"Només hi ha una solució a l'emergència climàtica: latecnologia". El president i CEO de Nokia, Pekka Lundmark, té una visió clara, tot i que materialment difusa, de com ha de ser la lluita contra l'emergència climàtica. El paper de les noves tecnologies, especialment d'aquelles lligades amb les potències de la indústriamòbil, és condició sine qua non per al món verd, tal com l'imagina el directiu. Lundmark compta amb un currículum que li atorga una autoritat en la transiciócorporativa cap al món verd que no té cap altre directiu del seu sector. Després d'anys de gestió de l'empresa pública d'energies renovables finesa, Fortum, el CEO es troba en la tesitura de liderar un dels players mundials d'una branca productiva que ell mateix considera capdavantera en la gestió del canviclimàtic.
La situació, com admet el mateix directiu, no es dona a l'esperança. "Les recents dades publicades per l'IDCC, que van passar desapercebudes, no ofereixen una lectura plaent", lamenta. Amb un escenari que, en el costat més optimista del ventall, deixa el món davant un augment de temperatura d'entre tres o quatre graus a final del segle, no es pot per menys que prendre "accions ràpides i contundents" – unes accions que, lluny de la retallada d'activitats extractives o la limitació de la producció, apunten, segons Lundmark, cap a fer més eficients els processos que han fet avançar aquesta emergència.
Lundmark: "El nou metavers no és un afegit a la sostenibilitat, és la sostenibilitat en si mateixa"
La rellevància de la tecnologia mòbil, segons el CEO, resideix en la seva capacitat per millorar els processos mitjançant la connectivitat. Un dels exemples paradigmàtics d'aquesta potencial aliança entre connexions i sostenibilitat es troba, opina Lundmark, en les energies renovables. "Com més energia verda fem servir, millor connectivitat necessitarem". Des del transport de les energies renovables fins a "sistemes d'emmagatzematge que facin el transport més eficient", la millora de les infraestructures de connexió, siguin en comunicacions o en gestió i transport de l'energia, és la clau de volta d'una transició ecològica basada en l'avenç tècnic.
La generalització de la tecnologia 5G també serà, argumenta Lundmark, essencial per a una reconversió productiva cap a processos més sostenibles. Està en la mà de les empreses de telecomunicacions "oferir sostenibilitat" en el conjunt del territori, en tant que la millora en eficiència que suposa la connexió mòbil de baixa latència és la peça central de la idea de transició verda del directiu. Amb una menor inversió energètica per bit a la connexió, la tecnologia 5G – i eventualment 6G – permetrà el que Lundmark considera l'aplicació més útil del metavers: un bessó digital del planeta que generi "un loop constant d'informació entre el món real i el digital". Amb aquesta eina, seria possible l'anàlisi i la gestió de totes les situacions i processos en el sentit de l'eficiència. "El nou metavers no és un afegit a la sostenibilitat, és la sostenibilitat en si mateixa".
La perspectiva tecnooptimista de Lundmarkk es basa en un avenç sostingut de les infraestructures i dispositius que permetrien portar a terme aquesta transformació sostenible. "És fàcil subestimar la velocitat a què van algunes tecnologies – adverteix el CEO – que es tornen més petites, més lleugeres i més barates" en períodes molt curts de temps. Com a exemple, el directiu s'agafa al progrés de l'energia solar fotovoltaica, que en qüestió de menys d'una dècada ha passat de ser la més cara de totes les renovables a ser la més barata, en un procés que "encara ha de continuar". El Sol, defensa Lundmark, és el motor de la transició ecològica, en tant que "projecta cada dia més o menys la mateixa energia que el Món utilitza en un any". La seva captació i millor aprofitament, doncs, "és el futur".
Transició verda de mercat
Segons Lundmark, les regulacions sobre el combat contra l'emergència climàtica han de tenir un de dos objectius: o bé deixar que el mercat triï la distribució de recursos òptima per a la transició, o bé posar a disposició del teixit empresarial les eines per ser més eficients. "Les empreses hem de ser una força del bé", imagina el CEO de Nokia, que situa sota el paraigua corporatiu la responsabilitat i la capacitat d'implementar aquesta transformació.
Polman: "No podem viure en petites illes de riquesa mentre el mar de pobresa creix al nostre voltant"
El directiu celebra el compromís "al 100%" de Nokia en la completa dependència de renovables en les seves operacions per l'any 2025, pujats a l'onada de "l'eficiència energètica". Per seguir el seu camí, el CEO anima administracions i empreses a mobilitzar els mercats financers, els únics amb la capacitat econòmica per afrontar "les inversions necessàries per a la transformació verda". Lundmark posa, com a exemple de l'activació del sector privat, el mercat europeu d'emissions de CO2 que, considera, ha posat uns límits i ha deixat el mercat regular com gestionar aquests límits. És el sector privat, així, qui "ha de decidir quines són les millors i més eficients formes de reduir emissions".
El principal contribuïdor a la reducció d'emissions i augment de la sostenibilitat dins el sector privat, reitera Lundmar´, és la indústria mòbil i de les telecomunicacions. Una bona coordinació entre els avenços en connectivitat i les polítiques de transició ecològica farà que les telco no siguin "Només un usuari passiu de l'electricitat, sinó part activa del sistema energètic". La petjada ecològica d'aquesta indústria, com indica el CEO, és 10 vegades inferior a les seves capacitats quant a retallada d'emissions si s'implementa en altres sectors. "El nostre missatge a les autoritats – informa Lundmark – és que mirin l'activitat de carboni de la tecnologia mòbil".
Valors d'empresa
Com a teloner de la presentació de Lundmark, el director general de GSMA Matts Granryd ha debatut amb el que fóra CEO d'Unilever, Paul Polman, sobre la responsabilitat social corporativa en termes de sostenibilitat i lluita contra les desigualtats. En la línia del plantejament del CEO de Nokia, que reclama a les empreses que "facin el correcte", Polman exigeix el sector privat que assumeixi el seu rol social i vagi més enllà dels interessos dels seus shareholders. El directiu i autor de Net Positive demana que les companyies superin el discurs de la RSC per aportar a la recuperació de l'entorn social i ecològic. "Ser menys dolent que abans no és ser prou bó. Hem de ser regeneratius i reparadors".
Sobre el conflicte entre sostenibilitat i balanç, Polman el descarta com una falsa dicotomia. "Les empreses que més activament intenten reduir les seves externalitats negatives són les que tenen més valor de mercat". En un sentit similar, el director general de GSMA nega que, en les condicions actuals, l'aposta per la sostenibilitat i el vessant social de l'empresa no és una qüestió d'RSC. "El compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible – estableix Granryd – és una bona decisió de negoci". Una millora de la situació social al voltant de l'empresa és, de fet, una aposta per la seva viabilitat a mitjà termini, en tant que el sector privat és un actor més d'una estructura social que aporta més a totes les seves peces si funciona correctament. "No podem viure en petites illes de riquesa mentre el mar de pobresa creix al nostre voltant", conclou Polman.