És la crisi? És la concentració del sector? És la transformació digital? És la combinació de tots els factors? El tancament d'oficines bancàries és tendència a tot Europa, però encara ho és més a Espanya, el país que més n'ha tingut, de sempre, de tot el continent. De fet, l'Estat va arribar a comptar amb fins a 46.065 oficines durant el 2008, una xifra que contrasta amb el total de 237.702 que hi havia llavors repartides per tot Europa i que representaven el 19,38% de tota la Unió Europea -ara el percentatge ha baixat fins el 15%-. La crisi va fer obrir els ulls a moltes entitats. Algunes van decidir absorbir-ne d'altres, cosa que portava implícit el tancament d'algunes oficines. D'altres van decidir posar la mirada en el futur i plantejar com afrontar la revolució digital. Els diferents EROs anunciats per algunes entitats amb motiu del tancament de centenars d'oficines han fet posar el crit al cel a molts, però la realitat és que ja fa anys que, poc a poc i de manera subtil, moltes oficines han anat tancant. El veritable motiu? Un canvi en la relació entre l'entitat i el client.
Ja fa mesos que Caixabank va anunciar el tancament progressiu de 800 oficines fins el 2021 amb ERO inclòs: després de setmanes de negociacions, uns 2.000 treballadors deixaran la seva feina. Ara bé, l'entitat també va emmarcar dins del seu pla estratègic l'obertura de noves oficines store, que passaran de 377 a tot Espanya a 600. També el Banc Santander va comunicar als sindicats al maig del 2019 la seva intenció de retallar més de 3.700 llocs de feina i suprimir 1.150 oficines a tot l'Estat. Ho va fer justament després d'adquirir el Banc Popular, tot i que va admetre que la decisió també està vinculada a la transformació digital del sector.
Segons dades del Banc d'Espanya, mentre l'Estat comptava a març del 2019 amb 25.896 oficines -una xifra molt similar a la del 1980-, Catalunya té 3.539, un nombre semblant al que hi havia entre el 1975 i el 1976. Però Catalunya, a diferència d'Espanya i de la resta d'Europa, va tenir el seu punt àgil en obertura d'oficines el 2007, un any abans que l'Estat i la UE, i ja el 2008 va començar a tancar alguns locals.
I és que, després d'haver passat per un període d'expansió, acaba arribant la desacceleració. "Les empreses millor organitzades han sabut prendre les mesures més ràpides per anticipar-se a la crisi", subratlla l'economista i president de la consultora de recursos humans IcsaGrupo, ErnestoPoveda, a VIA Empresa, al mateix temps que afegeix que "s'està transformant el sector de manera molt significativa i s'està diversificant l'actuació de la banca cap a altres mons". Europa va en aquesta mateixa línia, però sempre tenint en compte que "la banca espanyola ha tingut un perfil diferent al de la banca europea", destaca la presidenta de la Comissió d'Economia Financera i membre de la junta de Govern del Col·legi dels Economistes de Catalunya (CEC), Carme Garcia.
En menys de 10 anys, la província de Barcelona ha tancat més de la meitat d'oficines bancàries i ha passat de tenir 5.723 el 2008 a tenir-ne 2.454 al març del 2019. De fet, Girona i Tarragona també han reduït a més de la meitat les seves oficines, mentre que Lleida n'ha tancat menys que la resta.
Segons la consultora McKinsey, Espanya ha aconseguit rebaixar el nombre d'oficines per habitant passant de les 1.000 sucursals per cada milió d'habitants durant la crisi a 600 actualment, però, assenyala, "els bancs espanyols encara compten amb la xarxa més densa de tot Europa i l'Amèrica del Nord". Encara la separen 100 oficines del segon país que té una xarxa més extensa que és Portugal i dista molt d'altres territoris com els Països Baixos amb 99 oficines per cada milió d'habitants -el país amb menys oficines-, el Regne Unit amb 153, el Canadà amb 161 i Suècia amb 183.
Per què Spain is different?
El canvi de la relació entre l'entitat i el client avança a tota vela i és per això que Espanya ha hagut de fer un cop de cap i, a partir de la crisi, moltes oficines bancàries van començar a tancar. Però, per què l'Estat espanyol és el territori que, de sempre, ha tingut moltes més sucursals que la resta de països? Segons apunta Garcia, "per la cultura espanyola ens hem acostumat a tenir-ho sota de casa i, si ho tinc més lluny, ja no hi vaig".
El creixement d'oficines "permetia al sector bancari fer més negoci perquè el fet que les entitats estiguessin properes a les persones físiques i a les empreses els suposava una manera de guanyar negoci, la relació personal tenia un pes, facilitar l'accés a l'oficina...", relata la presidenta de la Comissió d'Economia Financera del CEC, que afegeix que "avui en dia l'oficina no és un valor perquè, cada vegada més, el jovent hi va menys", mentre que "la gent gran hi continua anant perquè molts no es maneguen bé per internet o desconfien".
Garcia: "Avui en dia, l'oficina ja no és un valor perquè, cada vegada més, el jovent hi va menys"
Dos models que conviuen, però ho fan amb data de caducitat. Primer va ser la crisi i la fusió d'entitats i després la transofmració digital. "La ràtio d'eficiència baixa quan no tens oficines i la línia que prenen les entitats financeres perquè el tipus d'interès i els ingressos són baixos i els salaris es mantenen i han de fer alguna cosa perquè els números els quadrin", concreta Garcia.
Però per a Poveda, malgrat el panorama, la fórmula no és acomiadar centenars de persones: "La tecnologia és un facilitador". En aquest sentit, l'economista sustenta que "s'estan fent uns processos de tancament d'oficines sense pensar en com reubicar el talent", cosa que, a parer seu, ens conduirà cap a un món en què "probablement tindrem informació més ràpida, però de menys qualitat".
El país d'Alibabà
"Fa 10 anys, això era el país d'Alibabà i els 40 lladres", ironitza el també president d'IcsaGrupo per enumerar totes les entitats que existien fa una dècada. Ell té clar que el model que hi havia fins ara i el que vindrà forma part del "plantejament economicista dels bancs". "Quan entres en una oficina bancària ja no saps si vas a comprar electrodomèstics o a fer gestions bancàries", bromeja sobre la diversificació del món bancari.
De moment, però, encara hi ha gent que acut a les oficines amb l'objectiu de resoldre un problema o de contractar algun producte. Això, a Espanya encara es porta, mentre que, per exemple, els 80% dels clients dels països nòrdics ja contracten tots aquests productes per internet. Al sud d'Europa la cosa canvia i, segons McKinsey, només contracten online el 50% de la població.
Poveda: "Estem fent una robotització inútil de les organitzacions versus a una teòrica major productivitat que no s'està produint"
Però les entitats han agafat el camí de la despersonalització. Segons Poveda, "en certa manera, han trencat la fidelitat que teníem amb aquesta persona i amb l'entitat". "Algú, per molt que sàpiga d'informàtica, no sabrà què fer. Estem fent una robotització inútil de les organitzacions versus a una teòrica major productivitat que no s'està produint", conclou. Un concepte que també subscriu Garcia, que admet que "m'espanta que deixem de tenir la valoració i la sensibilitat personal. No se m'acut com estar discutint amb una màquina".