Un total de 715 startups, 25 acceleradores i incubadores, 11 corporate verturing, 50 associacions i comunitats... Són les xifres de l'ecosistema emprenedor valencià, més viu que mai i en plena efervescència, com s'ha vist aquests darrers dies amb la celebració de la Valencia Startup Week o el Valencia Digital Summit, en què s'ha presentat l'Observatori Statup de la Comunitat Valenciana. L'informe revela que el gruix de l'emprenedoria es concentra a la província de València, i que els sectors amb més força són el software i el health/wellbeing. Teresa G. Muñoz és la responsable en última instància d'aquest moviment, com a directora general d'Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana. Amb ell parlem de la vivesa del sector i, sobretot, dels reptes per potenciar en un context tan diferent. No obstant això, el 20% de les startups registrades proposen solucions davant la crisi causada per la COVID-19.
Primer que res, en què està treballant el seu departament com a objectiu prioritari en aquests mesos de pandèmia?
Aprovàrem el pla estratègic i som els responsables de tota l'emprenedoria, del sistema emprenedor i d'un poc posar a terme les polítiques que volen marcar en l'emprenedoria. En eixe sentit començàrem a reorientar a l'emprenedoria verda, només vam entrar, perquè pensàvem que havíem de tindre un eix per estimular la creació d'empreses en l'àmbit verd i amb la pandèmia i tot el que ha ocorregut el que sí que hem vist clarament -i donat que també som la Direcció General de cooperativisme- hem fet una reorientació cap a especialització en triple impacte, incorporant el vessant social dins dels projectes emprenedors que es desenvolupen al País Valencià a partir del cooperativisme o a través d'idees empresarials que incorporen l'impacte social al seu ADN.
Quins són els objectius del seu departament? És a dir, què és important a hores d’ara?
Tenim dos objectius grans: d'una banda, allà on no arriba l'ecosistema emprenedor arribar nosaltres perquè cap projecte emprenedor en la seua etapa de maduració es quede desistit. Ocorre ara que hi ha projectes que comencen a desenvolupar-se i cauen, és intentar tindre atenció. Atendre territoris que no tenen accés a serveis d'emprenedoria com poden ser les zones rurals, etc. i per una altra banda, aconseguir accelerar el màxim nombre de projectes que puguem reorientar. La reorientació de triple impacte no només va cap als serveis que nosaltres estem donant, sinó també va perquè els agents de l'ecosistema comencen a treballar en triple impacte i perquè al final diguem, aconseguim una gran quantitat de projectes que tinguen triple impacte: social, ambiental i tecnològic. Però, per a aconseguir un model productiu, necessitem sempre saber quin model volem i anem a treballar sempre des d'aquesta perspectiva. Anem a treballar perquè després l'ecosistema ens seguisca, si ho considera, clar.
"Per a aconseguir un model productiu, necessitem sempre saber quin model volem i anem a treballar sempre des d'aquesta perspectiva"
Quina és la diagnosi que es fa del País Valencià? En quina situació està? Ja hi ha projectes que podrien entrar en aquest triple impacte?
Sí, en tenim. Hem fet una primera prova pilot i estem treballant en una vintena de projectes (entre 15 i 20) i volem arribar a reorientar-los... El que passa és que el projecte que és tecnològic o innovador, no té el vessant social, aleshores, es pot treballar perquè la incorpore perquè és el vessant social el que estem treballant perquè s'incorpore. Estem un poc veient com està l'ecosistema per a poder reorientar el màxim nombre de projectes possibles al triple impacte.
Ho ha accelerat la pandèmia?
Ja teníem previst fer-ho, però ara ho estem fent més apressa, perquè clar, de cara a la situació que puga vindre, només des d'un punt de vista en què s'incorpore la variable social en el desenvolupament. També té a veure amb el desenvolupament de l'economia social, que per primera vegada en Europa estan considerant-la des d'un punt de vista empresarial i no tant de Tercer Sector, que també. Ací entenem que hi ha una oportunitat per a desenvolupar projectes dins del cooperativisme, i de la innovació que poden en algun moment optar a fons europeus o que puguen tindre un desenvolupament millor.
A l’agost es van signar diferents convenis de col·laboració entre la Conselleria d'Economia Sostenible i diversos centres d'investigació de la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de fomentar l'emprenedoria científica. En quin punt està l'R+D al País Valencià?
