La Nerea de la Corte és enginyera industrial especialitzada en tècniques energètiques. Treballa a Endesa des del 1999, on ara es dedica al desenvolupament i gestió d'iniciatives ambientals. Al seu departament són quatre dones i cinc homes, una xifra en equilibri que dista molt de la realitat que viuen en altres companyies. També de la seva etapa universitària, on calcula que únicament prop del 10% dels alumnes eren dones. "Era molt minoritari. Ara ha augmentat, però no suficientment", comenta. Perquè només un 17% dels estudiants de carreres STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a la Unió Europea són dones, una xifra que demostra que en ple segle XXI encara etiquetem les professions segons el gènere.
De la Corte va escollir aquesta carrera a través del seu pare. "Ell tenia una feina assimilable al de l'enginyeria i a mi em cridava l'atenció. Vaig prendre la decisió quan feia COU i vaig tenir la sort que els meus professors em van donar suport i em van recomanar fer enginyeria industrial per tenir una formació general de caràcter tècnic i no encasellar-me", relata. A ella no la va fer enrere que tots els seus referents fossin homes, que les dones que veia en el sector es dediquessin a la investigació, ella volia tocar la part pràctica de la indústria.
Sirag: "Els costa entendre que domines el tema, estan com a l'expectativa i es nota que no confien en tu"
Els referents, sempre els referents. I és que Salwa Sirag també es va convertir en enginyera tècnica mirant-se en un mirall, a més del fet que sempre li havia agradat descobrir el funcionament de les coses i remenar-ho tot. "És veritat que des de ben petita m'havia motivat molt, però és que el meu pare és enginyer", explica aquesta enginyera que treballa com a gestora de medi ambient a Endesa Catalunya.
Les dificultats de ser dona
Amb sinceritat, Sirag assegura que en el seu dia a dia no pateix discriminació, però que en l'àmbit extern costa que la preguin seriosament. "Amb els companys no hi ha cap problema, però a escala externa els costa entendre que domines el tema, estan com a l'expectativa i es nota que no confien en tu. Si a més vas acompanyada d'un tècnic home, el miren i li parlen a ell", explica. Una situació molt similar a la que viu l'Eva Martín, enginyera industrial i cofundadora i CEO de Tiendeo. En el seu cas, la falta de respecte l'ha vist en les reunions, on assegura que la seva veu no té la mateixa importància: "Et tallen, parlen més fort que tu o no es prenen seriosament el que dius. Ho vaig començar a veure a la universitat i a les pràctiques".
Jonathan Lemberg, Eva Martín i María Martin, fundadors de Tiendeo | Cedida
Martín considera que la dona parteix al món laboral des d'una posició de "culpable". Com Sirag, s'ha vist en la necessitat de demostrar que pot fer la seva feina i que té els mateixos coneixements que els seus companys, "com si ser dona et fes tenir alguna culpa", apunta. I això també ho ha vist en trobades amb inversors o clients ja des de la seva posició com a emprenedora i CEO d'una empresa. "Després d'enviar e-mails amb el meu nom i càrrec i quedar per trobar-nos, sovint miren i es dirigeixen abans en Jonathan, cofundador de Tiendeo juntament amb la meva germana i amb mi, que no pas a mi. Creuen que ell és el CEO, és per inèrcia", explica. Un cop el malentès queda clar, no hi ha cap problema, però el capítol es repeteix.
De la Corte: "El que hem de fer és trencar amb els clixés i demostrar que podem, deixar de pensar que hi ha coses on trobarem barreres"
Potser el cas de De la Corte és un dels pocs on les traves són anècdotes, no ha patit situacions on ha vist clarament que hi havia algun tipus de discriminació. Per aquest motiu ella atribueix a la "barrera mental" gran part dels frens que troben les dones en el sector: "No hi ha res que no puguis fer, és més un prejudici de les persones. El que hem de fer és trencar amb els clixés i demostrar que podem, deixar de pensar que hi ha coses on trobarem barreres".
"Tu eres l'enginyera?"
Per a Sirag, l'entorn és una clara influència, però sobretot creure en les pròpies capacitats: "Fàcil no ho tenim, per descomptat, però penso que l'entorn és molt important i també que tu no et posis límits, hem de creure més en nosaltres mateixes i això també és el fet que l'entorn cregui, perquè si tu no t'hi creus, difícilment avançaràs", estima l'enginyera.
