Parlar de Toni Freixa és fer-ho dels últims 20 anys de la història del Barça. Va ser assessor de la directiva de Joan Laporta i membre de la comissió jurídic-disciplinària entre el 2003 i el 2005, l'any que va dimitir "per falta d'afinitat amb el projecte". El 2010 va formar part de la candidatura de Sandro Rosell, que va guanyar les eleccions per majoria i que el va nomenar directiu. Freixa va exercir una enorme influència com a portaveu i secretari de la Junta.
Amb Laporta va sortir donant un bon cop de porta i anys després, Bartomeu li va tallar les ales en sec, el va cessar de les seves responsabilitats a la Junta i el va degradar a la posició de vocal -octubre del 2014-, barrant-li així el pas per formar part de la llista oficialista del 2015. És l'època en què part de la premsa escampa el rumor que Freixa no havia pagat la seva part del cost de la campanya del 2010 ni havia avalat el pressupost del Club.
No obstant això, la premsa que li era més afí es va encarregar de filtrar que havia pagat 65.000 euros per la campanya i 90.000 euros per l'aval. Ningú va desmentir aquestes quantitats.
Més història
Més història. Es va presentar a les eleccions del 2015 i en contra de qualsevol pronòstic, va aconseguir passar el tall presentant fins a 3.800 signatures. A l'hora de la votació final, va aconseguir menys de la meitat d'aquest suport, és a dir, 1.700 vots. El lema de la seva campanya va ser "sabem a què juguem, jugues?". La nova candidatura de Freixa porta el nom de Fidels al Barça, i el seu lema més fidel és, sense dubte, "persistir, persistir i persistir".
Parlar de Toni Freixa és recordar també una mítica escena amb Laporta on tots dos van fer veure que no es veien, fins que van acabar xocant d'espatlles a l'alçada de la sabateria Padeví. "Que te pego leche", que diria el mateix Ruiz Mateos. Pur landisme a la plaça Francesc Macià.
Freixa: "Jo sóc catalanista, liberal, però també puc ser socialdemòcrata. No tinc una definició d'ideologia. I pel que fa a l'aspiració independentista de Catalunya, tampoc em sembla una bajanada"
Políticament, Freixa s'ha identificat com a catalanista moderat i lliberal, donant suport al partit Lliures, de Fernández Teixidor (exLliga Comunista Revolucionària, exCDS, exCDC) i Roger Montañola (exUDC). El 2018, va dir d'ell mateix: "Jo sóc catalanista, liberal, però també puc ser socialdemòcrata. No tinc una definició d'ideologia. I pel que fa a l'aspiració independentista de Catalunya, tampoc em sembla una bajanada." Li va semblar bé que l'1 d'octubre de 2017 es jugués a porta tancada.
Parlar del Freixa més professional és parlar de jutjats. És un advocat que ha picat pedra en diferents despatxos, fins a finalment obrir-se camí amb la seva pròpia firma. De fet, la relació amb Laporta li ve a través de l'excunyat d'aquest -Alejandro Echevarria- amb qui va treballar fins que es van acabar discutint. També perquè ha protagonitzat algunes querelles amb cert recorregut mediàtic. Recordem-ne un parell: la que va generar contra la seva persona i de retruc contra el FCB pel projecte dels columbaris, i la querella pel suposat espionatge industrial contra la seva persona a mans de l'empresa Golden Players Spain, SL.
Algunes querelles
El primer assumpte va ser un projecte fallit impulsat per la directiva de Rosell l'any 2011 que consistia en la construcció d'un columbari de 30.000 urnes i que va fracassar per la impossibilitat d'executar-lo en termes que fossin econòmicament rendibles. A Freixa el van acusar de cobrar 200.000 euros en comissions per afavorir a l'empresa que finalment va ser l'adjudicatària. El cas va ser arxivat per l'Audiència de Barcelona perquè el querellant va ser incapaç d'aportar cap prova que suportés aquella querella.
El segon assumpte encara és més enrevessat. Denúncia per espionatge industrial: se l'acusa d'haver robat la idea i el desenvolupament d'una empresa per a la qual va treballar -Golden Players Ltd- per explotar-la en una altra empresa que va fundar a tal efecte, Sport Social Market. El negoci en qüestió consistia en la creació d'una plataforma de sport trading de jugadors de futbol, on aquests creen la seva pròpia comunitat i ofereixen continguts exclusius i accions de proximitat.
Per formar part de la comunitat, s'havien de comprar títols, que es revaloritzaven o devaluaven en funció del rendiment dels jugadors. Alguns experts en la matèria assenyalen que es tractava d'una estafa piramidal, jo vaig assistir en una reunió on s'explicava el projecte i em va semblar directament una bajanada. Com a tal, al cap d'un any o menys des del llançament de la iniciativa només va quedar la demanda judicial.
Outsider, però fidel
La seva precandidatura té cert aire d'outsider, com quan es va presentar en solitari el 2015 o tal com tothom ho veia el 2010. De fet, algunes fonts expliquen que el seu nomenament com a portaveu i secretari de la Junta de Rosell va ser una gran sorpresa per a la resta de directius. Potser serà per això que ha triat el lema Fidels al Barça, malgrat tot.
El programa de Freixa sembla tan pla com el palmell de la mà: pedrera, socis al centre o fitxatges de cracs que puguin guanyar la pilota d'or. Pel que fa a l'àrea econòmica, les seves propostes són, senzillament, una llista de tòpics poc original i sense massa novetats: publicitat a les samarretes, patrocinador per a la roba d'entrenament, patrocini de seccions, title rights, alguns canals d'ingressos que ja s'utilitzen avui, i la millor de totes, enginy per identificar nous actius. Al cap i a la fi, potser és ell l'autèntic candidat continuista.
Segurament, Freixa sap però no diu que en solitari no té pràcticament res a fer i que les seves opcions incrementaran a mesura que trobi un soci entre la resta de precandidats. Qui sap si un que tampoc tingui possibilitats en solitari. Veurem. De moment, no se l’ha sentit parlar de la renovació de l’estadi i tampoc vol parlar de Messi i la seva continuïtat. “Massa soroll”, diu. Potser la seva millor proposta és aplicar l’enginy.