Sí. El programa d'emprenedoria científica el que pretén és emmagatzemar o fer el banc de patents dels resultats de les investigacions que es puguen donar en la Universitat. La nostra tasca és dinamitzar eixe banc i veure quines patents poden arribar al mercat per a constituir una spinoff, o una startup. Hi ha exemples, com per exemple Epidisease, que ja és una empresa consolidada, començà amb una idea d'investigació a la Universitat de València D'una altra banda, també tenim programes que es focalitzen en l'emprenedoria innovadora i són els programes de cultura emprenedora dins de la Universitat. Ací el que fem és que les cinc universitats valencianes fan eixos programes, però cadascuna lidera un. La Politècnica està liderant el tema startups; la UV el tema d'Aula Emprén on els professors motiven els estudiants perquè lideren projectes emprenedors i que és un projecte que ens està reconeixent la Unió Europea. Un altre programa és Genera, que és com una hackató de necessitats empresarials; el d'Emprenedoria inclusiva i per últim, el de l'UJI, que és d'emprenedoria internacional. Aquest enguany l'estan fent online, clar. A més, tenim els programes de Relleu, amb l'AJEV; amb la Cambra de Comerç per a reorientació de negocis i intraprenedoria i el programa d'emprenedoria rural.
Quina és la conversa que té la Conselleria amb les empreses privades? A Valencià hi ha molta força tractora emprenedora, a València en la Marina, a Alacant en el Districte Digital.
En el Consell Valencià de l'Emprenedoria s'exerceix la governança de l'ecosistema emprenedor. Té una conformació que estem mirant d'actualitzar perquè ve de l'any 2000, però en aquell moment ni existia la Marina, ni el Districte digital... i estem mirant com incorporar-ho tot. Està la Universitat, les associacions empresarials però no aquells que estan exercint ara l'emprenedoria no, perquè en aquell moment no estava en desenvolupament. Però això també requereix que el sector empresarial s'organitze.
"En el Consell Valencià de l'Emprenedoria s'exerceix la governança de l'ecosistema emprenedor però ve de l'any 2000 i en aquell moment ni existia la Marina, ni el Districte digital... i estem mirant com incorporar-ho tot"
Però parleu amb ells? Sabeu quines són les seues mancances i el que necessiten? Sempre es queixen de la burocràcia, que és el que s'alenteix.
En això estem treballant, però això és un mal endèmic de l'Administració en general. És alguna cosa que l'Administració s'ha de posar com a deure prioritari, mirar-se un poc a ella mateixa i vore de quina manera pot agilitzar tot allò que està fent, perquè sí que és de veres que no pot passar que entre que accedeixes a unes ajudes, o poses en marxa el projecte emprenedor, l'Administració reaccione de la manera que ho fa. Jo crec que és un debe de l'Administració en general, i passa no només en la Generalitat, també passa als Ajuntaments, a l'Estat ja no diguem... S'ha d'aprendre a gestionar i reduir.
Abans de la pandèmia, tot és abans, estava en marxa la proposta del València Tech City, de fet la presentació la va fer Ximo Puig, com una marca que posicionarà València per a competir davant ciutats com Barcelona i Madrid. En quina situació està? Què està passant?
Seguim treballant en aquesta plataforma. El que estem intentant fer és reforçar els sistemes de diàleg per a poder, efectivament, exercir un lideratge el més ràpid que podem, en la mesura de les nostres possibilitats, i sobretot poder connectar el sector productiu tradicional amb la tecnologia. Per a nosaltres és molt important canviar el model productiu i en aquest si no entra la tecnologia, és molt difícil. Ací estem fent un esforç, i per una altra banda, poder especialitzar-se en el triple impacte i que els projectes emprenedors que es desenvolupen en la Comunitat Valenciana tinguen la pota social i ambiental, junt en la tecnològica, coberta per a poder generar una proposta de valor. És una via de diferenciació que no tenen altres ciutats, altres regions i ens permet oferir alguna cosa més dins d'un ecosistema global.
És a dir, el canvi de model productiu valencià aniria lligar al triple impacte que esteu buscant? És el que diferencia el País Valencià de la resta?
És el que pot diferenciar el País Valencià d'altres territoris, sí. Sobretot anem a intentar que les nostres propostes tecnològiques estiguen arrelades en el sector tradicional per a poder ajudar-lo. Són dues accions en les quals estem implicats tots, la Direcció General d'indústria, la Conselleria d'Innovació... és un objectiu global de tota la Generalitat. Per això nosaltres som els que estem obrint el camí, per poder fer també innovació social i distingint-nos per açò.
El projecte 'Missions València 2030', que ha estat finalista als iAwards, també va per aquesta línia...
