El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ha posat en escac a Europa, que, en adonar-se de la seva dependència energètica, ha fet una clara aposta per l’hidrogen renovable, “el combustible del futur”. El primer element de la taula periòdica té el potencial de reduir fins al 20% de les emissions de CO2 que es produeixen a escala mundial cada any i, per aquest motiu, el seu consum ja és superior als 100 milions de tones. “Es fan moltes previsions de quant hidrogen es necessitarà d’aquí a 2050, segons com vagi la cursa tecnològica de l'electrificació”, explica a VIA Empresa Aleix Marcó, director d’operacions a Soren Hydrogen, la firma amb ADN català nascuda a Oslo.
El consum d'hidrogen supera els 100 milions de tones a escala mundial
“Soren Hydrogen va ser impulsada perquè vam veure que no hi ha prou coneixement sobre l’hidrogen”, comenta Marcó. “Ara mateix és un sector molt nou, i arran de la guerra d’Ucraïna hi ha hagut una mena d’acceleració que el món no s’esperava”, afegeix, lamentant la passivitat del continent europeu quant a l’impuls d’aquest combustible: “Europa semblava que havia de ser puntera, però, a la pràctica, el 80% dels projectes que veuen la llum es duen a terme als Estats Units i a la Xina. Si Europa vol aconseguir la sobirania energètica, ara per ara és massa estricta amb els projectes d’hidrogen”, afegeix.
Un programari per impulsar plantes d'hidrogen verd
Tanmateix, el projecte que Marcó va impulsar el 2022 a la capital noruega, juntament amb l'actual CEO, Bielenis Villanueva, és un clar exemple d’empresa pionera centrada en el futur de l’energia europea: Soren Hydrogen consisteix a un programari que calcula i defineix la mida d’una planta d’hidrogen. “Perquè l’hidrogen tingui un cost competitiu és necessari dur a terme grans plantes, i el nostre programari permet idear i dissenyar tota mena d’infraestructures”, comenta Marcó, qui alhora destaca que la Xina és el país “que més de pressa va cap a un futur on es combinarà l’electricitat i l’hidrogen verd”.
“Aquelles entitats que es plantegin muntar una planta d’hidrogen verd poden crear-la amb Soren Hydrogen i analitzar diversos escenaris, preveure costos o començar a negociar amb el comprador de l’hidrogen”, explica el director d’operacions de la firma, qui comenta que la part més gran del volum de clients prové de Noruega i de l’Estat espanyol, on precisament hi ha quatre plantes d’hidrogen verd repartides entre Puertollano, Mallorca, Biscaia i Barcelona. A tall d'exemple, alguns dels clients de Soren Hydrogen estan calibrant actualment inversions en projectes molt grans a l'Àfrica, de 500 MW a 1 GW, segons detalla Marcó.
Hidrogen de tots els colors
Marcó detalla la diferència entre l’hidrogen verd, que procedeix de fonts d’energies renovables, a diferència de l’hidrogen gris, produït a partir de gas natural o altres hidrocarburs lleugers com el metà. Aquesta darrera tipologia d’hidrogen representa el 99% del consumit a l’Estat espanyol, que destaca molt per sobre de la resta de varietats d’hidrogen: verd -o renovable-, daurat, marró o negre, blau, turquesa i rosa. Totes aquestes es diferencien pel seu procés de producció.
Europa no és business-friendly
El director d’operacions de Soren Hydrogen explica que, actualment, l’empresa continua millorant el seu programari en un moment en què “les plantes d’hidrogen s’estan fent grans i necessiten escalar per tenir uns costos més baixos”. L’empresari afegeix que els darrers mesos han ajudat a empreses nòrdiques i espanyoles a dissenyar projectes cada cop més grans a l'Àfrica, de 500 MW a 1.000 MW -la mida de l'electrolitzador-, cosa que ha permès mantenir el funcionament de l'empresa esperant que "sobrevisqui i serveixi per accelerar l'hidrogen: serà part del mix energètic que necessitem".
Marcó: “L’energia ho mou tot”
“L’energia ho mou tot”, conclou Marcó. L’empresari relata que aquesta té implicacions “a escala geopolítica”, i que “tots els interessos que es mouen darrere de tot això responen a lògiques de poder i control, i no pas a lògiques de mercat”. “En alguns països serà molt més fàcil fer la transició a l’hidrogen i, de vegades, això fa pensar que seria millor que cada país espavili amb el que té, en comptes d’esperar una norma europea per a tothom”. Per aquest motiu, Aleix Marcó reconeix que la Unió Europea “ens ajuda amb moltes coses”, però no és competitiva “ni en l’àmbit de la regulació ni de l’emprenedoria”: “No sabem ser business-friendly”.