
Sense cap mena de dubte, el model híbrid de feina presencial i des de casa s'imposa a una part molt important de les empreses de Catalunya. Dos anys després de la implantació generalitzada d'aquest model o d'experiències de teletreball obligades per la pandèmia hi ha un estudi que fuig de la comoditat del teletreball i apel·la a la generació Z, els nascuts entre el 1997 i el 2015. És a dir que tenen entre 6 i 24 anys actualment. I alguns d’ells, que s’han introduït durant aquests dos últims anys al mercat laboral, confessen a VIA Empresa: “Tinc 20 anys i no he trepitjat mai la meva oficina”.
L’estudi de Skynova Remote is all I know posa en valor la figura de les noves generacions i qüestiona el següent: quants treballadors són feliços treballant de manera remota? Què fem amb les noves generacions que només coneixen aquest model?
La dada més interessant de l'estudi: 1 de cada 5 membres de la generació Z mai ha anat a la feina en persona. Molts d’ells han accedit a empreses de forma virtual, com també a la formació amb els seus superiors i l’aprenentatge que es despren. A més, el 47% dels joves planeja buscar una feina que no sigui virtual i gairebé el 60% vol deixar la seva feina remota en un any o menys.
1 de cada 5 membres de la generació Z mai ha anat a la feina en persona
Si bé els treballadors amb famílies o altres obligacions domèstiques poden gaudir de la flexibilitat que comporta la feina remota combinada amb la part presencial, sembla que als treballadors més joves els resulta més difícil, especialment quan es tracta dels elements socials del lloc de treball.
Generació Z: per què se'ls coneix com la "generació deprimida"?
Hi ha diverses raons per les quals la generació mil·lennista i la generació Z se les denomina, en conjunt, la generació deprimida, sobretot l'última. Des de la frustració laboral fins a la responsabilitat excessiva per problemes globals: són moltes les raons que influeixen en el benestar emocional i mental dels joves.
Com apunta la psicòloga valenciana Begoña Albalat "no es pot passar per alt la influència que ha tingut la pandèmia de covid-19 als joves. Ansietat, fatiga pandèmica, sentiments de soledat i ansietat social, les comparacions negatives de les xarxes socials i el gran factor per excel·lència: la frustració laboral.
"Ens han enfocat a la meritocràcia com a forma d'èxit. Ens han dit que, si t'esforces, pots aconseguir allò que et proposis. Però els joves surten de la universitat i es troben un món laboral virtual, sense formació i poca connexió social" continua Albalat. Una generació que reconeix els propis símptomes. Que parlen de soledat, ansietat i depressió sense complexos. Que saben reconèixer els símptomes i que busquen en el món laboral un projecte de present i connexions de valor. D'aquí en sorgeix una part dels resultats de l'enquesta i l’aposta per fer amics, networking i trobar un mentor per augmentar la satisfacció laboral".
Albalat: "Els joves surten de la universitat i es troben un món laboral virtual, sense formació i poca connexió social"
Com afegeix la psicòloga: "Aquesta és la generació deprimida perquè és la generació que reconeix el seu malestar sense vergonya ni por".