Sí, Missions València ho està fent València per a València, però eixe tipus de projecte és el que serveix per a ser tractor a la resta del país. Nosaltres estem treballant en un Missions de tota la Comunitat Valenciana. No està dintre d'eixe programa, però sí que és u desenvolupament de projectes de triple impacte en el seu core.
Es necessita molta inversió, molts diners parlant en un llenguatge molt clar, per a fer eixe canvi de model que s'anhela?
Això és una opinió personal, però inversió sí que es necessita, però com articular eixa inversió no sóc molt partidària de vincular-ho tot via subvenció, perquè després l'Administració pública ho ralentitza tot. Es necessiten recursos, però hem de fer que els recursos arriben a l'empresa el més ràpid possible i en eixe sentit, hem de vore com ho podem fer. Estem orientant tota la nostra activitat per a l'àmbit social perquè entenem que hi ha molts recursos europeus que poden vindre a partir d'ací, podem ser ràpidament aprofitables.
En l'acord Alcem-nos, aprovat unànimement per superar els efectes de la Covid, quin paper té el seu departament?
Nosaltres el paper que hem tingut és el de representar i fer visible a l'economia social. En eixe sentit, el cooperativisme de mercat a la Comunitat Valenciana representa el 6,5% del PIB valencià, són 2.500 empreses, i és una opció empresarial que està arrelada al territori i que du equilibri dels socis i també del medi ambient. I per tant, entenem que és una d'eixes figures que en la transformació necessària perquè digitalitze, per la seua forma de desenvolupament empresarial és una prioritat posar-lo en valor i espentar-lo per a crear moltes empreses que estiguen relacionades amb l'economia social. Per altra banda també, entenem que en la col·laboració público-privada a través del cooperativisme, aquest ha de ser un soci preferent per a l'Administració, en el sentit que pots recolzar-te en ell perquè té els mateixos principis d'acció que té l'acció pública. I en eixe sentit també estem elaborant un pla d'estímul de la col·laboració público-privada en l'acció social, cultural i en els serveis educatius.
"El cooperativisme ha de ser un soci preferent en la col·laboració públicoprivada"
I les cooperatives han sofert més o menys la crisi? Tenien més recursos per superar l'impacte del confinament?
El cooperativisme normalment pateix en menor medida les crisis financeres perquè tenen major flexibilitat per adaptar-se a entorns més difícils, els mateixos treballadors es poden adaptar i és cert que pateixen menys les crisis i, en crisis com ara la de la Covid, són una opció per a poder mantindre llocs de treball i el teixit productiu viu. Naixen en moments de grans desigualtats per, a través del treball associat, poder sobreviure i poder accedir al benestar que correspon.
Les cooperatives agràries tenen importància al País Valencià. La indústria valenciana també podria caminar cap a aquest model?
La indústria és el que menys tenim desenvolupat, però en tenim. Desenvolupar el cooperativisme industrial és un dels objectius que tenim en aquesta legislatura. El model del País Basc és el referent, allí té una potència i un nivell tractor enorme. Però sí que és de veres que al País Valencià hi ha de serveis industrials, associats... la part agrícola és només una part. La part de consum és molt important, però de cooperatives de treball associat és on més cooperatives hi ha al País Valencià. Ara el fet de consumir amb responsabilitat, està de moda, però això forma part de les cooperatives... La resposta la tenim 100 anys enrere, quan es va crear el model cooperatiu.
"Desenvolupar el cooperativisme industrial és un dels objectius que tenim en aquesta legislatura. El referent és el País Basc"
Per últim, amb què us quedaríeu satisfets en el que queda de 2020? "Almenys hem aconseguit..."
El 2020 ha sigut un any difícil, però ha sigut un any de repensar-ho tot. Ara ja estem en l'última part de l'any pensant en com en 2021 podem ser útils a la societat valenciana i al teixit empresarial valencià. Anem a posar en valor tot allò que pensem que podem aportar i respecte al que hem hagut de passar enguany, traumàtic, dir també que tota la quantitat d'ajudes que teníem l'hem exhaurida, hem estat al costat del sector escoltant-los directament per saber quines modificacions legislatives necessitàvem, parlant amb el Ministeri... Acabarem en les nostres propostes de futur i a partir d'ací a posar-se colze a colze amb el sector per a fer de l'ecosistema emprenedor valencià una referència i de l'economia social i el cooperativisme una eina per a poder tindre un major equilibri en la nostra societat Així que ens ha passat o ens ensenya la manera de fer les coses per redreçar-lo o seguirem fent les coses malament, causant danys al planeta... hem de buscar un capitalisme més amable o... més conscient.