En una recent xerrada sota el títol Les cooperatives de plataformes poden beneficiar l'economia social de Catalunya?, el Director General d'Economia Social i Solidària, Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat, JosepVidal, va defensar que el país "té prou propostes d'economiasocial per a ser tractor en el cooperativisme de plataformes". És, potser, un concepte conflictiu: el sentit comú actual, així com les reivindicacions dels treballadors, fan molt immediata la relació entre plataformes i les pitjors dèries del capitalisme realment existent a les primeres dècades del segle: inseguretat, horaris infinits, salaris paupèrrims i precarietat absoluta. Tant des de l'economia productiva com des de l'acadèmia, però, es qüestiona aquesta màxima, tot defensant que les plataformes poden ser reapropiades per models sostenibles, solidaris i col·lectius. Sobre el paper ja ho plantejava el filòsof britànic James Muldoon al seu recent Platform Socialism; mentre que en la posada en pràctica Barcelona és seu d'un dels seus grans exponents: la cooperativa Suara.
L'empresa, que compta amb més de 1.200 persones sòcies i 4.677 treballadors, es dedica a tasques relacionades amb els serveis socials, l'atenció a la dependència o a la gent gran, l'educació o la formació i treball, i ha aplicat el model de plataformes digitals tant a la seva activitat com a la gestió societària interna; amb qüestions com la digitalització de les reunions durant la pandèmia. A l'hora d'adaptar les possibilitats digitals a l'activitat d'una firma d'aquest perfil, la sòcia de Suara i directora del departament de transformació digital Àngels Cobo posa el focus a encaixar les noves eines amb les estratègies cooperatives i els valors de l'economia social. "Hem de buscar que la tecnologia estigui al nostre servei, al de la nostra missió i els nostres valors; i no deixar que ens arrossegui cap a espais on no volem anar".
Cobo: "Que ens estiguem plataformitzant no és excusa per oblidar els valors cooperatius"
La mateixa Cobo contempla el domini dels entorns digitals d'unes "plataformes extractives" que no només fan servir models basats en l'explotació –dels treballadors, del medi ambient, de l'entorn normatiu...– sinó que la tensen encara més que les organitzacions tradicionals. Les iniciatives tecnològiques, però, no són la palanca que activa aquest extractivisme, només són un facilitador, que talment com es pot fer servir per generar beneficis a qualsevol cost, es pot emprar per facilitar processos col·laboratius dins entitats sense ànim de lucre, com és Suara. "La pregunta és què pot fer la tecnologia per nosaltres, no nosaltres per ella", reivindica Cobo, que considera que la clau de l'aplicació del model de plataformes a l'economia social rau en la conservació dels fulls de ruta i els valors cooperatius que els informen. "Que ens estiguem plataformitzant no és excusa per oblidar els valors cooperatius".
Dins de la propia cooperativa, de fet, l'adopció del model de plataforma dins l'economia social ha suscitat debats. La fricció entre qualsevol transformació –que, segons Cobo, afecta el conjunt del tercer sector i l'activitat de l'economia social– i les línies de pensament i acció del cooperativisme es fa palesa sempre que es vol canviar la forma d'actuar de l'empresa; més encara quan aquest canvi és cap a un model que, a priori, està ocupat per grans tecnològiques gens homologables a la tasca en xarxa que planteja Suara. "Quan entra la plataformització, la pregunta sobre les seves implicacions es posa sobre la taula, i les pors estan presents", recorda la sòcia. Tot i això, i com sovint passa a les assemblees, la resolució i l'assoliment de l'acord és una tasca de formigueta. La formació interna, la participació en proves pilot del nou funcionament o els grans processos de reflexió col·lectius han marcat els tempos de la transformació de Suara. "Ha estat una qüestió molt present en la nostra organització", reconeix.
Concretar la plataforma alternativa
Com en molts altres sectors, al cooperativisme, i especialment dins el projecte de Suara, la pandèmia va servir com un accelerador dels processos de digitalització que ja estaven en els plans estratègics anteriors potser amb horitzons més llunyans. La transició cap a un model de plataforma cooperativa de serveis a les persones, així, s'ha trobat amb rutines diverses que "han quedat" després de la crisi sociosanitària –rutines que, de fet, es volen aprofundir–. En ple confinament, amb les dificultats que aquest implicava per a treballadores amb el grau de presencialitat que tenen les de la cooperativa, es va posar en marxa un servei digital de suport emocional; que ara s'està fent servir, posa com a exemple Cobo, per impartir formació en qüestions com la higiene íntima femenina per a les persones usuàries de la cooperativa.
Cobo a la seu de Suara | Cedida
La plataformització s'ha concretat, en el cas de Suara, en una sèrie de serveis que ara es vehiculen mitjançant eines i propostes tecnològiques. La directora d'innovació posa l'exemple dels nous protocols de seguiment i acompanyament a joves migrats que, per edat, ja han sortit del sistema dels serveis socials de l'Estat. Així, els mesos de digitalització forçada han generat noves rutines que la cooperativa considera positives, capaces de modular i millorar la seva activitat en el futur. "Encara hem de descobrir com traslladar tots els aprenentatges que vam acumular durant la pandèmia a l'activitat de la plataforma" raona Cobo.
El futur cooperatiu digital
Si bé les estructures de funcionament ja comencen a estar adaptades a les noves propostes digitals, el de les persones és un procés més complex. Quan es parla de la capacitació digital, tant de moltes de les treballadores i treballadors de la cooperativa com de les persones usuàries dels seus serveis, Cobo explica que "es partia de molt lluny" i que, per tant, es fa necessària una tasca d'aprenentatge i adquisició de costum amb les eines tecnològiques. Suara ja ha hagut de fer "un gran esforç" en aquest sentit, amb la creació d'un equip intern que ha aplicat el model europeu de competències digitals específiques per cada perfil professional que opera a la cooperativa. "La digitalització no va només de tecnologia; va de canvi cultural, va de formació i de persones", argumenta la sòcia de Suara.
"Encara hem de descobrir com traslladar tots els aprenentatges que vam acumular durant la pandèmia a l'activitat de la plataforma"
Sobre aquesta feina, un cop les persones sòcies han pres el costum i les dinàmiques d'un format d'operació social plataformitzat, la cooperativa pot avançar amb propostes que ampliïn el seu abast digital. Per exemple, Cobo projecta l'aplicació d'aquestes eines a l'acompanyament de persones sense llar o altres col·lectius vulnerables. També s'exploren plans de formació per a l'adaptació d'eines tecnològiques a la cura de les persones al seu domicili, amb una estratègia de col·laboració amb la comunitat al voltant de la persona usuària. La connexió amb els entorns veïnals i socials esdevé la clau per "generar projectes intergeneracionals" que portin a la gent gran amb què treballa Suara el coneixement digital de joves del seu barri. "Ens preguntem, en cada ecosistema, què pot fer el barri per la gent gran?", planteja la directora d'innovació, en un context fructífer per a models d'economia social. La digitalització, així, serveix com a camí per al retrobament comunitari en barris i ciutats; entorns on la pandèmia no ha deixat només l'ús de zoom per parlar amb familiars, sinó una sensació de retorn de la coneixença amb l'entorn.