Què s'espera de l'home al món laboral? I de la dona? A la teoria les respostes haurien de ser les mateixes en termes d'actituds, coneixements i disponibilitat, però en baixar a la pràctica, les dades diuen una altra cosa. Si al món el 27% dels alts càrrecs són dones, podríem deduir que el lideratge és una qualitat majoritàriament masculina. O si només el 5% de les reduccions de jornada a l'Estat espanyol són agafades per homes, podríem concloure que les dones tenen un lligam més fort amb la cura dels fills o, en termes laborals, que la disponibilitat d'ells és major que la d'elles. La masculinitat fa referència al rol que s'espera de l'home i, en el camí cap a la igualtat, ells tenen molt a fer i treballar per trobar models de masculinitat sans, diversos i igualitaris, també al món laboral.
"T'has preguntat mai quin tipus de pare seràs?" Ho pregunta l'Ajuntament de Barcelona en un dels díptics en què promociona el projecte Canviem-ho, un programa de sensibilització impulsat pel Servei d'Atenció a Homes que té l'objectiu de "promoure el compromís personal i social dels homes en la construcció d'una societat més justa i equitativa per a tothom". Des de l'àmbit privat també existeixen altres iniciatives que busquen, a través de formació, tallers i diverses activitats, treballar exclusivament amb homes el concepte de la masculinitat. Ho fan des de diferents punts de partida -la perspectiva de gènere, les relacions afectives i sexuals, la paternitat i les violències masclistes, entre d'altres-.
Laporta: "Als homes se'ns carrega amb un mandat de gènere on sembla que hem de tenir unes actituds concretes i fer unes tasques específiques"
L'àmbit laboral també és una esfera: "en el model de masculinitat hegemònic, a la feina s'espera que l'home lideri, que assumeixi tasques que són visibles, que tingui les coses clares, que estableixi una jerarquia, que no mostri emocions, que no empatitzi i que sigui un estrateg", explica Cesc Laporta, educador que va fundar, juntament amb el terapeuta Dani Rius, El Taller, una entitat amb perspectiva de gènere i una doble mirada; feminista i terapèutica. Des d'El Taller imparteixen sessions i cicles anuals especialitzats en noves masculinitats. "Als homes se'ns carrega amb un mandat de gènere on sembla que hem de tenir unes actituds concretes i fer unes tasques específiques", afirma Laporta. I això és justament el que volen trencar. Deconstruir aquesta estructura conceptual arrelada a la societat.
Tan senzill com saludar
De vegades són càrregues i d’altres són privilegis. En ambdós casos són un reflex de situacions de desigualtat de gènere que generen incomoditats i malestar. “És molt habitual que entri un client al nostre despatx i que ens saludi de manera diferent a les meves sòcies o a mi”, explica Dani Bautista, soci d’Oink my God, agència de màrqueting digital liderada per ell i per Laura Bahí i Irene García, sòcies fundadores de l’empresa “i cares visibles del projecte”, remarca. Bautista forma part d'un dels grups d'homes d'El Taller.
La situació que relata Bautista no resulta estranya: n’hem vist un exemple recent a l’esfera política internacional amb el ministre d’Exteriors d’Uganda passant de llarg de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, per saludar directament als homes. Va ser després, amb la insistència del president francès Emmanuel Macron, que es va dirigir a Leyen.
Laporta: "Als instituts ens trobem el que confirmen les dades: hi ha un repunt del neomasclisme"
La salutació, de fet, és una de les dinàmiques habituals que es treballen a les sessions d'El Taller, però des d'una perspectiva diferent. L'objectiu d'aquesta dinàmica de grup és, segons Laporta, "passar-ho pel cos". Anar més enllà del debat i vivenciar les situacions a través de jocs i teatrelitzacions, en aquest cas, a través de la salutació. La dinàmica consisteix en "començar a deambular per la sala generant diferents tipus de salutacions entre les persones que formem part del grup", explica Bautista. La primera salutació és únicament visual, com la de persones que no es coneixen o tenen molt poc tracte. "Després passem a una salutació molt més formal, com seria la d'homes empresaris, i després ja passem a abraçar-nos". Aquesta última salutació implica contacte físic, "fet que per a molts homes resulta una barrera i, encara més, si no hi ha un coneixement previ". Amb el pas de les sessions, les abraçades han evolucionat i "les palmades a l'esquena s'han anat reduint", bromeja Bautista.
Grup d'homes asseguts a una sessió d'El Taller | Cedida
De l'institut a l'elitització del discurs
L'entitat El Taller, fundada fa cinc anys, organitza grups d'homes autogestionats, cicles de masculinitats temàtics, gestió d'agressions masclistes i tallers a instituts. Les masculinitats estan arrelades ja a les etapes escolars. "Als instituts ens trobem el que confirmen les dades: hi ha un repunt del neomasclisme", relata Laporta, i afegeix: "grups de nois amb idees molt retrògrades". Els processos històrics no són lineals, sempre que s'avança socialment hi ha retrocessos, resistència. Laporta ho entén com un "efecte rebot". "Una part de la societat ha agafat consciència sobre els diferents models de masculinitat, però l'altra, potser en conseqüència, ha sentit la necessitat de preservar la tradició".
Bautista assenyala una causa del repunt del neomasclisme: "l'elitització del discurs"
Bautista assenyala com una de les causes del repunt del neomasclisme a "l'elitització del discurs: quan hi ha un procés de deconstrucció tan fort, s'incorporen noves nomenclatures i conceptes i no tothom s'ha hagut de llegir els millors llibres de teoria feminista per poder sentir que la igualtat és necessària. Però el discurs el fem com si tothom se'ls hagués llegit", assegura. Per conseqüència: "estem perdent la comunicació directa amb aquestes generacions que, segurament, entenen que la dona i l'home han de tenir un paper igualitari dins de la societat, però el que senten i escolten és una agressió cap a la seva pròpia identitat".
"De quina manera fem que aquest discurs arribi a la gent jove?", qüestiona Bautista. Sembla que el missatge arriba, però no s'entén. Laporta assegura que per ells és tot un repte "traslladar aquest discurs i fer-lo arribar a la diversitat d'homes".
Potser, de fet, tinguin un problema semblant al de les dones: falten veus i figures visibles que representin aquest canvi. Parafrasejant a Anna Gener, CEO de Savills, és difícil que les nenes, i en aquest cas els nens, es converteixin en allò que no poden veure. Benvolguts siguin els referents.