El taller ampli i lluminós està ubicat en una vella nau de Can Batlló, a Sants. Hi ha unes grans taules per tallar la roba plenes de retalls, màquines de cosir domèstiques per la costura, pantalles de disseny i serigrafia dels estampats, planxes, impressores, etiquetadores i estanteries per dipositar la producció abans de sortir cap a la seva destinació. A mitja tarda, s’estan acabant alguns horaris laborals dels cooperativistes i un grup d’interessats en la causa seguim les explicacions sobre la vida quotidiana d’aquest indret.
La cooperativa Top Manta instal·lada en aquest espai cedit per l’Ajuntament de Barcelona neix el 2015. En aquells moments de màxima efervescència als carrers i grans enfrontaments entre els venedors ambulants i la policia, els promotors creen una fàbrica de roba per ajudar a formar en l’ofici als immigrants, majoritàriament senegalesos, acompanyar-los en la burocràcia de la legalització, aconsellar-los per evitar ser detinguts en l'ínterim i maltractats, aixoplugar-los de la millor manera possible, i facilitar-los-hi l’accés a una professionalització digne. Tot això només es podia obtenir creant llocs de treball i generant salaris. Enguany, per primer cop, la cooperativa tanca l’exercici sense pèrdues.
Enguany, per primer cop, la cooperativa tanca l’exercici sense pèrdues
Lamine -un dels líders del Top Manta, no l’altre del Barça- ens acompanya i explica el seu periple des del Senegal i les raons per les quals ara fa voluntariat en aquesta cooperativa. Va arribar amb pastera a Canàries, després d’un llarg recorregut i d’acabar el seu vaixell a la deriva, sense aigua ni benzina. Relata amb tristor els mesos al CIE, el viatge en avió a Barcelona, l’inici del llarg camí d’anys fins a obtenir un lloc de treball digne de cuiner, com ara.
Invisibilitat i invisibilització activa
Anys d’invisibilitat i d’invisibilització activa d’una societat que accepta que els immigrants ingressin per la frontera i que converteix en suplici els tres anys o més fins que esdevenen legals -els que ho aconsegueixen- i obtenen el permís de residència i l’empadronament, primera etapa; un altre llarg periple, fins a gaudir d’un lloc de treball digne, segona etapa. Aquesta és la situació actual de centenars de milers d’immigrants que continuen creient en el somni europeu, com Lamine i els seus amics abans de pujar a la pastera al Senegal.
Diem centenars de milers d’immigrants irregulars els que aconsegueixen sobreviure a les tràgiques circumstàncies del seu viatge, per què no hi ha xifres concretes ni dels que desapareixen en el trajecte ni dels que viuen en situació irregular. Funcas parla d'entre 390.000 i 470.000 els sensepapers; els bisbes acaben de demanar la regularització de mig milió d’immigrants; i altres fonts de les ONG, potser les que més s’apropen, afirmen que els estrangers irregulars s’aproparien al milió i mig a Espanya. Estem parlant d’una població que amb prou feines arribaria al 2% del total espanyol.
El fet és que cada cop hi ha menys manters, mentre augmenten els immigrants que es dediquen a la restauració, a l'hostaleria, al servei domèstic, a la cura dels ancians, a les residències, a la sanitat, al repartiment a domicili, al comerç, al transport, als call centers… A mesura que els natius es retiren d’aquests treballs, els immigrants prenen aquestes places indispensables. Indispensables? Més que això. Reconec que m’ha sorprès l’expressivitat de la campanya d’Atresmedia Sense ells. Aquest país i la majoria dels europeus no podrien funcionar si es prenguessin les mesures que demanen els racistes i xenòfobs per què l'endemà la meitat de les empreses haurien d’aturar la producció o el servei.
La majoria dels europeus no podrien funcionar si es prenguessin les mesures que demanen els racistes i xenòfobs per què l'endemà la meitat de les empreses haurien d’aturar la producció o el servei
Quan t'adones de la realitat laboral diària -i de les seves nòmines que s’afegeixen a les nostres en el finançament dels serveis públics-, entens menys la insensatesa d’aquells que han convertit el tema en una qüestió política. Des d’aquesta òptica, no acabem de comprendre com el de la immigració s’ha convertit en la tercera principal preocupació dels espanyols, com diu el darrer CIS. Arreglar el problema dels que hi són i ordenar les arribades dels que venen i necessitem. Fins i tot, la intel·ligència artificial del ChatGPT que recull l’extensa ciència existent ho veu clar. Diu que la immigració és una oportunitat i un enriquiment si s’apliquen les següents mesures: cooperació internacional per l’ordenació i legalització de les vies d’accés; regularització intel·ligent per simplificar els tràmits i evitar les irregularitats; polítiques de codesenvolupament per la formació, la integració i la convivència.
Barzakh blaugrana
Aquest ample i atrotinat espai de la cooperativa ha aconseguit convertir un concepte denigrat com era el top manta en una marca registrada prestigiosa. Fan samarretes, vestits i roba amb aquesta ensenya. L’esforç propi, els ajuts d’empreses i institucions, i els voluntaris ho fan possible. Treballen la marca pròpia. Reben encàrrecs, com el darrer de Puma. O de l’Ajuntament de Barcelona. O de qualsevol marató.
A la pàgina web, damunt d’un guapo noi negre model que porta la camiseta Barça o Barzakh blau grana, es pot llegir el propòsit que han intentat realitzar en aquests deu anys de vida: “Creiem que una activitat comercial pot tenir una funció social i solidària. Per això estem organitzades i organitzats com a Cooperativa i oferim diferents serveis a organitzacions, institucions i empreses. Això permet que les nostres companyes i els nostres companys en situació d'exclusió tinguin un treball digne i puguin accedir als seus drets bàsics com a ciutadanes i ciutadans. Treballar per sobreviure no és delicte i volem contribuir a l'economia de la nostra ciutat, de manera que promoguem solucions als problemes que vivim dia a dia com a migrants”. Venen els seus productes a través d’una botiga al Raval i d'internet.