La revolució verda és necessària i molts països ja ho han entès. Les inversions públiques i privades en transformar l’economia per fer-la més sostenible són abundants i això crea oportunitats de negoci a nivell global. Els països desenvolupats són els que més en presenten, ja que el cost de la revolució és elevat. La Setmana de la Internacionalització que organitza Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, ha continuat aquest dimecres amb una sessió centrada en les oportunitats específiques en el sector de l’economia verda a l’estranger per a empreses catalanes. “Ser sostenible vol dir fer més negoci, perquè significa anticipar-se als canvis legislatius, tenir accés a ajudes públiques i a finançament privat, i a clients i consumidors internacionals”, ha resumit Maite Ardèvol, líder de l’equip d’economia circular d’Acció.
No només això, sinó que les empreses sense productes o maneres de fer sostenibles són vetades pels mateixos consumidors: “Es creen barreres per als productes no sostenibles; cada vegada hi ha més discriminació i les oportunitats creixen per a les empreses sostenibles”, assegura Frederic Subirats, director d’assessorament i estratègia internacional d’Acció. Al centre, hi ha el consumidor, que té com a principals preocupacions el reciclatge i la reutilització, la reducció dels plàstics d’un sol ús i la contaminació atmosfèrica, afegeix Ardèvol. De fet, un estudi de Deloitte indica que un de cada tres consumidors ja ha deixat de comprar marques que no estan en consonància amb els seus valos de protecció del medi ambient. Un altre informe, de McKinsey, mostra que l’any 2020 un 57% dels consumidors van introduir canvis importants en el seu estil de vida per reduir l’impacte ambiental.
Quatre mercats amb bones perspectives
La tercera jornada de la Setmana de la Internacionalització ha servit per identificar quatre mercats que ofereixen oportunitats a les empreses catalanes amb un caire sostenible que busquen traspassar fronteres. Es tracta d’Austràlia, Corea del Sud, Sudàfrica i el Regne Unit. Els tres sectors amb més opcions de fer-hi negoci –tenint en compte la preservació del medi ambient– són l’alimentació, la gestió de residus i l’embalatge. Però també n’hi ha d’altres.
La directora de l’oficina d’Acció a Sidney, Gemma Puig, ha analitzat el mercat verd d’Austràlia. “El 2019 hi va haver una campanya de sequeres seguida d’una d’incendis molt important; i l’any passat, moltes inundacions. Tots aquests desastres naturals fruit del canvi climàtic deixen sense arguments els negacionistes, que encara tenien molta veu al país”, ha explicat. Així doncs, tant les empreses com les administracions i els ciutadans s’han començat a mobilitzar per fer-hi front.
Puig ha exposat tres sectors que presenten oportunitats per a companyies catalanes que vulguin creuar el món. El primer és la gestió de residus: “La infraestructura de reciclatge esta molt endarrerida en comparació a Europa i el govern està disposat a invertir-hi”. El segon és el transport sostenible, amb grans inversions en ferrocarril i infraestructures. I el tercer és l’alimentació, directament relacionada amb el packaging. D’una banda, els australians són grans consumidors de productes orgànics i es preveu que la facturació de les empreses dedicades a la proteïna vegetal passi de 185 milions de dòlars a 3.000 milions en 10 anys. De l’altra, cada vegada hi ha més pressió perquè els envasos siguin reciclables o reutilitzables. De fet, el 2025 ha d’haver desaparegut per complet el plàstic d’un sol ús.
El mercat sud-coreà busca solucions sostenibles de 'packaging' per al comerç electrònic i el menjar a domicili, però és "difícil" entrar-hi
Viatgem a Seül. Hee Yeon Lee és la directora de l’oficina que Acció hi té i ha exposat el pla del govern sud-coreà per arribar a una economia neta en carboni el 2050. Són els millennials i la generació Z els que impulsen el creixement d’un mercat de béns de consum ple de productes verds, que ha passat de tenir una xifra de negocis de 1.200 milions de dòlars l’any 2000 als 25.000 milions actuals. Yeon Lee divideix les oportunitats en tres categories: els béns de consum verds, l’embalatge i la gestió de residus. En el segon cas, destaca l’impuls que ha rebut el comerç electrònic i el repartiment de menjar a domicili arrel de la pandèmia i la recerca de la indústria de solucions sostenibles de packaging. Però el mercat sud-coreà és “difícil”, avisa Yeon Lee: “Necessita temps i una dedicació extraordinària, per les barreres que suposen l’idioma i les diferències culturals”.
La propera parada del circuit d’exportacions sostenibles és Johannesburg. Saul Pretel, director de l’oficina a Sudàfrica d’Acció, explica que un dels principals avantatges que té aquest mercat és que és la porta d’entrada a un mercat potencial de 200 milions de persones. “El govern del país ofereix beneficis fiscals a les empreses amb iniciatives sostenibles i té interès en implantar polítiques d’economia verda”, ha indicat. Les oportunitats que Pretel hi identifica són: les energies renovables –sobretot la solar i l’eòlica–, l’aigua –potabilitzadores, dessalinitzadores, infraestructures...–, l’agricultura –biopesticides, biofertilitzants, sistemes de regadiu eficients, etc.–, l’alimentació –també en la línia australiana de productes ecològics i proteïna vegetal– i el packaging sostenible –el govern prohibirà l’ús de les bosses de plàstic a partir del 2025–.
