Els productes light, els zero sucre o els proteics estan a l’ordre del dia. Qui no s’ha demanat una Coca-Cola Zero pensant que li està fent un favor al seu organisme? Doncs un grup generós de consumidors, si tenim en compte que, el 2019, un 60% de les vendes de The Coca-Cola Company van ser dels seus productes sense sucre o sense calories afegides, tal com va detallar la companyia estatunidenca. Sense entrar al debat de quin tipus de refresc és més saludable -o més aviat, menys perjudicial-, sembla que la població comença a preocupar-se per la seva alimentació: concretament, un 72% dels espanyols afirma estar més preocupat que fa cinc anys, segons l’informe de la marca de fruita fresca Bruñó¿Hemos madurado? No somos perfectos, pero lo estamos intentado.
Un 72% dels espanyols afirma estar més preocupat que fa cinc anys per la seva alimentació
Així mateix, els supermercats, mitjançant noves -i no tan noves- tècniques de publicitat i màrqueting es troben a l’aguait dels consumidors, pretenent influir en les seves decisions de compra en un entorn on la cultura healthy guanya terreny. El problema s’origina quan aquestes tècniques són enganyoses: “Envasos cridaners i atractius per desviar l'atenció d'ingredients poc saludables com ara sucres afegits, greixos i additius artificials són només alguns dels exemples que més trobem als supermercats”, explica LuisCañada, fundador de FITstore, qui adverteix que “els gegants de l'alimentació s'aprofiten de termes ambigus, però vinculats a la salut, o abusen de colors verds als seus embalatges per crear una imatge saludable que no es correspon amb la realitat”.
És per aquest motiu que esdevé essencial per als consumidors aprendre a identificar les qualitats de cada producte perquè realment suposin un benefici per a la salut, però, especialment, diferenciar aquelles ofertes enganyoses que, probablement, no són ni bo, ni bonic, ni barat.
1. La importància de la lletra petita
La informació realment important de cada producte acostuma a trobar-se amagada. Una de les primeres passes a seguir per no ser víctima de la publicitat enganyosa consisteix a girar l’envàs i revisar la llista d’ingredients i la informació nutricional del producte en qüestió. És l’única manera de saber si la maionesa que estàs comprant és realment “baixa en greixos”. De fet, els experts consideren que els productes baixos en greixos són aquells que en contenen menys de tres grams per cada cent. També apunten que és aconsellable evitar els aliments amb més de 15 grams de sucre per cada cent i apostar per aliments elevats en fibra, evitant, per descomptat, tots aquells que contenen additius.
2. Com més gran és el reclam publicitari, més possibilitats de ser manipulats
“Els reclams saludables de les grans companyies d'alimentació en els seus envasos poden ser temptadors, però sovint són exageracions, només expliquen mitges veritats o, fins i tot, mentides”, assegura Cañada. En aquest sentit, malgrat que un determinat producte pugui ser anunciat com “baix en greixos” també pot estar carregat de sucre i ser perjudicial per a l’organisme.
Aquest punt fa referència justament a l’anterior: "La norma que regula la informació que ha de ser present a les etiquetes, és una normativa d'àmbit europeu, el Reglament 1169/2011, que deixa clar que la informació alimentària no ha d'induir a error sobre les característiques de l'aliment, en particular, sobre la naturalesa, identitat, qualitats, i composició, entre d'altres”, apunta l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que subratlla que “un producte no pot donar a entendre el que no és, però, a la pràctica, recorren a tota mena de tripijocs que busquen confondre el comprador".
3. El highprotein i la guerra contra els anglicismes
El català perd terreny als supermercats davant l’allau dels productes healthy, highprotein o lowcarb. Ara és possible trobar des de iogurts fins a pa proteic, en un context en què un consum més gran de proteïna s’associa a una dieta més saludable. Així ho comenta l’expert de FITstore, quan apunta que aquests aliments “han inundat les lleixes dels supermercats”: "Hem detectat una transició cap a l'etiquetatge proteic i està demostrat que com més alt és el número que acompanya la proteïna, més susceptible és a ser comprat", explica Cañada, qui detalla que aquest fet es trasllada als envasos, amb colors intensos que ressalten les qualitats “que més els interessen” i ignoren les que empitjoren la qualitat nutricional.
4. La trampa dels light i els zero sucre
Que un producte sigui light no implica que sigui baix en greixos. En veure aquest anglicisme és comú assumir que el producte light és més saludable que l’original, però no sempre és així: per tal de mantenir les propietats organolèptiques -aquelles que poden percebre els nostres sentits, com el gust, la textura o l’olor-, són necessaris un seguit d’additius que acaben convertint el producte en una barreja gairebé infinita d'ingredients de dubtosa qualitat.
El mateix succeeix amb els productes sense sucre. Si bé molts productes destaquen aquesta qualitat, amaguen que en el seu procés d’elaboració es fan servir edulcorants de baixa qualitat, que generalment són compostos químics gens recomanables i causants de mals gastrointestinals, nàusees o descomposició.
Bonus track: Nutriscore, aliat o enemic dels consumidors?
Nutriscore és el sistema d'etiquetatge nutricional frontal escollit a l’Estat per facilitar als usuaris una informació més clara dels aliments. “És un bon punt de partida per ajudar els consumidors a optar per l'opció més saludable”, declara l’OCU. El sistema valora tant les aportacions de components que es consideren nutricionals positives (contingut en fruites, fruits secs i verdures, fibres, proteïnes i oli d'oliva, colza o nou) com les negatives (calories, greixos saturats, sucres i sal) per 100 grams o mil·lilitres de producte.
Així i tot, els experts de FITscore apunten que el sistema “ha estat durament criticat des d’un inici pels professionals del sector, i no són ni un ni dos els països que s’hi han oposat”. “Un A verd al semàfor Nutriscore no és sinònim de res, ja que només cal ajustar una mica els paràmetres positius i negatius sense ni tan sols haver de canviar la fórmula per escalar la nota que ofereix aquest algorisme”, indica Cañada, qui defineix l’indicador com “un blanquejador d'etiquetes que confon enormement el consumidor”.
Cañada: "Nutriscore és un blanquejador d'etiquetes que confon enormement el consumidor"
A més, cal tenir en compte que el semàfor de Nutriscore compara els productes dins de la mateixa categoria, és a dir, unes determinades llaminadures poden tenir la màxima puntuació malgrat tractar-se d’un producte clarament poc saludable. Per aquest motiu, i reprenent l’exemple inicial del famós refresc de Cola, és senzill preguntar-se per quin motiu la Coca-Cola Zero té una B a l’indicador de Nutriscore, quan tot i ser un producte sense sucre, és un refresc gasós que compta amb un ampli llistat d’ingredients difícil de desxifrar: colorant E-150d, ciclamat sòdic, acesulfam K i aspartam, acidulant àcid fosfòric i citrat sòdic.