La saga geopolítica de l'app més popular del confinament continua aquesta setmana. Després que Índia prohibís més de 50 apps xineses al país, entre elles TikTok, per les tensions entre Índia i la Xina a la frontera de Kashmir, el govern dels Estats Units també arremet contra l'app. Amb més de 800 milions d'usuaris actius a tot el món (al voltant de 80 milions als Estats Units), la xarxa social està valorada en 100 mil milions de dòlars i té previst facturar 500 milions als Estats Units aquest 2020. Malgrat aquestes xifres, o precisament a causa d'elles, TikTok, propietat de l'empresa xinesa ByteDance, es troba enmig d'un enfrontament geopolític entre els Estats Units i la Xina, en un moment en el qual la relació entre tots dos països està en caiguda lliure.
La setmana passada Donald Trump va amenaçar amb una prohibició completa de l'app dins el país. No obstant això, després de parlar amb Microsoft aquest cap de setmana, ha reconsiderat la seva posició i ha donat un termini fins al dia 15 de setembre perquè una empresa americana compri TikTok. L'objectiu? Protegir la privacitat dels usuaris i preservar la seguretat nacional. Microsoft, que ja porta setmanes reunint-se amb ByteDance, és una de les empreses millors posicionades per dur a terme l'adquisició.
L'empresa de Bill Gates, avui liderada per Satya Nadella, reuneix tots els factors necessaris: és suficientment gran per realitzar la transacció, té bones relacions amb la Casa Blanca i posseeix el coneixement tècnic per separar les operacions americanes de TikTok amb els seus entremats asiàtics. A més, Microsoft no corre el risc de ser acusada de pràctica monopolista, al no tenir interessos en altres xarxes socials, com sí succeeix amb Facebook o Google. De fet, Facebook acaba de llançar Reels al mercat, un servei connectat a Instagram que pretén competir amb TikTok.
Per la seva banda, Zhang Yiming, CEO i fundador de ByteDance, es mostra disposat a vendre la xarxa social abans no perdi més valor. Des d'un bon començament, executius de TikTok han fet tot el possible per tranquil·litzar al govern d'Estats Units, assegurant que operen independentment de ByteDance i fins i tot arribant a moure els seus servidors de dades dels usuaris fora de Xina, concretament a Singapur i Virginia, EUA. Però no n'hi ha hagut prou.
"Microsoft negocia amb ByteDance la compra de TikTok i no corre el risc de ser acusada de pràctica monopolista, al no tenir interessos en altres xarxes socials, com Facebook o Google"
En el context de confrontació entre els Estats Units i la Xina, diversos senadors republicans i membres del gabinet de Trump, com Peter Navarro, estan fent tot el possible per trencar qualsevol mena de relació amb la Xina. D'una banda, veuen la Xina com un rival tecnològic, comercial i ideològic que tracta de reemplaçar als Estats Units com a potència hegemònica. D'altra banda, la Xina és un objectiu clar per exaltar el sentiment nacionalista americà i potencialment millorar la posició de Trump en les enquestes electorals. TikTok és una peça més en aquest duel geopolític. Perquè es permeti a l'app operar així als Estats Units, com a mínim serà necessària una separació completa de programari, dades i servidors entre TikTok i ByteDance. Si fos per alguns oficials del govern de Trump, l'app seria expulsada sense possibilitat de compra.
Si les negociacions segueixen el seu curs, Microsoft compraria les operacions de TikTok a Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, però què passaria amb l'app i els seus usuaris a Espanya i la resta d'Europa? De moment, Alemanya, Regne Unit i França no planegen bloquejar l'app i no la consideren un risc per a la privadesa dels seus usuaris. No obstant això, la pressió dels Estats Units, juntament amb les estrictes lleis de privadesa europees, podrien portar al continent a posar en pràctica mesures similars.
Durant els últims anys, especialment des que va començar la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina el 2018, països i empreses de tot el món procuren adaptar-se a la creixent competició entre les dues superpotències i al cada cop més reduït espai per maniobrar. Empreses xineses com TikTok, Huawei o DJI (l'empresa de drones més gran del món), i americanes com Zoom i Grindr, es troben en el punt de mira per raons de privadesa i seguretat nacional. Tampoc podem oblidar que Facebook, Google i Twitter, entre moltes altres empreses nord-americanes, estan censurades a la Xina des de 2010. Irònicament, TikTok tampoc està disponible a la Xina, només la seva versió local, Douyin, per així evitar el contacte entre usuaris dins i fora de la Xina.
"Facebook, Google i Twitter porten censurades a la Xina des de 2010. Irònicament, TikTok tampoc està disponible a la Xina"
Zhang Yiming va fundar TikTok impulsat per una ambiciosa visió: crear la primera xarxa social global basada a Xina. L'emprenedor xinès ha estat molt aprop d'aconseguir el seu objectiu, però el teló d'acer digital que porta anys tancant-se entre occident i el gegant asiàtic sembla ser un desafiament impenetrable. A occident tenim Facebook, Whatsapp, Twitter, Instagram, Amazon i Google; a la Xina hi trobem Douyin, Wechat, Weibo, Taobao i Baidu.
L'internet dels anys 90 va sorgir com un espai lliure, caòtic i impossible de controlar. Semblava que anés a apropar països, cultures i persones de tot el món, donant-los un espai per comunicar-se. Diverses dècades després, Internet, amb les xarxes socials a l'avantguarda, és també una font de divisió, crítica, teories de la conspiració i censura. El cas de TikTok es tancarà, amb o sense compra, però el teló d'acer digital, marcada per l'enfrontament polític, econòmic i ideològic entre Estats Units i Xina, ha arribat per quedar-se.