Les oportunitats en gestió de residus al Regne Unit es troben en el transport de residus segregats, la recollida i la monitorització i les tècniques de separació
El quart i últim mercat internacional amb oportunitats per a empreses catalanes en l’àmbit de la sostenibilitat que s’ha presentat a la tercera sessió de la Setmana de la Internacionalització és el Regne Unit. Des de l’oficina de Londres, Òscar Martí assegura que el país va promulgar l’any passat la llei de reducció d’emissions més ambiciosa a nivell global. Les polítiques públiques de sostenibilitat se centren en el vehicle elèctric, l’eficiència energètica dels edificis i les finances verdes, entre altres. Les oportunitats concretes que poden aprofitar les firmes de Catalunya que, tot i les dificultats del brexit, s’hi vulguin capbussar, són la proteïna vegetal, el packaging sostenible i la gestió de residus.
Pel que fa a l’alimentació, el Regne Unit és referent europeu –i mundial– en la introducció de noves tendències. Només durant el 2020, han augmentat un 39% els consumidors que compren productes fabricats amb proteïna vegetal. L’embalatge és una de les indústries més potents del Regne Unit, amb un 3% del total de la força industrial. “És un sector àvid d’innovacions que vol adaptar-se al que vol el consumidor, que està disposat a pagar més si el producte s’adiu al seu concepte de sostenibilitat”, indica Martí. Finalment, es tracta d’un país “madur” en la gestió de residus, però amb fortes inversions en el sector. Les oportunitats es troben en el transport de residus segregats, en la recollida i monitorització de residus i en tècniques de separació.
Tres empreses sostenibles exportadores
La jornada d'Acció ha comptat amb el testimoni de tres firmes catalanes de diferents sectors que exporten a l'estranger i compten amb un component sostenible. Una es dedica, precisament, al packaging. Es tracta de Regàs Sustainable Packaging, una empresa de la província de Girona amb 200 anys d'història que es dedica a la ceràmica. L'any 2011 van introduir un gran canvi, com ha explicat el seu gerent, Baltasar Planasdemunt: "Vam industrialitzar un producte artesà, fet que ens va permetre començar a fabricar envasos per a alimentació, com formatges, iogurts o plats precuinats; en lloc de llançar l'envàs a les escombraries, es pot reutilitzar". Aquesta voluntat de preservar el medi ambient a través de petits gestos "es valora molt més fora d'Espanya", especialment al nord d'Europa. Però hi ha una excepció que va sorprendre la companyia, segons Planasdemunt: "Els productors d’aliments alemanys ens diuen que se senten molt còmodes amb el plàstic i no volen canviar".
Josep Moragas (Unió Nuts): "La sostenibilitat només la pot pagar el primer món"
En l'àmbit de l'alimentació hi ha una cooperativa de Tarragona, Unió Nuts, que també promou iniciatives sostenibles. "Nosaltres portem el tema de la sostenibilitat des de la nostra base, ja que l'economia del món pagès sempre ha estat d'aprofitament de tots els recursos que es tenen a l'abast", segons el director comercial, Josep Moragas. El projecte estrella d'Unió Nuts és el reaprofitament de les closques dels fruits secs: "Els vam començar a donar una segona vida l'any 2005 i els fèiem servir per a la calefacció o els forns de pa, entre d'altres". Ara, els han introduït en els sectors tèxtil, de la construcció, el paper o, fins i tot, el veterinari. Però Moragas avisa: "Com a cooperativa, ho enfoquem més com una responsabilitat social i no tant com un negoci; això només ho pot pagar el primer món". Una de les principals barreres que s'han trobat a l'hora d'exportar ha estat a la Xina, que no reconeix la varietat espanyola d'ametlla i, per tant, és un mercat que no existeix per a la cooperativa.
En el cas d'Hilaturas Arnau, el mercat més actiu també és el del nord d'Europa. Ho ha explicat el seu gerent, Joan Santamaria Arnau, que és la tercera generació de la família que agafa les regnes de la companyia. El passat com a proveïdors de marques com Burberry, Mango o diverses del grup Inditex va quedar enrere quan la deslocalització va anar guanyant terreny. Així doncs, la reinvenció sostenible que van fer va ser obligada per motius de negoci i els ha permès presentar-se al món amb una altra cara. Ara, utilitzen una de les fibres més sostenibles del mercat, el kapok, encara molt minoritària. Deixant de banda aquesta innovació, segons Santamaria, l'estalvi d'aigua potable gràcies a la filatura que utilitzen és del 97% i el d'emissions de CO2, del 90%.
L'impacte del comerç electrònic i la nova logística
La següent sessió de la Setmana de la Internacionalització està dedicada al comerç electrònic i la logística, dos sectors que han vist com la covid-19 accelerava el seu creixement. Elena Antonijuan, líder de l'equip d'international etrade d'Acció, serà l'encarregada de moderar una taula rodona en què participaran Carles Sentís, CEO i cofundador de Parkunload; Xavier Sanyer, cap del servei de mobilitat de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM); i Nacho Guilera, responsable de ciutat i territori d'Anthesis Lavola. Debatran temes com els reptes del sector de la mobilitat i logística en termes de sostenibilitat, els del comerç electrònic en l'espai urbà o el model actual que hi ha a Catalunya i a la resta del món. Els directors de les oficines d'Acció de Hong Kong, Singapur, Panamà i Amsterdam exposaran les oportunitats de negoci que presenten aquestes ciutats i els seus països en aquest sector per a les empreses catalanes.
Data: dijous, 21 d’octubre
Horari: 9:30 h – 11:30 h