En termes generals, el mot sostre es defineix com l’altura o la magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. En són exemples el terme sostre de l’atmosfera, de l’àmbit de les ciències de la Terra, que s’utilitza per a fer referència a la part superior de l’atmosfera, i el terme sostre de vidre, de l’àmbit del treball i de la igualtat, que, de forma metafòrica, denomina la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. És en la intersecció entre l’àmbit de l’economia i del medi ambient que ha sorgit el terme sostre ecològic (en anglès, ecological ceiling), que identifica una qüestió rellevant entorn del desenvolupament sostenible. Concretament, aquest terme fa referència al conjunt de límits que no s’han de sobrepassar per evitar danys catastròfics als sistemes naturals del planeta, com ara els relacionats amb el canvi climàtic, la biodiversitat o l’acidificació dels oceans.
En més detall, el terme sostre ecològic va néixer en el marc de la denominada economia del dònut (en anglès, doughnut economics), a la qual també es fa referència simplement com a dònut (doughnut), un model econòmic que l’economista Kate Raworth, de la Universitat d’Oxford, va desenvolupar l’any 2012. Aquest model, que es caracteritza per ser de base humanista, aspira assolir un punt d’equilibri entre el progrés econòmic i social, per una banda, i l’ecologia i la sostenibilitat, per l’altra. L’ús del mot dònut en la denominació està motivat pel fet que visualment aquest model econòmic es representa en un gràfic que conté dues anelles concèntriques que recorden la forma d’aquesta pasta. En l’anella interior es representen els requisits bàsics per al progrés econòmic i social, estretament relacionats amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), com ara l’aigua, l’alimentació, la salut, l’habitatge, l’educació, l’energia, la connectivitat, etc. En canvi, en l’anella exterior del mateix gràfic s’identifica el sostre ecològic, és a dir, els límits mediambientals, com ara el canvi climàtic, la biodiversitat, l’acidificació dels oceans, etc. Perquè es pugui assolir un equilibri entre totes dues dimensions, cal que l’anella interior d’aquest gràfic en forma de dònut no sobrepassi el sostre ecològic, identificat en l’anella exterior. Així doncs, podem concloure que el sostre ecològic no només respon a una qüestió mediambiental, sinó també econòmica.
Podeu consultar aquests termes i molts d’altres que hi estan relacionats a la Terminologia d’economia i empresa, al Diccionari de l’emergència climàtica i al Cercaterm del TERMCAT.