Toni Pons és la història d'una família catalana que ha fet de l'espardenya un producte global, des dels Estats Units fins a l'Aràbia Saudita. L'amor per la moda que va començar ja fa quatre generacions, quan Lluís Pons Sureda, un barber d'Osor, va decidir fabricar espardenyes per guanyar-se un sobresou.
Més de 75 anys després, els seus productes estan presents en més de 4.000 punts de venda d'una cinquantena de països amb més de 400 models cada temporada, que ja van molt més enllà de les espardenyes. "S'ha reconegut l'espardenya com un producte especial i fer-ho aquí et dona més autenticitat", destaca Jordi Pons, actual responsable de l'empresa.
A les golfes d'una botiga de queviures
Lluís Pons era barber als anys 20 a Osor, un petit poble del Prepirineu. Però la poca feina que tenia entre setmana, el va portar a buscar una nova font d'ingressos. "Era bastant tradicional a l'època que els barbres omplissin els altres dies de la setmana per cosir espardenyes per tenir un complement de salari", explica Jordi Pons. Va ser així com va aprendre l'ofici.
Juntament amb la seva dona, el Lluís va muntar una petita botiga de queviures, on també venien les espardenyes que fabricaven. Tenien el petit taller, conegut com a Can Lluís Espardenyer, a dalt de l'establiment i els seus clients eren principalment del poble i, alguns, de la comarca.
Jordi Pons: "A causa de la pobresa de la gent, també es dedicaven a restaurar espardenyes fetes malbé"
"Com a molt hi anaven a treballar algunes dones del poble d'Osor. Bàsicament, es fabricaven manualment espardenyes de veta catalana amb sola de jute o cànem", destaca Jordi Pons, que relata com era una època marcada per la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra: "A causa de la pobresa de la gent, també es dedicaven a restaurar espardenyes fetes malbé".
Del taller a la fàbrica
Però va ser el 1946 quan el negoci va fer un pas endavant. El fill de Lluís, l'Antoni Pons, va decidir mecanitzar el taller i traslladar-se a un local més gran. Aquest va ser el naixement de Toni Pons com a marca, que també va introduir botes de pell en el seu catàleg. Actualment, ja fan tota mena de calçat.
Taller de Toni Pons als anys 50 | Cedida
"La producció es va començar a industrialitzar i el mercat es va ampliar a Girona i Barcelona i amb vendes a majoristes", assenyala Jordi Pons. A poc a poc, la marca Toni Pons es va anar fent coneguda i el 1957 van aixecar un nou taller, on es feien soles de goma provinent de pneumàtics.
D'Osor a La Rioja
Als anys 60, va arribar un moment crucial per a l'empresa, que cada cop era més gran. A finals de la dècada, van decidir portar la producció a La Rioja i a Alacant, els dos principals pols del sector a Espanya. "A la zona ens vam quedar molt sols. Costava trobar mà d'obra especialitzada i indústria de complements per a les màquines", argumenta Jordi Pons. Una aposta que es manté fins al dia d'avui. La seu central de la companyia, per això, és a Girona.
En aquell moment, Toni Pons treballava principalment per a majoristes. Va ser amb l'entrada de la tercera generació quan l'empresa va tornar als orígens amb el disseny i creació de models propis. "Aquí va començar l'expansió de la marca". L'objectiu era visibilitzar-se com a marca de prestigi i obrir nous mercats.
Catalunya, França i el món
I va ser el 1995 quan el que va començar com un petit taller a Osor va fer el salt internacional. El primer mercat va ser França, on els productes de Toni Pons van tenir una gran acollida. Cinc anys més tard, l'expansió va arribar a altres indrets d'Europa com Itàlia, Bèlgica, Holanda o Alemanya. I, finalment, a tot el món, amb especial presència al Canadà, els Estats Units o l'Aràbia Saudita.
Pons explica que aquesta expansió va ser possible gràcies al fet que marques internacionals van començar a incorporar les espardenyes en les seves col·leccions. "Es van anar fent conegudes, i les més tradicionals eren les que es feien a la zona dels Pirineus", explica. La venda a l'exterior es materialitza principalment a través de botigues multimarca i, dins d'aquesta branca de negoci, el mercat internacional representa el 80% del total de la facturació de Toni Pons.
Jordi Pons: "Valoren molt el producte fet a Europa"
El que pot sorprendre és que a l'Aràbia Saudita s'han fet un lloc molt important. En dos anys i mig, el seu creixement ha estat imparable. Fins i tot físicament: en aquest temps han obert set botigues físiques. "Valoren molt el producte fet a Europa", reconeix Pons.
Set botigues a l'Aràbia Saudita
Toni Pons també va apostar des del 2016 per les botigues pròpies, fent un pas endavant en la visibilització de la marca. La primera va ser a Espanya, on ja en tenen catorze. I també a l'exterior, algunes franquiciades, com a Colòmbia, Mèxic, Malàisia i l'Aràbia Saudita. Un canal que es complementa amb la venda per internet, tot i que les botigues multimarca continuen sent la primera font d'ingressos.
Tot plegat ha convertit Toni Pons en una marca referent per la seva qualitat i dissenys fets a Girona. El 2019, van facturar 17 milions d'euros, que el 2020 van caure per sota dels 14 a causa de la crisi de la covid-19. Tot i això, esperen tancar el 2021 per sobre de la facturació del 2019.
Jordi Pons: "El caràcter mediterrani ens defineix i ens acompanya en tots els nostres dissenys"
"El caràcter mediterrani ens defineix i ens acompanya en tots els nostres dissenys. Apostem per una producció de proximitat, fabricant tots els nostres models a Espanya; prioritzem l'ús de materials naturals i processos de fabricació eficients", resumeix Jordi Pons per explicar l'èxit d'una marca nascuda fa 75 anys en un petit poble de Catalunya.