà del Vallès, va venir gent de Navarra i Aragó que es van acabar sumant al projecte. Funcionava molt el boca-orella, els voluntaris feien xerrades a casals cívics de la mà d'associacions ambientalistes i diferents entitats i la cosa s'anava escampant com una taca d'oli també per València, Mallorca, Madrid...", afegeixen. Però des de Som Energia no amaguen que en el ràpid creixement de la cooperativa també va ser determinant el context en què es trobaven. "En aquell moment es van retallar les ajudes a les renovables, alguns programes de televisió van posar el focus en aquest tema i això va fer créixer la consciència entre els ciutadans cap al nostre projecte. Hi ha un cert orgull en el fet de formar part de Som Energia", indiquen.
El gruix de Som Energia el formen particulars, però la base societària també compta amb 1.500 empreses, 250 cooperatives, 460 associacions i fundacions, mig centenar de comunitats de veïns i gairebé un centenar d'administracions públiques que, en conjunt, suposen 7.200 contractes d'electricitat. La cooperativa ofereix als seus socis la possibilitat de consumir energia 100% renovable a un preu similar al de l'electricitat convencional i desenvolupar projectes rendibles d'energies renovables. Al setembre té previst començar a compensar els excedents de les persones que disposin de plaques solars i optin per aquesta modalitat, amb un valor que s'acosti al preu de mercat, és a dir, al voltant dels 0,05 euros per kWh.
Tres projectes d'autoproducció col·lectiva
D'altra banda, durant els últims cinc anys, més de 3.700 persones i organitzacions, amb una inversió de 3,7 milions d'euros, han posat en marxa iniciatives d'autoconsum col·lectiu a través de l'anomenada Generació kWh de Som Energia, innovador model d'inversió basat en el retorn energètic en lloc del retorn financer. Aquest sistema els permet obtenir electricitat 100% renovable a preu de cost, un preu que, a més, és inferior a qualsevol altre tipus de producció amb combustibles fòssils i nuclears. Hi ha projectes a Fontiveros (Àvila), Alcolea del Río (Sevilla) i actualment n'estan desenvolupant un tercer a Anglesola (Lleida).
Som Energia, que forma part de REScoop, la federació de cooperatives d'energia renovable, ha rebut nombrosos premis i reconeixements públics per fomentar la cultura ecològica, com a millor projecte emprenedor, i com a millor iniciativa de protecció i millora de l'entorn, entre d'altres.
I no paren d'impulsar iniciatives. Recentment Som Energia s'ha unit a la cooperativa Som Mobilitat per crear el projecte Transicioenergetica.cat, una eina per ajudar empreses i organitzacions a fer la transició energètica cap a una economia sense energies fòssils. Segons expliquen, l'objectiu és "substituir els combustibles fòssils per fonts d'origen renovable i local, incrementar-ne la producció col·lectiva i fer-ho de la manera més eficient possible". Es tracta d'un canvi en la manera com es produeix, es gestiona i s'utilitza l'energia. Les dues cooperatives faran acompanyament i unió entre les empreses compromeses amb la sostenibilitat del planeta i aquelles que poden ajudar a fer el canvi cap a una economia baixa en emissions. Actualment busquen vuit empreses compromeses amb el futur que vulguin participar en la prova pilot.
Entrebancs per posar en marxa projectes de renovables
"Hem invertit 13 milions d'euros en projectes de generació però creixem tant que no ho atrapem", diu Palmada que reconeix que encara els queda molta feina per fer. D'entrada, consideren que el futur passa pel creixement de totes les cooperatives no només pel de Som Energia per tal de poder incidir en el canvi de model energètic.
"No pot ser que un projecte eòlic trigui deu anys a tramitar-se, llavors la situació d'emergència climàtica serà més greu"
"No vull ser pessimista però les coses canvien molt lentament. Tenim un problema a escala global, no fem res de tancar aquí el carbó quan s'estan obrint centrals a la Xina. El repte és extremadament gran i necessitem que tothom hi aporti", adverteix Palmada que també es queixa dels problemes que troben a l'hora de tirar endavant projectes de renovables, sobretot a l'hora de trobar ubicacions per poder connectar-se a la xarxa, ja que s'està produint un moviment especulador, diu, que busca treure rendiment amb les llicències. La sòcia fundadora de Som Energia manté que les administracions "s'haurien de posar les piles" i fomentar el canvi de model. "No pot ser que un projecte eòlic trigui deu anys a tramitar-se, llavors la situació d'emergència climàtica serà més greu; s'han de canviar procediments, fer finestretes úniques i s'han d'agilitzar els tràmits", sentencia.
Una altra de les preocupacions de Som Energia és l'excessiu proteccionisme del territori. "Les renovables tenen un impacte d'ocupació del territori però és reversible, a diferència de l'impacte que suposa una central de carbó o nuclear; cal que hi hagi un canvi de paradigma", asseguren. El finançament també és una barrera per a la cooperativa. "Els nostres socis poden invertir fins a cert punt però si volem fer projectes més grans, hem de trobar altres mecanismes", conclou.