Com una mena de borsa de treball per a dones directives, l'Observatori Dona, Empresa i Economia ha presentat aquest dilluns la plaforma de Dones Conselleres, una eina que permetrà potenciar equips de direcció i consells d'administració amb una presència equilibrada d'homes i de dones. El motiu, més enllà del feminisme que molts puguin veure darrere, és que per arribar al 40% de dones en els consells d'administració de les empreses amb més de 250 treballadors a Catalunya, tal com marca la Llei d'Igualtat, s'haurien d'incorporar 865 dones als seus equips directius. Avui dia, el 66% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el seu equip directiu.
I aquesta no és la primera, ni serà l'última vegada que es reivindica. Ho ha fet fa unes setmanes Núria Lao, presidenta de l'Observatori Dona, Empresa i Economia: "A vegades sembla que fem teràpia de grup". La seva reflexió arriba al veure l'auditori del Cercle d'Economia, ocupat quasi unànimement per dones, durant la jornada Per què hi ha tan poques dones a l'alta direcció de les corporacions? celebrada aquests dies. Moltes dones interessades a escoltar les reflexiones d'altres dones sobre un tema on, tot i el seu esforç, "quan topes amb la realitat veus que molts homes segueixen pensant igual", diu Lao. La diversitat, reivindica, "s'ha d'agafar com un punt estratègic de l'empresa".
L'ambient denota un cert cansament. Que en ple 2016 calgui seguir insistint a defensar el necessari paper de les dones a la societat i al mercat laboral així ho provoca. Malgrat tot, queda clar que no deixaran d'insistir. "La igualtat de gènere és un tema fonamental per al desenvolupament sostenible de la societat", reivindica Cristina Gallach, secretària general adjunta del Departament de Comunicacions i Informació Pública de l'ONU. El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, li recorda que "és la dona espanyola amb un càrrec més important"; però ella prefereix reforçar el discurs: "el sostre de vidre per a les dones es mou, però no es trenca. Si mirem totes les estadístiques, són dolentes".
"No s'ha de confondre l'estat de la qüestió amb la velocitat amb la que avança", matisa Artur Carulla, president d'Agroalimen. "És l'únic home directiu que ha acceptat venir a parlar d'aquest tema", confessa Antón Costas. Carulla, però, vol veure el got mig ple i anima a entendre que tot i que la situació actual sigui dolenta, el futur per a la situació de la dona és esperançador.
Una visió on hi coincideix Cristina Gallach. "La situació canviarà perquè mai no hi havia hagut una consciència tan gran entre polítics, economistes, empresaris i sociòlegs que si no s'introdueix el factor gènere no aconseguirem el desenvolupament". La dirigent de Nacions Unides recorda que, de moment, ja s'ha assolit un consens per aprovar els 17 objectius per transformar el món entre els 193 estats membres de l'organització.
Uns objectius que "inclouen el tema de la igualtat. Sense una participació total de les dones no arribarem als nivells de desenvolupament fixats per al 2030". Gallach, alhora, deixa clar que "això no suposa una reducció del paper de l'home, compartir serà beneficiós per a tots".
Un procés en marxa
Per Cristina Ruiz, directora general de tecnologies de la informació a Indra, la manca de dones en càrrecs directius es produeix, en part, "perquè la incorporació de la dona al mercat de treball i a les universitats ha estat més tardana. Encara no s'ha superat l'escletxa generacional". Apunta cap a unes cúpules d'edat avançada que encara han de deixar pas a una nova generació on "tothom té assumit que les dones s'incorporen al mercat laboral en igualtat de condicions".
Per Esther Montolio, Catedràtica de Lingüística Hispànica de la UB i experta en formació en comunicació per a dones amb responsabilitats polítiques i directives, al sector públic "la situació no és més favorable a la promoció de la dona". Recorda que aquestes ja són el 60% de les graduades universitàries i més del 50% de les que obtenen màsters.
"A l'hora de presentar la tesi, però, ja no arribem al 50%. Som a la base de la construcció del coneixement, però no a la direcció". Segons Montolio, les dones "ens presentem menys. Sovint tenim por perquè no som a les xarxes adequades per obtenir la informació". En aquest sentit, reclama un suport específic per a les joves investigadores. Per exemple, en format de mentoring per part d'acadèmiques sèniors.
La presidenta de Basi i Grup Set, Núria Basi, assegura que dins l'empresa les dones també "ens promocionem menys", fet que acaba afectant a la remuneració i a mantenir l'escletxa salarial. "Quan fem promocions a l'empresa es presenten poques dones", lamenta l'empresària. Alhora, assenyala que elles també canvien menys de feina, "un factor que utilitzen els homes per créixer en salari. Les dones es mantenen més a la feina perquè ja ho tenen tot organitzat i els fa més mandra canviar".
Per Cristina Ruiz, "les dones pensen més en els resultats del moment que en la planificació de la seva carrera laboral, mentre que els homes sí que ho fan i són els que sempre van a fer el networking". Una realitat que, apunta, segurament es produeix "perquè elles estan més condicionades per la pressió familiar".
Núria Basi també lamenta que "quan ens ofereixen una feina estem tan contentes que ens l'ofereixin que el que menys preguntem és quin salari tindrem". Una trava més que "s'acaba pagant al final de la trajectòria, igual que el període maternal, que també exerceix de fre". Una qüestió, la del fre a la carrera salarial que suposa la maternitat, on totes les ponents coincideixen que es podria superar amb una baixa paternal obligatòria que acabés amb la discriminació a l'hora de contractar.
El poder de la diversitat
Núria Lao recorda que fa uns anys PwC ja va mesurar empreses que tenien dones als consells amb la conclusió que aquestes tenien menys riscos financers i eren més rendibles. "Nosaltres vam fer un estudi on es demostrava, a més, que aquestes empreses tenen menys risc comercial". Al seu parer, doncs, queda provat el benefici de la presència de dones en càrrecs directius.
"Si no s'incorporen als llocs de direcció es perden capacitats, matisos a l'hora d'innovar", afegeix Cristina Ruiz. "Com més divers és el capital humà, més aporta. Les organitzacions amb més dones directives són més riques", assegura.
Ho rebla Núria Lao assegurant que quan hi ha dones manant "l'ambient canvia molt, són organitzacions més obertes i flexibles. Es crea una simbiosi positiva que crea un clima laboral difícil de mesurar". Sens dubte, els indicadors de felicitat i cooperació a la feina són difícils d'establir. Sigui com sigui, "la clau és buscar la diversitat per no perdre cap matís i guanyar treballant junts", conclou Lao.