El Tribunal Suprem (TS) ha avalat l'empresa mixta entre Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a la gestió del servei d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana constituïda l'any 2012. D'aquesta manera, el TS estima els recursos contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 va anul·lar l'empresa de capital mixt després d'un recurs d'Aigües de València, Acciona i Aqualia.
La sentència del Suprem "manté la legalitat del procediment utilitzat per l'administració" i assegura que la via del procediment negociat està emparat per la llei de contractes del servei públic.
L'empresa mitxa metropolina s'encarrega de la gestió del cicle integral de l'aigua a Barcelona i 23 municipis més, que està controlada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'AMB i un 15% per Criteria Caixa.
Igualtat i transparència
El procés judicial ha avaluat l'acord del 6 de novembre del 2012 del Consell Metropolità de l'AMB que va crear l'empresa de capital mixt per a la gestió del servei integral de l'aigua. Aigües de València, Acciona i Aqualia va interposar un recurs contra l'acord de constitució en considerar que l'administració no va motivar suficient la designació directa d'Agbar com a soci privat en la nova entitat gestora del servei.
El TSJC va recordar que els principis d'igualtat de tracte i transparència són essencials en matèria de contractació pública, uns principis que imposen procediments de contractació oberts a tots els interessats, de forma que només en casos molt excepcionals és possible l'adjudicació directa del servei, excepció que ha de quedar molt ben motivada.
En aquest cas, l'AMB va aplicar l'excepció consistent en l'existència d'un sol proveïdor possible. El tribunal va considerar però que l'administració no va ponderar adequadament els drets històrics d'Agbar ni el valor de la xarxa de distribució, ni va justificar perquè considerava impossible la concurrència d'altres companyies que poguessin estar interessades ni la durada del contracte, de 35 anys.
El TS ha revocat ara aquesta decisió amb quatre sentències sobre la prestació integral de l'aigua, la constitució de la societat de capital mixt, els estatuts de la nova societat i el conveni subscrit per l'AMB i Aigües de Barcelona. En resum, conclou que "concorre la justificació de la necessitat d'atorgar el contracte a un empresari determinat, sense que existís una alternativa o substituït raonable, i sense que l'absència de competència sigui el resultat d'una restricció artificial dels paràmetres d'adjudicació de la concessió".
En contra del que feia el TSJC, el TS afirma que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la Llei de règim local del 1950 i que aquesta competència "no suposa l'assumpció automàtica del servei d'abastiment d'aigua".
El TS destaca també avala la "plena competència" estatal per atorgar la concessió d'aigües a Aigües de Barcelona i que aquesta no es podia considerar provisional ja que el servei no havia estat municipalitzat i els intents que es van fer el 1966 i el 1982 per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana de Barcelona no van assolir la finalitat perseguida.