En la seva opinió, per lluitar contra aquesta escassa visibilitat de les dones en àrees tecnològiques s'ha de tenir més representació. "Que ens vegin que som professionals, que som exactament iguals que els homes, això és molt important. Hem de tenir presència, i que això no ens faci retreure'ns. I sobretot que entenguin que les dones poden fer de tot, des de ser astronautes fins a bomberes, és molt important", apunta.
Imatge de l'Open Power Space | Cedida
Coincideix amb aquesta visió positiva la Nerea de la Corte, qui aposta per tenir una actitud basada a posar-se reptes. Tal com explica, cada cop que s'ha trobat davant un nou projecte on s'ha pogut posar en dubte la seva professionalitat per ser dona, s'ho ha plantejat com una prova més: "És millor prendre-t'ho així, si no, no vas enlloc. És trist que ho hagis de demostrar, però el fet d'aconseguir sempre et satisfà. Igual que quan enfrontes un repte i ho assoleixes, surts reforçat". Perquè sí, encara que hagi estat en comptades ocasions, ella també ha hagut de refermar-se com a professional capacitada malgrat el seu gènere.
Malena Calva és una altra professional vinculada a la tecnologia. Psicòloga de formació, sempre ha estat relacionaa amb projectes tecnològics des de la seva experiència a Intel i Nokia i ara a Endesa, on és la responsable de l'Open Power Space, un espai de coworking corporatiu amb l'objectiu d'ajudar al procés de transformació de la companyia a escala digital.
Des d'aquesta perspectiva, intenta aportar una mirada de gènere treballant, per exemple, amb joves d'entre 13 i 16 anys en una jornada que comptarà amb la presència de dones líders per mostrar-les referents en el camp de les ciències i la tecnologia. També al nou espai maker que organitzen estan buscant noies amb perfils tècnics, "posem el focus en atraure dones perquè la nostra empresa està formada sobretot per homes i a vegades les noies tenen molt poca rellevància", explica Calva.
Buscar els referents femenins
En definitiva, Malena Calva explica que des de l'espai que gestiona busquen parlar de diversitat "sense que paregui que es parla de diversitat". "Volem fer-ho de manera subliminal, no diem que cal incorporar més dones aquí o allà sinó que intentem que de tant en tant vingui una dona potent d'una empresa súper puntera a parlar de tecnologia, de seguretat, etc. Mostrar exemples clars", explica.
Nerea de la Corte, en un acte | Cedida
Per a De la Corte el camí no ha estat fàcil, s'ho ha hagut de guanyar com qualsevol altra persona, però sí que ha trobat a faltar models de dones que l'ajudessin a veure que era possible ser enginyera. O a ser directiva, en el cas de les dones que aspiren a càrrecs elevats. I menciona la seva mateixa empresa, Endesa, la qual té una seu territorial a Catalunya liderada per una dona, mentre que la resta de l'Estat espanyol estan dirigides per homes.
Malgrat tot, Martín creu que la situació millora. Fent una mirada enrere, recorda com fa aproximadament 10 anys les multinacionals van començar a fer quotes i a incloure les dones en càrrecs de direcció. "Quan jo vaig començar a treballar això no hi era i tampoc hi havia dones als consells d'administració, la cosa ha canviat molt. És el que necessitem perquè les nenes vegin que és possible", defensa.
De la Corte: "Els nens i nenes han de saber a què ens dediquem, què fem a la feina i que no ha generat cap mena de limitació el fet de ser dona"
En aquest sentit, De la Corte anima les enginyeres, científiques, executives i professionals de carreres tradicionalment masculinitzades a fer d'altaveu. "Hem de ser un exemple a seguir. Per fer-ho, els nens i nenes han de saber a què ens dediquem, què fem a la feina i que no ha generat cap mena de limitació el fet de ser dona", defensa. Fins al moment, ella ensenya a la seva filla que pot ser el que ella vulgui, i també a les amigues de la seva filla, perquè la penetració de dones en feines tècniques és baixa i no tothom té un referent a prop.